El Departament d'Ensenyament ha implantat aquest curs l'estratègia d'impuls de la lectura a 360 centres amb l'objectiu de millorar la comprensió lectora com a via per lluitar contra el fracàs escolar. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha presentat aquest dijous aquesta actuació que forma part del Pla Nacional per a la Lectura, que implica altres conselleries. En els 360 centres els equips directius, inspectors i un assessor lingüístic s'encarregaran d'introduir mesures per augmentar l'hàbit de llegir entre els escolars. La conselleria recomana que a Primària es llegeixen 25 llibres a l'any i a Secundària s'arribi fins els 30. Cada any s'incorporaran 270 escoles a l'estratègia.

El Pla de la lectura es desenvoluparà entre el 2011 i el 2015 i l'objectiu principal és "vertebrar els esforços de diferents sectors i àmbits de la societat catalana orientant-los cap a l'augment dels hàbits lectors dels ciutadans". A través d'aquest es pretén millorar els índex de lectura dels catalans per apropar-se a la mitjana europea.

Dins d'aquest pla, més transversal i que afecta també al Departament de Cultura, el d'Ensenyament ha començat a implantar aquest curs l'estratègia d'impuls de la lectura que parteix de la base que cal millorar la comprensió lectora dels alumnes perquè és la base del seu accés al coneixement i això permetrà lluitar contra el fracàs escolar.

Els primers centres que l'han posat en marxa des de l'inici del curs 2011-2012 són 360 que han estat escollits després de fer una diagnosi amb els inspectors en la que no només s'han tingut en compte els resultats en comprensió lectora sinó altres aspectes amb l'objectiu de tenir variabilitat en la mostra.

El resultat són 180 centres de Primària i els mateixos de Secundària. En cada un d'aquests dos grups hi ha 45 centres de referència, que ja apliquen iniciatives positives de foment de la lectura, i 135 centres prioritzats, que necessiten un treball més intens i de canvi de metodologies per millorar els seus resultats. En aquest sentit, els de referència han de servir de model per a la resta i ensenyar les seves pràctiques als que no tenen tant treballada aquesta qüestió.

Aquests 360 centres disposen de tres anys per millorar els resultats, el primer dels qual es dedicarà a la diagnosi de la seva situació, el segon a fer les intervencions que es decideixin dins de les aules i el tercer ha de servir per consolidar la metodologia. Aquest treball es decidirà a través de la feina conjunta dels equips directius, els inspectors i els assessors lingüístics.

El Departament incorporarà cada any 270 nous centres amb l'objectiu que en vuit anys tots els centres públics i concertats apliquin ja aquesta estratègia. Cada centre disposarà de tres anys per aplicar el pla i passats aquest s'avaluarà si s'han assolit els objectius marcats quan es va fer la diagnosi.

La lectura com a eix vertebrador

L'estratègia busca impulsar la lectura a totes les àrees i matèries de tal manera que no sigui una activitat que es tracta només en les hores de les matèries lingüístiques. Per aconseguir-ho els professors hauran de modificar algunes metodologies i recuperar pràctiques com la lectura de les lliçons en veu alta o fomentant i controlant què els alumnes llegeixen a través d'un 'portfoli' on l'alumne expliqui què llegeix, què ha après de la lectura què li ha agradat o si recomanaria la lectura, entre d'altres.

La via principal per millorar aquesta competència és incrementar l'hàbit lector entre els alumnes i el seu plaer per la lectura. Actualment és obligatori que a Primària es llegeixi 30 minuts diaris a l'escola. Més enllà d'aquesta obligatorietat, la conselleria recomana que aquests estudiants llegeixen com a mínim 25 llibres a l'any i 30 en el cas dels de Secundària, no només a l'escola sinó en general. Actualment no hi ha cap obligatorietat a Primària, mentre que a Secundària s'han de llegir nou llibres al curs.

El pla també involucra el pares, a qui es diu que han de dedicar entre 10 i 20 minuts diaris a la lectura. Durant la presentació de l'estratègia al Palau de la Generalitat, Rigau ha dit que s'ha d'aconseguir que els alumnes incorporin llegir "com un hàbit de vida, igual que s'ha de caminar 30 minuts al dia i s'han de rentar les dents".

Així doncs, els professors hauran de modificar les metodologies i planificar les unitats didàctiques i la feina a classe de tal manera que la lectura ocupi una part important del treball diari. També hauran d'incorporar l'avaluació com a eina d'ensenyament i treballar amb els alumnes per fer un seguiment de què llegeixen i que han après, per exemple preguntant-los a l'hora de tutoria.

L'estratègia també inclou incorporar la comprensió lectora en la formació inicial dels docents i que sigui un dels elements a tenir en compte en els processos de selecció dels professors i dels directors.

La consellera ha considerat que amb la introducció de determinades reformes en les metodologies d'ensenyament a les aules s'han provocat un resultats "que no es buscaven" i que han provocat que "la lectura de mica en mica perdés moltes posicions". Per això ha demanat una "autocrítica" i aconseguir que la lectura recuperi el seu lloc.

Actualment, la puntuació mitjana global en competència lingüística al final de la Primària és de 77,2 punts, situant-se el 22,6% dels estudiants en un nivell baix i el 44,2% en el mitjà. Pel que fa a la Secundària, i segons els informes PISA, el 13,5% dels estudiants tenen un nivell baix, per sota de la mitjana de 18,8% de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE); el 82,7% un nivell mitjà, per sobre del 73,6% de l'OCDE, i un 3,6% un nivell superior, gairebé la meitat que a l'OCDE on s'arriba al 7,6%. L'objectiu de la conselleria és que el 2018 els alumnes amb nivell baix siguin menys del 15%, el 77% tinguin el mitjà i el 8% el superior.

En l'acte de presentació de l'estratègia també ha participat el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha anunciat que en uns quinze dies presentarà la part del pla que involucra el seu departament i que inclourà mesures que afecten les biblioteques, els escriptors i el món editorial, entre d'altres.