El trossejament de l' Institut Català de Salut (ICS) és una necessitat objectiva per poder dur a terme la total privatització del sector, amb la consegüent desaparició de la sanitat pública catalana, segons ha exposat a aquest diari un alt càrrec d'una multinacional de capital risc, amb seu a Londres, des d'on opera arreu del món.

La font és un economista, molt titulat i d'una nacionalitat que no és l'espanyola. Treballa en aquest sector només com a professional. És amic meu des de fa decennis. Usant una frase feta anglesa, em diu que l' ICS "is too big to be sold" ("és massa gran per a ser venut"). Per això volen esmicolar-lo. La font parla en base a centenars de pàgines d' informació específica sobre el sistema sanitari català que li vaig enviar fa dies. Em serviren per a revelar la primícia publicada dimarts en aquest diari, amb el títol "La sanitat catalana, privatitzada furtivament". S'hi exposava que el president de l' ICS, Josep Prat Domènech estava afectat per una, i possiblement dues, grans incompatibilitats. Malgrat això és la figura clau del procés de privatització, per damunt del conseller. Mostrant poques llums, Boi Ruiz acredita, cada dia més, incapacitat intel·lectual, irresponsabilitat moral i menyspreu per l'ordenament constitucional espanyol i estatutari català, com molt bé va exposar ahir aquest diari, en portada. Josep Prat ha concebut i vol executar una operació que, em diu la font londinenca, "no té precedents en l'àmbit mundial, en particular pel seu menyspreu de les institucions democràtiques, en primer lloc el Parlament, i de l'opinió pública". Afegeix: "És una indecència canviar radicalment el sistema d'assistència sanitària. No és el mateix que modificar l'enllumenat d'un carrer. Si bé fins i tot aquest petit canvi, en les democràcies també està sotmès a debat i a control".

Li exposo la vinculació, que encara perduraria, entre Prat i filial espanyola de la USP, la multinacional "United Surgical Partners". Li costa de creure. Em diu: "No imagino que enlloc del món democràtic es pogués donar res de semblant. En les democràcies, el conflicte d'interessos és investigat i, un cop acreditat, condemnat". La font creu que està en marxa una operació de "buyout" com la que ja va afectar en el passat a la vessant espanyola d'USP. Consisteix en que una empresa, sovint dedicada a aquesta finalitat (una "buyout firm") compra la majoria d' una altra i la reorganitza, òbviament tallant costos - en aquest cas l'assistència sanitària - per a fer-la rendible. Les societats de capital risc no operen igual sinó que, després de reestructurar una empresa, la posen en el mercat. El seu benefici rau en el diferencial entre el seu valor primitiu i la seva expectativa de guany borsari. La font em diu que el mercat de l'assistència sanitària ha resistit la crisi millor que altres, però que en el present hi ha moltes ofertes de venda de béns públics. "Això fa - diu - que es trobin coses a bon preu. Per tant, la venda de la sanitat pública catalana serà, en principi, més aviat mal pagada. Determinaria un canvi de funcionament que pot afectar la salut dels usuaris i al treball dels professionals. En síntesi, en l'ordre social, o tan sols humà, implicaria moltes incògnites. Llençar-se a fer-ho, sense abans elaborar un "Llibre Blanc" que exposi a l'opinió pública i als parlaments català i espanyol els pros i contres, és un mètode insòlit, del qual no conec cap precedent en una democràcia. Deixa en molt mal lloc Catalunya". Malgrat aquesta evidència, l'estratègia brutalment antidemocràtica consistent a voler fer veure que aquí no passa res continua sent la de Mas, Gordó, Prat i Ruiz. Per tant, la monstruositat, anticonstitucional i antiestatutària, segons la qual la salut "no és un dret", "sinó un bé privat" es pot imputar a tots quatre, i a tota CiU. Finalment, anit continuaven les negociacions entre, per una banda, Prat i, per l'altra, les Juntes Clíniques i el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC). Prat feia absurdes promeses respecte que els metges ho gestionarien tot, cosa que ningú ja no es pot empassar.

Una font mèdica va informar que Prat havia confiat en la seva relació personal amb Patricio Martínez, antic dirigent de l'SMC. Però aquest ha estat substituït per Antonio Gallego, que té més suport dels afiliats. Si aquesta línia es manté, la privatització serà molt difícil. En tot cas, el conjunt dels partits (inclosos els militants honestos de CiU) i una gran part de la ciutadana, que el 20-N podrà votar, cada dia percep més la maldat antidemocràtica que està assumint CiU. Fa un any ningú no podia imaginar-se que Mas i els seus gosessin ni tan sols intentar anar tan lluny, per un camí envoltat de temes ( el de la pela inclòs) i d'interessos sectaris, propis d'un clan irresponsable, obsés pel poder polític.