La Generalitat ha decidit incrementar la dotació pressupostària als casals catalans a l'exterior amb 705.000 euros més que s'afegeixen als 700.000 aprovats en un inici per la Secretaria d'Afers Exteriors. El resultat, "la difusió de la cultura i la llengua catalana, a ajuts socials i al funcionament ordinari de les comunitats catalanes de l'exterior per a l'any 2011" tenen un total d'1.405.000 milions d'euros a la seva disposició.

En temps de crisi, amb el país afectat per les retallades en educació i sanitat, amb mesures simbòliques com la retirada de la paga extra de Nadal als membres de Govern i alts càrrecs que suposaran un estalvi d'1.800.000 d'euros, la Generalitat va decidir a finals de setembre doblar la xifra de diners als casals a l'exterior. El motiu, "atès el gran volum de crèdit econòmic requerit per fer front a les subvencions sol·licitades [...], que supera amb escreix la dotació pressupostària prevista inicialment", segons el Govern.

El passat 10 de juny una resolució dictada pel president Artur Mas va dotar amb un import màxim de 700.000 euros les subvencions previstes per a aquestes activitats de "promoció de la llengua i la cultura" a l'exterior. La xifra era menor que la d'altres anys per les limitacions pressupostàries. Però en fer curt, els responsables d'aquestes comunitats van demanar incrementar les aportacions.

D'aquesta manera, el Govern català es va fer enrere i va decidir revisar la dotació econòmica anual per, finalment, duplicar la xifra i arribar al voltant dels 1,4 milions d'euros que els casals esperaven rebre, com l'any passat, per les seves activitats. Així, a través d'una resolució firmada el passat 27 de setembe pel portaveu del Govern, Francesc Homs, i publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la suma "s'amplia amb un import addicional de 705.000 euros i queda fixada en un import màxim d'1.405.000 euros, amb càrrec a la partida del pressupost vigent".

Casals històrics

La història dels casals va començar amb els exiliats catalans de la guerra civil espanyola, que es van desplaçar a d'altres països com Argentina, Mèxic, Veneçuela o Urugual i allà van organitzar-se en comunitats. Des de l'època de Jordi Pujol es va anar incrementant l'obertura de nous centres,i es va arribar a un apogeu durant l'etapa del darrer tripartit -amb la vicepresidència de Carod Rovira- on les ajudes van arribar a incrementar-se un 733 per cent en tan sols sis anys.

Actualment, la Generalitat reconeix oficialment un total de 124 comunitats catalanes de l'exterior, dels quals la gran majoria són de recent creació. Alemanya, Andorra, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Dianamarca, El Salvador, Equador, EUA, França, Guatemala, Guinea Equatorial, Hondures, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Marroc, Països Baixos, Paraguai, Perú, Portugal, Puerto Rico, Regne Unit, República Dominicana, República Popular de la Xina, Suècia, Suïssa i Xile són els països amb casals catalans.

Les queixes dels casals pels diners d'aquest any tenen com a punt de partida les dotacions que van arribar a rebre durant l'etapa del tripartit. El 2008, els ajuts es van incrementar un 733% en sis anys, que va arribar a concedir subvencions per un import de 4.656.690 euros quan, el 2002, governant CiU, la Generalitat només va aportar 558.428 euros. L'últim any amb CiU abans de l'arribada del primer tripartit, la federació va doblar la partida als casals fins als 950.515 euros, en part perquè era any electoral i temia perdre el poder.

Amb la Generalitat perduda per primera vegada en 23 anys, ERC va prendre el relleu des del Govern i va situar les ajudes en rècords històrics, obrint noves comunitats a l'exterior. Ara, amb CiU al poder i unes arques públiques pobres, el Govern va decidir en un primer moment retallar, com en altres àmbits, les seves aportacions. Amb tot, les nombroses activitats dels casals han fet que la Generalitat faci marxa enrere i dobli el pressupost pel 2011.