La Conselleria de Salut i el propi Artur Mas estan desconcertats i atemorits davant la inquietud social i el desastre, ben real, generat amb les retallades sanitàries, segons ha manifestat un dirigent de CDC, que ha reclamat un anonimat total.

"Crec -ha dit la font- que haurem de llençar algun llast, però ningú no sap quant, quan ni com. Tampoc no sé si acabarà havent-hi un canvi de rumb de breu durada, o no. Però l'eufòria de la nostra victòria electoral segurament ens durarà poc".

Afegí: "ens hi vàrem llençar sense saber on volíem anar i ara tenim por d'arribar al descrèdit polític i social. Temem que es facin públiques les llistes d'espera per ser visitat per un especialista o per ser intervingut, en el marc d'una baixa general d'activitat. L'efecte en contra de CiU pot ser enorme. Ja veurem si no es dóna un incrementat de la mortalitat. En bona part, això dependrà de com sigui ? l'hivern. En tot cas, no podem estar tranquils".

Ahir, aquest esperit de desconcert es va reflectir en la intervenció d'Artur Mas a Sitges, en l'acte de cloenda de la Jornada de Treball del Pla de Salut. Mas va optar per un to moderat, com atemorit, diferent de l'agressiu que tingué en el seu recent anunci de la possibilitat del copagament sanitari. En les dues ocasions, la marginació del desacreditat conseller de Salut ha estat palesa. Ahir aquest va afirmar a Sitges que "no hi ha alternativa a les retallades" i, sense posar-se vermell, digué "no amagarem la realitat".

Tanmateix, Mas va perdre l'ocasió de dir alguna cosa concreta als centenars de gestors sanitaris allí congregats. Aquests se'n varen tornar tan confusos com havien vingut. Tots ells volien saber quin serà el pressupost de salut per l'any vinent, com també ho reclamen tots els sindicats. Sobre això no hi hagué res de res.

No hi va haver aclariments però tampoc les eternes imputacions al Tripartit i al Govern central. La font de CDC ho va explicar dient "Ens sentim molt sols. No sabem què farà el PP ni tampoc sabem si haurem de buscar una certa entesa amb el PSC, al qual ja li hem llençat algun cable. Ens han respost que, per parlar seriosament, hem d'esperar a després del seu congrés, convocat pel 16 de desembre. Tenim clar que ens posaran un munt de condicions".

Ahir a Sitges no hi hagué representants de cap partit, excepte Josep Maria Sabaté, portaveu sanitari del PSC. En una recent reunió de la comissió de salut del Parlament, Sabaté demanà comparèixer a 26 representants de sectors afectats per les retallades sanitàries. Des de sindicats de metges, infermeres i sanitaris a federacions de municipis, passant per associacions d'usuaris.

Estava clar que el resultat havia de ser molt negatiu per CiU, que pensava oposar-s'hi. Però no ho va fer perquè el PP es va manifestar a favor. Per tant, la proposta va ser aprovada, acreditant que efectivament CiU està sola i desprestigiada en l'àmbit de la salut.

Finalment, la font de CDC abans esmentada va posar sobre la taula el que ell considera una de les bases de la brutalitat de les retallades sanitàries catalanes.

"Va ser un error -digué- que Artur Mas, en persona, triés com a conseller Ruiz, una persona molt limitada, com ara veu tothom, així com obsessionada per afavorir el sector privat que ell ha representat durant tants anys. Fou un altre error cedir la concepció i l'alta execució de les retallades a Josep Prat, afectat per clares incompatibilitats, membre d'un altre clan de poder sanitari i persona d'un agosarament econòmic complex i temerari".

Afegí: "Finalment també fou un greu error donar una prioritat decisiva al conseller d'Economia Andreu Mas-Collell. Aquest ha imposat criteris radicals, sense tenir en compte que la sanitat -com l'educació- arreu tenen dèficit, per definició, com en tenen l'administració de justícia o la policia. Un poblet pot esperar que es construeixi un pont, però no pas que es tardi a portar a l'hospital un malalt que ho necessita. Mas-Collell ha acreditat no tenir massa sensibilitat. S'ho mira tot com si fos un entomòleg (especialista en insectes) que està científicament encuriosit pel fet de trobar-se davant d'una espècie que desconeix. Oblida que es tracta d'una, diguem-ne espècie, formada pels catalans malalts, a la qual tots pertanyem o pertanyerem, un dia o altre. Tot plegat ens ha portat a una pèrdua de qualitat sanitària òbvia i acreditable, que ja veurem si un dia podem arribar a superar. En tinc molts dubtes: cada dia que passi serà més difícil".