Després de 15 anys, el "cas Hisenda" comença a arribar a la seva fi, almenys judicialment parlant. L'Audiència de Barcelona va condemnar dijous -a l'espera d'una sentència en ferm- a la majoria dels implicats per la trama de suborns i favors d'alguns caps d'inspecció d'Hisenda entre els anys 80 i 90 amb ramificacions a les comarques gironines.

Empreses amb seu fiscal a Figueres, les relacions amb el grup Torras i la compra de cases a la Costa Brava són els principals temes amb els que el "cas Hisenda" va esquitxar Girona i en els que Josep Maria Huguet, Juan José Fol?chi, José Lucas i Álvaro Pernas en són els principals implicats.

Josep Maria Huguet, excap regional d'Hisenda a Catalunya, ha rebut la pena més alta, amb una condemna de 13 anys de presó per suborn passiu, falsedat documental oficial, prevaricació, omissió de perseguir delictes i infidelitat de custòdia de documents a més d'una multa de 6 milions d'euros. Des del punt de vista judicial, s'esmenten tres empreses amb seu a Figueres anomenades per l'Audiència com a "Sociedades de Figueras" i que són: Estudios de Mercado y Financiación SA, Ingeniería e Industrial Estudios SA, i Estudios Generales de Inginierís SA. Huguet i Juan José Folchi, l'exassessor jurídic del grup Torras, hauran de pagar un milió d'euros que corresponen a la quota impaga de l'Impost de Societats que aquestes empreses no van fer efectiu per la intervenció de la trama.

Huguet, amb altres exalts càrrecs d'Hisenda a Catalunya, com Ernest de Aguiar o Álvaro Pernas, van començar a ser blanc de sospites l'any 1999 per estar lligats a noms de societats patrimonials i financeres. La primera relació amb el grup Torras, i el seu exvicepresident Javier de la Rosa, va arribar en saber-se que Huguet i De A?guiar havien fet la vista grossa en una inspecció. En aquella ocasió, entre el 1987 i 1992, ambdós no van apreciar l'existència d'irregularitats fiscals i es van limitar a observar "errors de càlcul de caràcter menor". Llavors, Huguet i De Aguiar van assegurar que els guanys que percebien -i que enviaven a comptes de Suissa- els venien d'operacions borsàries, punt que no van poder arribar a demostrar.

Però la relació amb De la Rosa i el grup Torras va continuar. L'any 1993, Huguet va ordenar abandonar la possible inspecció de les empreses de la "Societat de Figueras", tot i que els inspectors van alertar que havien de ser investigades. Quan Huguet va abandonar el seu càrrec, els inspectors van tenir llum verda per investigar, fins que va acabar convertit en un cas de delicte fiscal i que ha durat fins avui a l'Audiència de Barcelona.

D'altra banda, Álvaro Pernas, també exinspector en cap d'Hisenda a Catalunya, ha estat condemnat a 12 anys de presó per delictes de suborn passiu, falsedat documental, omissió de perse?guir delictes i insolvència punible.

Abans dels seus afers amb les construccions a la Costa Brava, Hisenda va denunciar-lo per un presumpte delicte de suborn durant l'exercici de les seves funcions. Pernas va exigir diners a tres empreses a canvi de rebaixar l'import de les actes inspeccionades. Pernas, a més, te un petit historial delictiu. L'any 1994 va ser condemnat per un delicte d'atemptat i lesions contra tres policies de Sant Feliu de Guíxols per una disputa quan una grua es va voler endur els seu ?vehicle a l'entrada d'un restaurant.

Ara, en la investigació del cas per part de l'Audiència de Barcelona, es relaciona Pernas amb un suposat frau per la compra de dues cases de luxe al Club Golf Costa Brava de Santa Cristina d'Aro. Va ser notícia el maig de 1999 quan es va saber que l'any 1985 i 1988 va comprar dues cases a preu de solar per 1.050.000 pessetes i 2.100.000 pessetes respectivament.

Però les cases van ser construïdes el 1973 i en el registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols només constaven com a parcel·les. A més, quan es va descobrir el cas, el valor de mercat d'aquests dos xalets eren de 60.000.000 de pessetes.

Pernas, que actualment no està localitzable, ja va tenir problemes amb la justícia el 2001 quan li van decretar presó incondicional per frau fiscal i aixecament de béns, a banda dels suborns ja imputats. Ell, però, sempre va negar exigir diners a canvi d'inspeccions suaus.

Finalment, José Lucas Carrasco, excap de la unitat de la inspecció de Barcelona, ha estat condemnat per un delicte continuat de negociacions prohibides a funcionaris i a tornar els beneficis que va obtenir (més d'un milió d'euros). José Lucas va ser descobert l'any 1999 per comprar tres finques ?entre els anys 1986 i 1989 sota el preu de mercat a la urbanització Cala Sant Francesc de Blanes.

Ara, Huguet, Folchi, Pernas i José Lucas hauran de presentar-se cada 15 dies a l'Audiència de Barcelona, amb el passaport retirat, a l'espera d'una sentència en ferm que tanqui el "cas Hisenda".