El que va ser número dos del Departament de Treball, Josep Maria Servitje i l'empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña tampoc compliran la pena a la qual van ser condemnats pels delictes de prevaricació i malversació de fons públics pels informes inútils de la conselleria que capitanejava el democristià Ignasi Farreres. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ja ha signat el decret que els indulta per un cas comès en la dècada dels 90 i que el tribunal que els va jutjar va considerar una veritable "dilapidació" de diners públics.

Josep Maria Servitje era el secretari general de Treball quan es van pagar 7,6 milions de pessetes (46.157 euros) per vuit estudis sense cap interès ni utilitat i completament desfasats a les empreses de Víctor Manuel Lorenzo Acuña (excunyat del diputat i dirigent d'Unió, Josep Sáncjez Llibre). L'exconseller Ignasi Farreres també es va asseure a la banqueta dels acusats per aquest cas i va ser absolt perquè no es van trobar proves que hagués participat en els fets.

Multa de 3.600 euros

Servitje, que havia estat membre del Comitè de Govern d'Unió, va ser condemnat a quatre anys i mig de presó i a sis anys d'inhabilitació absoluta i Lorenzo, que també va militar al mateix partit, a dos anys i tres mesos de presó i a quatre d'inhabilitació. Aquestes penes s'han saldat ara amb una multa per a cada un d'ells de 3.600 euros, això sí, amb la condició que "no tornin a cometre delicte dolós en el termini de tres anys".

De res han servit la "gravetat" dels fets -tal com els va qualificar l'Audiència de Barcelona- ni tampoc la contundent sentència del Suprem on arribava a dir que la condemna havia estat "tova", ni que un dels dos -Lorenzo Acuña- ja hagués estat condemnat per fets molt similars en els cas Turisme. El Consell de Ministres, a proposta de Ruiz-Gallardón, va aprovar en 17 de febrer passat l'indult per als dos condemnats després de "considerar els informes del Tribunal Sentenciador i el Ministeri Fiscal".

Fa un any, però, l'Audiència de Barcelona i la Fiscalia van emetre informes contraris al perdó. La secció desena de l'Audiència escrivia el març de 2011 que "atesa l'especial gravetat dels fets per afectar l'erari públic i no apreciant-se raons de justícia o utilitat pública que aboni la concessió de l'indult que sol·licita, informa en sentit desfavorable". Uns dies abans s'havia pronunciat el fiscal en la mateixa línia. També es van oposar a la commutació de la pena els advocats que exercien l'acusació popular, Xavier Rotllan i Manuel González Peeters.

Les reaccions a la notícia que es va conèixer ahir, just quan la va publicar el BOE, no es van fer esperar i tots els grups del parlament -excepte CiU i PP- van considerar "indignant" l'indult. Fins i tot hi ha qui va veure una vinculació molt clara amb el pacte entre convergents i populars. És el cas de la portaveu d'ICV, Dolors Camats, que va precisar que els indults reflecteixen la "profunditat i la foscor" dels acords entre CiU i el PPC o de la portaveu d'ERC, Anna Simó que es va preguntar "què hi ha hagut a canvi d'això, què és el que ha hagut de donar aquest partit al Govern de l'Estat?". O fins i tot el president de Ciutadans, Albert Rivera, que va afirmar que "són un exemple de la lletra petita dels acords entre CiU i PP".

Unió ho veu «just i lògic»

Unió va contestar ràpidament a aquestes consideracions, en boca de la vicepresidenta portaveu del partit Marta Llorens, que va recordar en declaracions a Efe que "va ser ja el govern socialista el que va preparar tot l'expedient d'indult que ara en tot cas ha substanciat el Govern actual".

Llorens va celebrar la decisió del ministre que va qualificar de "lògica i justa" i va llançar un missatge clar a la fiscalia i al tripartit: "Vist el canvi de criteri que la Fiscalia va demostrar davant informes encarregats pel govern tripartit, que ni en quantitat ni en continguts ni en circumstàncies tenien res a veure amb l'actitud que havien mantingut davant Josep Maria Servitje, el que era lògic i just era que ho canviés".

Qui també va defensar l'indult va ser el Govern català. El seu portaveu, Francesc Homs, es va limitar ha expressar el "respecte institucional" per la decisió.