Un antic alt dirigent de CDC m'exposa el que pensa de l'actual desori sanitari. "Crec - em diu - que calia i encara cal que la Generalitat redueixi despesa, en general. Però mai no se m'hauria acudit que això portés al que està fent. S'està destruint l'element bàsic del que podem anomenar el "pacte social sanitari català". La font recorda que Jordi Pujol s'havia fet farts de dir que el model que ara s'està destruint era bàsic per a la integració social.

Afegeix: "Molts (dins de CDC) pensem que s'està cometent un greu error, que tot tenir conseqüències electorals negatives i immediates, així com altres de polítiques a llarg termini. Però ningú no gosa obrir la boca, perquè tot plegat és una decisió d'Artur Mas, no pas només de Boi Ruiz", em diu.

La font coneix Ruiz. Me'n parla en termes despectius. "Representa - afirma la font - el món de la sanitat concertada, no pas el de la sanitat privada pura. Durant anys Ruiz no s'ha preocupat per trobar fórmules innovadores, sinó només d'anar arreplegant el màxim dels pressupostos públics. Ara senzillament vol marginar la sanitat pública per prendre més quota de mercat. Com que això no ho pot dir, no diu res de substantiu. Ha creat un enrenou molt greu, bàsicament per raons d'interès corporatiu".

"Arreu del món - afegeix - hi ha lògics transvasos entre el món públic i el privat, però amb límits exposats públicament, per evitar que no hi hagi conflictes d'interessos. Aquí no ha estat així. Ruiz continua pensant i actuant com si fos el president d'una corporació hospitalària privada. Els seus actes i les finalitats d'aquests són transparents. Fins ara teníem un món sanitari on volgudament hi havia una complementarietat entre entitats privades i les públiques. Va ser un gran èxit que això ho acceptés bé tothom, i en concret l'esquerra. Ara aquest cop de força de la Generalitat en pot generar altres de sentit contrari, que lamentaria, perquè crec que hi ha d'haver diverses opcions, no només una estructura pública, en sentit estricte".

Al llarg de la conversa li demano qui és el cap pensant de la Generalitat respecte a tot l'enrenou, atès que Ruiz no sembla una persona gaire acostumada a pensar. Em respon ràpidament: "L'home clau en la concepció del procés en curs és Josep Maria Via".

Sense esmentar el nom de Via , hores més tard faig la mateixa pregunta a dos alts càrrecs de la Conselleria de Salut, sota el Tripartit. Obtinc la mateixa resposta: Josep M. Via, metge, director de l'Institut Català de la Salut i del Servei Català de la Salut, amb Pujol.

Ara Via és president, designat sota l'actual Generalitat, del "Parc de Salut Mar", un consorci establert el gener del 2010 per la Generalitat (amb un quota de representació del 60 per cent) i l'Ajuntament de Barcelona ( amb el 40 per cent restant). Integra quatre hospitals públics de Barcelona i dos centres assistencials. Via també és membre del Consell Assessor del President de la Generalitat per la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari. Intel·lectualment, Via sembla molt millor preparat que Ruiz.

Via també és autor del llibre La sanitat catalana des d'una altra perspectiva (Pagès Editors, Lleida, 2009), publicat en una col·lecció de la qual sóc director. Hi expressava una visió moderna, ponderada i equilibrada. No hi havia els criteris radicals que es troben ara en la reforma en curs. Ahir no vaig poder contactar amb Via per demanar-li si ell ha pres part directa en l'actual reforma sanitària.

Un especialista en gestió hospitalària em diu que "CiU es mou per criteris polítics i de poder. Vol usar la sanitat per marginar el PSC. Si es tractés de només reduir despesa tenia molts altres camins, que no haurien posat en crisi la sanitat. Ja veurem si una part de CDC reacciona i imposa serenor. Tinc confiança que la sectorial de sanitat de CDC està formada per gent provinent del sistema públic. Ruiz és una altra cosa. En tot cas, la brutalitat de l'actual acció de la Generalitat ha creat una nova polarització en un terreny on no n'hi havia. Fins ara l'esquerra hauria acceptat una reforma moderada vers més complementarietat entre el sector públic i el privat. A partir d'ara ja no ho tinc clar. Ruiz s'ha passat".

La font destaca que "un tema greu com la rapidesa de l'accés a l'atenció mèdica i hospitalària, és a dir les urgències, en sentit ampli, han empitjorat i empitjoraran molt més del que diu Ruiz. S'han suprimit centres de nit i també ambulàncies. Això és una irracionalitat que no té cap sentit en l'ordre sanitari. És política i política de la pitjor, la de fer mal sense miraments ni humanitat. Cal que tothom consideri que pot ser víctima del que és un radicalisme polític, no exposat ni planejat. Pot passar de tot".