Un intern del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona va relatar com és la seva vida de reclusió, i la va descriure com a "depriment" i amb por perquè ha tingut algun conflicte amb companys de cel·la i va patir una agressió per part de la policia, en els gairebé 30 dies que fa que està internat en una cel·la del centre.

Aquest intern, d'origen asiàtic i que prefereix romandre en l'anonimat perquè segueix al centre, va explicar a l'agència Europa Press que el van pegar quan va demanar que el canviessin de cel·la perquè tenia problemes amb els seus companys, majoritàriament sud-americans. L'intern va explicar que els companys de cel·la no el deixaven dormir perquè feien soroll i fumaven marihuana. Segons va dir, va ser llavors quan diversos agents el van reduir.

Diumenge passat a la matinada el van agafar pels braços i el van colpejar contra la paret, la qual cosa li va provocar una petita ferida al front, a més de donar-li dues puntades de peu i ferir-lo a un braç, que porta embenat.

El jove, de 20 anys, va ser traslladat a una altra habitació al costat de dos russos i, segons fonts consultades per l'agència, va tenir problemes amb altres interns perquè els va demanar petites quantitats de diners que no va tornar. També asseguren que algun cop el van enxampar tocant les pertinences d'altres.

El fiscal especialitzat en Estran?geria de la Fiscalia de Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, tot i que va ademtre que hi pot haver conflictes aïllats entre interns, va explicar que en els últims dos anys no ha constatat en les seves visites al CIE que s'hagin produït agressions o abusos per part dels policies.

Control del fiscal

Cada any, el fiscal visita tres vegades el centre per "sorpresa" i s'entrevista amb un 10% dels interns de manera reservada, sense funcionaris, perquè li puguin relatar com és la seva estada i, en dos anys, només un intern li ha relatat una presumpta agressió per part dels policies, per la qual es van incoar diligències però no va poder provar-se. El fiscal va admetre que alguns cops poden produir-se baralles o enfrontaments entre interns, i va trobar a faltar que es redactés un reglament del CIE que en reguli el funcionament, cosa que preveu la llei. El fiscal va recordar també que en els CIE conviuen interns amb condemnes que esperen l'expulsió substitutiva a la pena, interns amb antecedents, i altres que només esperen ser expulsats per la via administrativa. També va assegurar que mai ha detectat que un intern excedeixi el temps de 60 dies, límit d'internament en un Centre d'Internament d'Estrangers i, de fet, a la Zona Franca el 2010 la mitjana de temps va ser de 23,4 dies. El fiscal va rebutjar la idea que sigui una presó amb menys drets, però sí que és "un centre de privació de llibertat" on els interns passen com a màxim 60 dies, cosa que, segons la seva opinió, explica que hi hagi serveis que ofereixen les presons que ells no presten, com per exemple, els educatius. Malgrat que va reconèixer que tot és millorable, va informar també que s'ha incrementat el temps de permanència del metge i l'infermer al CIE. Entre setmana, el metge hi és de 9 a 15 hores i l'infermer, de 8 a 22h, i el cap de setmana l'infermer hi és de 8 a 15h.

Els interns del CIE de Zona Franca, amb 226 places i pel qual el 2010 van passar 1.700 persones, tenen dues hores al dia per rebre visites de 15 minuts, mentre són vigilats pels policies.