agents de grans companyies privades d'assegurances sanitàries han començat a estar periòdicament presents a la sortida de grans Centres d'Atenció Privada (CAP) públics de Barcelona, segons ha comprovat aquest diari.

Demanen a usuaris de la sanitat pública que surten dels CAP si estan afectats per l'endarreriment, causat per les retallades sanitàries de la Generalitat, d'una prova diagnòstica, o d'una visita d'un especialista o d'una intervenció quirúrgica.

Si l'usuari ja és víctima d'una demora, l'agent venedor d'assegurances li diu que si subscriu la pòlissa privada que li ofereix -pagant, està clar- serà atès abans. L'agent d'assegurances facilita informació de cada procés, com el de dur a terme una ecografia o una operació de cataractes, entre altres.

És un fet inèdit i paral·lel a un increment de la publicitat d'asseguradores sanitàries en mitjans de comunicació d'aquí. La Generalitat diu que no passa res, mentre TV3 emet sistemàticament informacions manipuladores sobre el caràcter meravellós dels serveis sanitaris públics. Veurem com informarà TV3 del cas d'una dona, malalta de càncer, que diumenge va morir a urgències l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, després d'hores sense ser atesa. La descripció efectuada per la família, que manifesta reclamar una acció judicial, fa posar la pell de gallina. Sempre passa el que pot passar.

En relació amb tot el desastre sanitari català, els metges han difós octavetes mostrant Mas i a Ruiz amb nassos immensos, com el del Pinotxo del conte de Carlo Collodi. Si la fal·làcia perdura, els dos nassos poden arribar a donar la volta al món.

Fins ara hi havia a Catalunya un 16 per cent d'usuaris de la sanitat que també tenien un assegurança privada, percentatge que arribava al 25 per cent si s'hi incloïen assegurances molt parcials, com les dentals.

Una enquesta va mostrar que un 80 per cent dels titulars d'una assegurança privada creien que la pública era de més fàcil accés. Un accés que ara deliberadament es fa disminuir per part dels que, ai las, varen ser elegits per defensar l'interès públic, no pas el privat. A la vegada, la majoria de titulars d'una assegurança privada han estat preferint la sanitat la pública, en especial quan s'han hagut de sotmetre a grans proves diagnòstiques. Va ser el cas de Duran-Lleida, que preferí que se li fes una arteriografia coronària a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona per a la qual cosa se li va reobrir una planta que ja havia estat tancada, a causa de les retallades.

Els fets que s'han exposat eren perfectament previsibles. És el que volia el conseller Ruiz, antic president d'una patronal sanitària privada. No costa gens acreditar-ho des del punt de vista, merament científic, de Teoria Econòmica. En efecte, en les primeres lliçons de qualsevol llibre d'aquesta matèria s'exposen els conceptes de béns complementaris i béns suplementaris.

El primers són aquells que l'augment d'un dels dos incrementa el de l'altre. Per exemple, cotxes i benzina, o llet i sucre, o llet i cafè, o diaris i paper (o bé tinta). En els béns suplementaris, l'augment d'un d'ells fa disminuir el de l'altre. Un exemple que ells llibres de text repeteixen és la mantega i els canons. Però n'hi ha infinitat d'altres més propers: l'autobús i el metro, la mantega i la margarina (o l'oli) i, per descomptat, la sanitat pública o la privada.

És científicament impossible que l'economista Artur Mas no sabés -i no volgués-, que en nomenar Ruiz, no es disminuís l'assistència pública i, lògicament, augmentés la privada. S'hi pot afegir, en el grau que es vulgui, el tema del finançament dels partits o el que sigui. Però la suplementarietat econòmica bàsica del dos tipus d'assistència sanitària és incontrovertible.

Després ha arribat un tema encara pitjor: el de la venda de la sanitat pública catalana, a través d'una intermediació i un assessorament financer internacional. En aquest sentit, cal afegir que la revelació efectuada per DdG respecte a les relacions entre Josep Prat ( president de l'Institut Català de la Salut, ICS) amb la multinacional Pricewaterhousecoopers han estat confirmades per diverses fonts. El mateix conseller, Boi Ruiz hi participà personalment. Respecte a la vaga de metges convocada per la setmana vinent, l'actitud inicial de Prat i de Ruiz va ser la de voler ensarronar metges, els quals han acabat més irritats del que ja estaven abans. Ara voldrien fer el mateix amb els sindicats dits de classe presents en la sanitat. Aquests tenen molts alliberats, mentre antics dirigents sindicals gaudeixen d'alts càrrecs en el sector concertat. Tanmateix, tot sembla indicar que les provocacions i falsedats de Ruiz i de Prat ha sedimentat un clima de confrontació. Tàcticament, hi poden haver discrepàncies, per descomptat atiades per un personatge d'escassos escrúpols, com Josep Prat. Però als Pinotxos sanitaris de la Generalitat ja se'ls hi han copsat els nassos.