CDC: CONGRÉS; PLEBISCIT I ELECCIONS

ALFONS QUINTÀ Adia d'avui l'estratègia dominant a CDC és la d'unes eleccions catalanes anticipades, precedides d'un referèndum, o plebiscit, més o menys sobiranista, que pot ser limitat a dir "sí" al pacte fiscal. El que els importa no és el contingut, sinó guanyar-lo.
Dirigents de CDC me n'informen, sota reserva, a cinc setmanes del seu congrés. Coincideixen en el que he expressat.Es basa en una forta preocupació per la pèrdua de vot de CiU. Segons la darrera enquesta del CIS perdria un vint per cent del seu electorat, passant del 4,2 al 3,4 per cent. Representa la fugida d'una cinquena part del seu electorat, respecte a les darreres autonòmiques.
A la vegada, en el darrer sondeig del CEO, adscrit a la Generalitat, el govern Mas va suspendre. Ràdio Barcelona ho va interpretar com una constatació del "descontentament de bona part de la població respecte a les retallades decidides per l' executiu de Mas, amb especial atenció respecte a les que s'estan fent en l'àmbit de la salut". En aquesta darrera enquesta, la sanitat passava de ser l'onzena preocupació dels catalans a esdevenir la tercera. De fet, era la segona, atès que les dues primeres - l'economia i l'atur - es podien fusionar. Segons les fonts, això a l'alentit indefinidament la reforma de l'ensenyament, que, ben segur, també podia generar un gran rebuig.
Un dels dirigents de CDC em digué "som poc capaços de trobar alternatives realistes, ni tampoc destres per dur-les a la pràctica. Hem de recórrer a la nefasta pràctica de Napoleó III".
Aquest fallit personatge, mort exiliat a Gran Bretanya, imitat moderadament per De Gaulle, va usar el recurs al plebiscit, nom més adient que el de referèndum. Aquest darrer mot és vàlid a Itàlia on estan institucionalitzats, com les "iniciatives populars" en molts Estats nord-americans. En canvi els plebiscits solen ser esbiaixats Són muntats de manera que sempre guanyi el poder que els proposa.
El meu interlocutor reconeix que, en efecte, s'està obrant de manera que el resultat sigui favorable a la Generalitat, cosa ben fàcil si es tria bé una pregunta, que faria difícil el pronunciament en contra. Així va passar en els referèndums franquistes del 1947 i 1966. De fet eren plebiscits i a més sota una dictadura. En el darrer, votar contra la restauració de la monarquia hauria afavorit la follia d'una república feixistitzant, amb una superestructura militar dominant. Que el guanyés Franco no significava que hi hagués una majoria franquista.
En graus diversos, les fonts de CDC assenyalen que la pregunta del plebiscit (que no usarà aquest desprestigiat nom) serà més que res funció de poder assolir una resposta positiva. A continuació, Mas convocaria eleccions anticipades, abusant del fet que, mediàticament, hauríem passat de la realitat de les retallades al fantasma - sense cap resultat pràctic - del sobiranisme. Per això PP i el PSOE s'ho miren sense temor, com una teatralització electoral. Ara creix la migració i baixa la immigració. El fenomen podria augmentar.
A tres de les fonts exposo la contradicció consistent a dir amen en tot al PP i després sortir per les petaneres del sobiranisme, filigrana estatista i jacobina, pitjor i antagònic al nacionalisme a la Herder, és a dir el model alemany de nació cultural. Fou assumit per l'únic polític català que reflexionà seriosament sobre el nacionalisme, si bé en una època molt diferent, Enric Prat de la Riba. Ara bé, llavors invocar la raça era ja un error i una maldat (però molt general: ho va fer Marx) mentre que després del nazisme és intolerable.
Les fonts diuen que el plebiscit tindrà poesia sobiranista però prosa preelectoral, preludi d'unes eleccions catalanes anticipades. Els problemes reals - destacats fins i tot pel CEO braç preelectoral de la Generalitat - no serien resolts. Per tant, s' intentaria guanyar les eleccions amb fum sobiranista. El cap del govern escocès nacionalista, Alex Salmond (que CDC invoca abusivament) està ben situat en les enquestes en funció de la seva política real i concreta. No pas en relació a cap sobiranisme ( és a dir estatisme), impensable en el món anglosaxó i fallit a Quebec, que és de tradició jacobina i d'enyorança colonial, amb el seu històric i grotesc nom de "Nouvelle France". Fou una colònia de població, que mai va tractar bé les nacions originàries.
CDC s'aprofita del buit conceptual que Pujol tan bé va saber imposar aquí i s'emmiralla on pot, mentre, a curt termini, li permeti guanyar les eleccions. Tant li fa usar rossegons anacrònics. Per parlar seriosament del gran tema del nacionalisme caldria que CDC i "tutti quanti" no haguessin segat l'herba de la seriositat i de la modernitat conceptuals, durant decennis. Però fou així i estem com estem, amb problemes ofegadors a curt termini i volades de coloms per tot allò que superi, en el temps, els titulars dels diaris de demà.