Destrucció de Catalunya per la sanitat

ALFONS QUINTÀ Tinc una cordial i apassionada conversa amb un metge amb carnet de CDC. De cop em recorda una famosa frase del gran catalanista i republicà Jaume Carner Rovira (1867-1934), que fou ministre d'Hisenda en el segon govern de Manuel Azaña.
Carner va pronunciar la frase en una sessió del Congrés de Diputats del 14 de juny del 1932, quan es demanava el suplicatori del financer mallorquí Juan March Ordinas, llavors acusat de ser contrabandista. March fou un gran amic personal del general Franco i finançador del seu cop d'Estat. "O la República acaba amb March - digué Carner - o March acaba amb la República".
Per analogia, el meu interlocutor usa la frase per exposar que si no s'acaba amb Josep Prat i tot el que ell ha concebut - basat en l'escandalós model d'Innova, que imposà a Reus - l'assistència sanitària universal i gratuïta a Catalunya se'n va en orris. Potser la destrucció encara té un efecte més general per a Catalunya, que ja és dir.
El meu interlocutor creu que Prat no pot durar, però que Mas continuarà amb el "pratisme". Mitjans públics o subvencionats, amaguen o envernissen una contrareforma que farà molt de mal. Però sectors empresarials concrets, amics i bons finançadors del seu partit predilecte volen destrossar l'avenç de la sanitat pública, que, ai las, els havia permès continuar fent negocis. Ara s'ho volen cruspir tot.
Mas no vol reformar l'actual model, cosa que efectivament seria necessària, sinó destruir-lo. El seu nord és el que li reclama el sector sanitari privat i concertat, que s'ha aprofitat de ser sempre ben tractat per la Generalitat. No ho agraeixen, ans al contrari. Són així d'àvids.
Mas vol retornar a la situació prèvia a l'establerta per la Llei General de Sanitat del 1986, impulsada pel llavors ministre Ernest Lluch. S'instaurava la universalitat de la prestació sanitària, abandonant el model (que fou un progrés) instaurat a partir del 1883 per Otto Von Bismarck a Alemanya, finançat per treballadors i empresaris en actiu.
Fou el marc que inspirà l'ultrafranquista Girón de Velasco en crear el 1944 la Seguretat Social, malgrat que Prat vulgui ridiculitzar l'Institut Català de la Salut (ICS) imputant-li ser un model franquista. Gràcies a Lluch i altres l'ICS ens situava en el model concebut per William Beveridge, millor, més just i sobretot molt més barat.
Aquestes evidències les recull el Pla de Salut 2011-2015 presentat el passat 26 de novembre a Sitges en un acte presidit per Mas. Aquell pla qualifica el sistema que ara el propi Mas vol destruir de bo i de barat, com ja vaig informar en aquell moment. Mas diu de tot i el seu contrari perquè no hi entén ni l'interessa. Ell només sap a quins interessos ha de servir i quines contrapartides en pot aconseguir.
S'ha pogut arribar a la confusió en què estem gràcies a la força mediàtica del poder sanitari privat. Així, m'expliquen una vella i forta amistat existent entre Josep Abelló (el ja citat exalcalde socialista de Reus, primer patrocinador de Prat) i Josep Maria Martí. Aquest darrer va ser director de Ràdio Reus, per després ser-ho de Ràdio Barcelona, malgrat gaudir de l'exclusivitat a la Universitat autònoma de Barcelona. Aquesta Universitat ho va saber però no va gosar resoldre el que era tot un tema. Abelló té una immensa mansió a Castellvell del Camp, als afores de Reus. Em diuen que Martí que ara és degà del Col·legi de Periodistes, i dos exregidors de Reus viuen prop d'Abelló, mantenint una estreta relació. Fa mesos, Martí va ser convocat a declarar per la fiscalia de Barcelona, per presumptes irregularitats en el Col·legi.
Tanmateix, no cal entrar amb massa detall en petits aspectes, com fa l'alcalde CiU de Reus, degotejant noms i anomalies ben reals, relacionades amb el holding Innova, model etern de Prat. En canvi, no diu res respecte a si assumeix la prorrata de l'IVA, efectuada entre l'ajuntament de Reus ( que no n'ha de pagar) i les empreses d'Innova, que si que n'havien de pagar. L'aspecte fiscal és també un gran tema en relació als beneficis que Mas vol atorgar a empreses sanitàries privades.
Entrar en petits temes i en noms de persones és un perill que exposa el millor crític de la corrupció que hi ha a Espanya, el catedràtic emèrit Alejandro Nieto, autor de l'insuperat Corrupción en la España democrática. Nieto denuncia "la tàctica que justifica aixecar un gran escàndol sobre afers petits per així distreure l'atenció respecte dels afers grans que amenacen amb esclatar en qualsevol moment". Segur que d'aquests darrers n'hi ha un munt prop dels clans sanitaris. Nieto també afirma que "negar que la nostra democràcia està envaïda per la corrupció no és solament una mentida: és també una estupidesa". Afegeix que "les possibilitats de finançament corrupte dels ajuntaments sembla inesgotable". És en el marc municipal on va fer-se poderós Prat, on va sorgir Innova i també on varen sorgir les dues grans ?patronals de la sanitat concertada. Si hi ?afegim que la Generalitat fa el que fa, resulta que hi ha tema, o escàndols, per anar tirant.