Pacte sí, però no fiscal

"Mantenen l'espoli fiscal permanent i acceptaran un model equivalent al concert econòmic basc? Mai"

FÈLIX PUJOL Ja pot dir el president Mas el que vulgui aquí, a Madrid o a Europa: no hi haurà mai pacte fiscal. Podia ser un bon eslògan electoral per recaptar vots anestesiats, però és un objectiu inassolible a Espanya, mani qui mani a Madrid. Com va quedar palès fa uns dies, per boca dels ministres econòmics de Rajoy. Primer va ser el "globus-sonda" del ministre De Guindos, llençat al Financial Times, sobre un hipotètic control previ de Madrid als pressupostos elaborats per les autonomies. Després, Montoro, ministre d'Hisenda, deia que garantia el respecte a les decisions econòmiques de les CC.AA., però alhora advertia de sancions a les que no complissin els objectius dictats pel Gobierno, incrustats a la Constitució per satisfer i calmar això que en diuen els "mercats", és a dir, els moviments especulatius del gran capital.
Primer ho va plantejar en la reunió amb els consellers d'Hisenda de les comunitats governades del PP, i després ho va traslladar a les restants. Sabuda l'obsessió uniformitzadora de la dreta espanyola, algú pot creure que és donarà un tracte diferent a l'economia catalana? Mantenen l'espoli fiscal permanent i acceptaran un model equivalent al concert econòmic basc? Mai. I CiU ho sap.
El propi Duran ja ho va anunciar l'any passat: "No seria un fracàs no aconseguir el pacte fiscal aquesta legislatura". Comptant que el 2013 hi ha la negociació per un nou model de finançament, és a dir, una mica de "peix al cove". Amb una diferència: el socialcristianisme de Pujol ha estat substituït pel neoliberalisme de Mas. Que no és el mateix, com ha demostrat a bastament amb la política sanitària. El capital és el capital. Poca broma!