El Consell General de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya calcula que un 15% de les farmàcies catalanes es veuran obligades a no dispensar fàrmacs amb recepta de la Seguretat Social pròximament a causa de la impossibilitat d'avançar els diners als seus proveïdors, pel retard dels pagaments de la Generalitat i la seva "falta de col·laboració" per alleujar el problema. Davant d´aquesta situació, molts farmacèutics hauran de recórrer a crèdits individuals per poder finançar els medicaments i continuar donant servei a la població.

En declaracions a Europa Press, el president del Consell, Jordi de Dalmases, ha acusat aquest divendres la Conselleria d'Economia i Coneixement de deixar el sector "en l'estacada" en no donar llum verda a un gest que no li costava diners i que permetia assegurar un crèdit global per als establiments de farmàcia.

"Ni ens han pagat ni ens han ajudat", ha deplorat De Dalmases, després que aquest dimecres les 3.000 farmàcies catalanes deixessin de cobrar el pagament del Servei Català de la Salut (CatSalut) relatiu a l'agost en concepte dels fàrmacs de la Seguretat Social.

Crèdits individuals per finançar els medicaments

Les farmàcies hauran de recórrer a crèdits individuals per finançar els medicaments i ho faran a través del BBVA, amb qui el Col·legi de Farmacèutics té un acord a les demarcacions de Barcelona, Lleida i Girona. El col·legi havia negociat un crèdit de 128 milions amb La Caixa, que havia de tenir el suport del Govern, segons han explicat a l'ACN fonts del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. No obstant això, el Departament d'Economia i Finances ha dit que la proposta "no era acceptable per una qüestió d'organització de tresoreria", tot i garantir a les farmàcies que manté obert el diàleg per trobar una solució.

Els farmacèutics hauran d'avalar amb el seu patrimoni personal els crèdits que superin els 50.000 euros, circumstància que "no és assumible per a molts d'ells", segons denuncia la Plataforma de Farmacèutics, que just s'està constituint aquesta setmana per reclamar el deute a la Generalitat.

Dilluns passat, un primer grup de 200 farmacèutics es van manifestar davant de la seu del col·legi professional per reclamar que se'ls abonin les factures del mes d'agost. Segons han explicat, estan oberts a tots els farmacèutics de Catalunya i en els darrers dies estan rebent nombroses trucades de col·legues professionals interessats en adherir-s'hi.

Els crèdits inferiors als 50.000 euros es podran subscriure a un interès baix arran de l'acord que BBVA té a les comarques de Barcelona, Lleida i Girona. Fonts del Col·legi de Farmacèutics han indicat a l'ACN que el crèdit que havien demanat a la Caixa pujava fins als 128 milions d'euros, dels quals 90 corresponen a les farmàcies de la demarcació de Barcelona.

Després que el Col·legi de Farmacèutics no poguessin signar el crèdit amb la Caixa, des d'Economia s'argumenta que acceptar aquesta opció "no és acceptable" per una qüestió "d'organització de tresoreria" i perquè "perjudicaria la capacitat d'atendre altres necessitats prioritàries" que tingui el Govern. A més, fonts del departament han remarcat que no es pot acceptar aquesta opció per aquest col·lectiu i no fer-ho també per a altres.

A més, les mateixes fonts han remarcat que, mentre el retard al setembre passa de 30 a 65 dies, i que "no empitjorarà" a l'octubre, altres territoris de l'Estat paguen amb retards que oscil·len entre els 90 i els 100 dies.

Per la seva banda, la vocal d'Oficina de Farmàcia del Col·legi de Farmacèutics, Montse Boada, ha criticat no haver tingut el suport del Govern. "Es més important la sanitat que fer carreteres, per dir alguna cosa", ha lamentat, al mateix temps que ha advertit que hi ha el risc que es produeixi "un desproveïment brutal".

En declaracions a l'ACN, Boada ha explicat que ja havien arribat a una entesa amb La Caixa i que, com a última condició, volien "un gest de l'administració" i ha estat quan el Departament d'Economia s'hi ha negat. Finalment, han subscrit un acord amb el BBVA per fer un crèdit pont només per a persones que no siguin morosos i demostrin una certa solvència.

"Si això es manté, hauríem d'avalar amb les nostres propietats, qui les tingui", ha afegit Boada, que ha alertat que a la llarga "pot haver-hi un desproveïment brutal" i que de moment és el farmacèutic qui "està mantenint la medicació amb els seus diners".

Segons la vocal del Col·legi, els farmacèutics estaven disposats a pagar els interessos d'aquest crèdit per tal de "continuar fent aquest servei a la societat", tot i que més endavant ho haguessin impugnat en considerar que no els hauria pertocat a ells abonar-los. "Ho haguéssim impugnat, però difícilment et pagaran uns interessos quan no et paguen el que et deuen", ha lamentat.

Boada ha xifrat en un 15% les farmàcies que es troben en una situació límit i ha comentat que mentre duraven les negociacions tenien l'esperança que "les farmàcies tinguessin ingressades les factures, però no ha estat així". El Col·legi de Farmacèutics calcula que, de mitjana, cada farmàcia ha de pagar entre 30.000 i 40.000 euros al seu distribuïdor.