Fins ara hi havia el costum de comentar la política catalana sense referir-se massa, o gens, al PP. A Catalunya, més que arreu, se li havia atribuït el paper de dimoni d'Els Pastorets. A més, molts polítics anaven més enllà d'El Llufa, el pastoret d'aquella representació, en trobar cues del diable (el PP) a tothom. CiU s'ho podia permetre perquè pesava més a Espanya que el PP a Catalunya. Ara això s'ha invertit i probablement encara s'invertirà més.
Avui el PP està dins de la política catalana. Continua anant de la mà d'un partit (CDC) que paradoxalment cada dia augmenta les seves cridòries sobiranistes i independentistes. A més, CDC està co?ligada amb una UDC de la qual seu principal dirigent es mor de ganes de ser ministre d'Afers Exteriors amb el PP.
És bo que PP sigui un partit més. Salvant les distàncies - cosa que uns faran a favor d'uns i altres a favor d'altres - també va ser molt bo que el PCE de Santiago Carrillo, més moderat que els seus continuadors, s'integrés en la vida pública.
Entre les coses que han canviat és que Rajoy s'ha allunyat més d'Aznar que no pas Mas de Pujol. Avui Mas està molt més tenallat per Pujol que no pas Rajoy per Aznar. El Pujol del 2011 domina tant el seu partit com sempre. Però té un discurs utilitari de trencadissa ( que no tenia quan va aprovar el Pacte de Majestic) i està encegat per fer president de la Generalitat al seu fill. Rajoy sembla - els seus silencis imposen prudència - que s'escora vers el centre, mentre Mas se'n va vers barbaritats extremes, com les retallades sanitàries. En aquestes hi ha de tot: radicalisme, opacitat, irresponsabilitat, rigidesa, debilitat argumental i sobretot insensibilitat.
En teoria, seria fàcil que el PP obligués Mas a canviar, atès que sense els seus vots CiU no podria imposar les seves barbaritats sanitàries. Si el PP volgués fer foc nou - un foc que ens cremés menys a tots- podria començar per un lloc on ho té fàcil. És el punt clau i avui dèbil d'una conxorxa sanitària pública que ens ha fet pensable l'intent de regressió assistencial que se'ns vol imposar.
Penso en l'Ajuntament de Reus. Aquest és, pressupostàriament (dit amb ironia i vergonya aliena) un apèndix del holding Innova. El conjunt del municipi rep tres vegades menys (sic) diner públic municipal que el holding Innova. La clau de tot és que el municipi en sentit estricte ( sense el holding, d'origen sanitari) està sotmès al control propi del dret administratiu, però Innova no.
Aquest holding opac està dominat, fins a extrems insòlits en una democràcia, per Josep Prat, president de l' Institut Català de la Salut i home fort de la conselleria. Més fort que Ruiz.
Ara bé, Reus està regit per un pacte entre CiU i el PP. Si el PP deixés de donar suport a l'alcalde (Carles Pellicer, de CiU) i reclamés conèixer el sou de Prat, així com l'endeutament i el funcionament reals d' Innova, aquest holding cauria com un castell de cartes. Però els socialistes de Reus tenen un política galdosa. Tenen un teulat de vidre, pels pecats dels seus antecessors. En primer lloc, el nefast alcalde Josep Abelló i l'irresponsable Josep Miquel Pérez (ambdós del PSC). Aquest darrer va somniar en les mateixes truites - cuinades per Prat - en que somnià durant mesos Pellicer.
El PP hauria de recordar una veritat meridiana: avui és el passat del futur. Un futur que, de cap de les maneres, pot continuar tolerant la brutal i opaca realitat d'un holding endeutat amb 33.532 milions de pessetes. Un regidor ha anunciat que portarà el tema als tribunals. No seria millor encarar la realitat ja des d'ara?
Totes les fonts, incloses algunes de la seva coalició, em diuen que Pellicer és una persona poc il·luminada per l'Esperit Sant. Després de Prat, qui manaria a l'ajuntament de Reus serien les dues tinents d'alcalde. Una, Teresa Gomis, de CiU, s'ocupa de l'àrea de salut i recursos humans. L'altra, Alicia Alegret, del PP, de l'àrea d'economia. Ambdues saben sobre quin volcà estan assegudes.
Aviat algú començarà a dir alguna cosa, des de dins. Per què ho fa ara el PP? Té l'avantatge d'estar menys compromès ( però no pas gens, vegi's el paper inicial de Joan Gallardo) en un enrenou de dimensions no solament catalanes, sinó còsmiques. Voler incorporar-se a la vida política catalana amb força ha d'implicar alguna cosa. Manar hauria de significar servir, no servir-se. Si el PP vol acabar amb barbaritats, benvingut sigui, com, i això és ja un fet, benvinguts siguin a l'Ajuntament de Reus els regidors de la CUP i del grup municipalista Ara Reus. Des de visions polítiques diferents, ambdós són conseqüents i dignes respecte a Innova, a Prat i a la salut de tots els catalans.
