Demà passat, el PP de Catalunya tindrà la possibilitat d'aturar la destrucció de la sanitat pública catalana. En efecte, dijous es debatrà en el ple del Parlament català una moció presentada pel PSC el passat dia sis. Si el PP vota a favor, la tan rebutjada operació de Boi Ruiz i d' Artur Mas caurà com un castell de cartes. De moment, tot indica que ERC i Iniciativa també votaran la moció. Si ho fes tot el Parlament català, comprès el PP, seria un fet polític decisiu, el final.

La moció socialista serà defensada per l'antiga consellera de Salut, la gironina Marina Geli. Reclama "deixar sense efecte les retallades previstes en el sistema sanitari públic pel darrer trimestre del 2011 i elaborar durant novembre del 2011 un nou mapa de reordenació de les urgències i atenció continuada i del transport sanitari urgent, i un nou pla d'activitat Necessària en totes les línies del sistema sanitari (Atenció Primària i Serveis Comunitaris, Atenció Hospitalària, Serveis Sociosanitaris i Salut Mental), consensuat amb el Consell de Direcció i de Salut del Servei Català de Salut-Conselleria de Salut".

Les dues pàgines del text de la moció es poden resumir dient que es demana al conseller Boi Ruiz que es comporti com si fos un polític decent, en el sentit que respecti el que està establert i, en el cas de que ho vulgui reformar o canviar, actuï de la manera pròpia de totes les democràcies. És a dir exposant-ho clarament i duent a terme els corresponents tràmits, tant els interns de la pròpia administració com, per descomptat, els legislatius, no pas contornant-los. El govern Mas ja ho va fer escandalosament el passat juny amb la inefable i jurídicament insolent "llei òmnibus". Una llei que obria els hospitals públics a l'activitat privada, que ja és dir. Eren les orelles del llop.

Aquí es dóna en la pràctica un recurs a la via de fet, per canviar un marc institucional bàsic, emparat de manera concordant tant per la Constitució com per l'Estatut. S'usen procediments aliens a la democràcia. Així ho va entendre, la Cort Constitucional italiana, amb la sentència número 360 del 17 d'octubre del 1996. Es va pronunciar en contra l'abús a Itàlia del decret-llei, que, tanmateix, és millor que l'arbitrària via de fet, usada avui i aquí. Deia justament l'Alt Tribunal italià que "el govern no podrà, sense la delegació de les (dues) cambres, emanar decrets que tinguin valor de llei ordinària".

Ahir a la tarda, metges del PSC i de CiU, aquests també contraris a Ruiz, manifestaven que no sabien com podria actuar el PP. "Si votés la moció del PSC -va dir una les fonts- hi hauria molts de metges i de personal sanitari votants de CiU que preferirien votar el PP. Alguns ja han dit que ho farien només per anar contra CiU, però ara tindrien una raó positiva, no només negativa, per fer-ho".

Una font de la direcció d'un partit també em diu que no sap com actuarà el PP. Però em va facilitar una informació fins ara inèdita. Resulta que en ocasió del primer tràmit de la llei de reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CiU tenia por que el PP votés a favor de l'esmena a la totalitat presentada pel PSC.

Sempre segons la font, el president de la Generalitat va demanar al fill del comte de Godó, Xavier Godó, propietari de La Vanguardia, que intercedís prop del PP, perquè aquest partit votés en el Parlament en contra de l'esmena a la totalitat, que hauria ensorrat el projecte. Godó fill va trucar a un cap de llista del PP, el qual va parlar-ne a Rajoy. El resulta va ser que el PP es va abstenir.

En el cas del vot de dijous, les mans i mànigues que ha d'haver fet la Generalitat i la sanitat privada, la que encarna Boi Ruiz, han d'haver estat infinites.

El passat dia sis l'exministra de Sanitat i ara coordinadora de participació social del PP, Ana Pastor, va declarar que "si guanya el PP no hi haurà retallades en sanitat, sinó tot el contrari". Va afegir: "La sanitat és el pilar més important de l'Estat del benestar" i que "el sistema sanitari serà una prioritat pel PP". Hi afegí: "La darrera cosa és el que estan fent ara" ( les retallades). Va precisar que "defensarem (el PP) una sanitat pública i universal, de qualitat". També va manifestar que "cal vetllar perquè la sanitat sigui pública".

Quant a declaracions, Ana Pastor es posiciona en un terreny racional i apaivagador, antitètic del de Ruiz i Mas. Si dijous aquelles manifestacions es traduïssin en un fet polític decisiu, amb la votació de la moció socialista, amb els retocs que calguin, la superació, a Catalunya, en vots i en escons de CiU per part del PP, estaria cantada, segons em reconeixen fins i tot fons de CDC. El PP ha de tenir molt compte que ara acostar-se a CiU ja no és anar vers la moderació sinó vers radicalismes esbojarrats, en tot els camps, molt inclòs el sanitari.