Amnistia Internacional (AI) va enviar una carta al conseller de Salut, Boi Ruiz, en la qual li va recordar que "el dret al més alt nivell possible de salut és un dret recollit en nombrosos instruments internacionals de drets humans", i que, per tant, no pot ser qüestionat.

Segons va explicar AI, la carta respon a les declaracions que va realitzar el conseller en una entrevista en la qual afirmava que "no hi ha un dret a la salut", ja que és "un bé privat" que depèn de cada individu, del seu codi genètic, dels seus antecedents familiars i dels seus hàbits, i no de l'Estat.

AI reconeix que el dret a la salut implica llibertats individuals, però recorda que també suposa l'accés i ús d'un sistema de protecció que ofereixi a tothom les mateixes oportunitats per gaudir del més alt nivell possible de salut.

Per això, asseguren que el dret a la salut sí que imposa obligacions a l'Estat, com assegurar un nombre suficient d'establiments, béns i serveis públics i centres d'atenció a la salut, procurar que aquests siguin accessibles a totes les persones i garantir la seva bona qualitat.

Amnistia Internacional afegeix que aquest dret també inclou una àmplia gamma de factors socioeconòmics com l'alimentació, l'habitatge, l'accés a l'aigua potable i a condicions sanitàries adequades, entre d'altres aspectes que també comporten obligacions a l'Estat.

Convenis internacionals

L'organització humanitària recorda que Espanya ha signat els convenis internacionals de drets humans on s'inclou el dret a la salut, fet pel qual està obligat a complir-lo. Així mateix, destaca que les obligacions en matèria de drets humans ni s'extingeixen ni s'atenuen en temps de crisi econòmica.

Cal recordar que la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, va assegurar no compartir les declaracions del conseller de Salut, Boi Ruiz.

Per a la ministra, "la salut no pot ser mai un bé privat, perquè la bona o mala salut no depèn només de la persona, sinó d'on viu, de les condicions mediambientals, de l'accés als aliments, als recursos socials, i fins i tot de l'aigua que consumeix", fet pel qual és "una realitat pública".

Pajín va assenyalar que, a més, la Constitució, les lleis i l'ordenament jurídic consagren el dret a la salut dels espanyols i "obliguen" les administracions a vetllar per ella.

En aquest sentit, preguntada sobre la gestió de la sanitat a la comunitat autònoma catalana, la ministra va assegurar que no comparteix algunes decisions de la Generalitat.