Un estudi de la Fundació Jaume Bofill assegura que Catalunya és el país on les diferències educatives entre immigrants i autòctons és més gran, amb 82 punts de diferència en el cas català, 40 punts per sobre de la mitjana de l'OCDE i quasi 30 punts superior a la mitjana de la UE dels quinze. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi que també assenyala que l'alta concentració d'immigrants als centres no afecta el resultat dels autòctons, sinó que els principals afectats són els mateixos immigrants. D'altra banda, la Fundació ha criticat que les dades de l'informe PISA 2009 a Catalunya no reflecteixen la realitat perquè es van excloure més alumnes del permès.

Per al director de l'estudi i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Ferrer, ha explicat que el fet que Catalunya registri la diferència més gran entre autòctons i immigrants és "el problema més greu" de desigualtat que té actualment el país en l'àmbit educatiu.

Prenent com a referència les dades de l'informe PISA 2009, la diferència a Catalunya entre els dos col·lectius és de 82 punts en l'àmbit de la comprensió lectora, mentre que la mitjana a l'OCDE és de 44 i a Espanya de 58.

També en l'àmbit de la immigració, l'informe assegura que l'alta concentració d'estranger en un centre no repercuteix els resultats dels autòctons sinó que a qui perjudica és als propis estrangers. Així, mentre els alumnes nadius, segons la terminologia de l'OCDE, que va a un centre amb menys d'un 25% d'immigrants obté 509 punts, en un centre amb més del 25% d'estrangers obté 495 punts, unes diferències que per a la fundació "no són significatives". En canvi, els immigrants passen de 445 a 374 punts.

No afecta la llengua ni el centre sinó el nivell socioeconòmic

L'estudi també analitza les diferències segons la llengua que parla cada alumne i arriba a la conclusió que la diferència de 20 punts de més que obtenen els catalanoparlants no s'explica per l'idioma emprat sinó per la classe social a què pertanyen. Si s'extreu el nivell socioeconòmic dels alumnes, la diferència es redueix a 10 punts. Ferrer ha considerat que això s'explica perquè els alumnes catalanoparlants acostumen a tenir un nivell socioeconòmic més alt.

El mateix assegura que passa en les diferències entre centres públics i privats. Així, els alumnes de centres públics obtenen 23 punts menys a les proves de lectura que els que van a centres privats. Si es té en compte el nivell socioeconòmic aquesta diferència es redueix a dos punts.

Catalunya destaca pels alumnes d'entorns desfavorables amb bons resultats

D'altra banda, l'estudi també explica que Catalunya obté un resultat favorable en quant a estudiants resilents, que són aquells que tot i provenir d'entorns socioeconòmics desfavorables obtenen altes puntuacions. A Catalunya representen el 12,5%, per sobre de l'11% d'Espanya. A nivell estatal, Catalunya se situa entre les comunitats autònomes amb alts percentatges, liderades per Castella i Lleó amb un 13,1%.

El perfil d'aquests alumnes més comú és el de noia, autòctona que parla català o castellà i que no ha repetit curs. Pel que fa a la titularitat del centre on estudia, Ferrer ha destacat que els estudiants amb millors resultats acadèmics "es reparteixen" entre centres de totes les característiques "mentre que el fracàs es concentra en uns determinats centres".

L'informe també revela que a Catalunya hi ha pocs alumnes amb un alt nivell d'excel•lència, ja que representen gairebé un 4% del total (la mitjana de l'OCDE és del 8%), mentre que els que estan en risc de fracàs escolar són un 13%, per sota de la mitjana de l'OCDE que és del 19%. "Ens falta excel·lència", ha assegurat Ferrer.

Posa en dubte els resultats de l'informe PISA del 2009

Per últim, Ferrer ha alertat que les dades de l'informe PISA a 2009 a Catalunya no reflecteixen la realitat perquè ha denunciat que es van excloure més estudiants dels que permet l'OCDE. Segons el catedràtic, Catalunya va excloure més d'un 5% d'estudiants i ha afegit que aquests es concentren en els col·lectius d'immigrants i d'alumnes de 3r de Secundària, que tenen 15 anys com la resta de la mostra però han après menys competències que els de 4t d'ESO.

Ferrer ha criticat veladament les declaracions que llavors va fer el titular del Departament d'Ensenyament, Ernest Maragall, en assegurar que els resultats havien millorat ja que la mostra no era la mateixa. "No sabem si els resultats de millora notable són deguts clarament a la millora dels alumnes o a que la composició de la mostra ha canviat", ha declarat.

Així, mentre el 2006 els immigrants representaven el 9,5% del total de la mostra (el total d'estrangers a l'ESO eren l'11,9%), el 2009 eren l'11,2% d'un total del 17,5%. "Hi ha alumnes que casualment aquell dia no van al centre", ha declarat el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.