El Govern català va acordar ahir respondre a l'"ofensiva recentralitzadora" de l'Executiu espanyol amb mesures polítiques i judicials com recórrer els decrets sobre educació i sanitat que "envaeixen" competències o suggerir la reducció de ministeris com Cultura, Sanitat o Educació.
El portaveu del Govern, Francesc Homs, va denunciar que l'Executiu de Mariano Rajoy "va tancant a poc a poc la porta del diàleg i l'acord" i va advertir que, davant els intents de "laminar" les competències catalanes amb el "pretext" de la lluita contra el dèficit, la Generalitat "no es quedarà de braços plegats ni tirarà la tovallola" sinó que actuarà "en legítima defensa".
La gota que, segons Homs, va omplir el got va ser el reial decret llei de la setmana passada que torna al Govern la competència de gestió dels rius i totes les funcions sancionadores en les conques hidrogràfiques que transcorren per més d'una comunitat autònoma.
En la seva reunió d'ahir, el Govern va adoptar un paquet de mesures polítiques, institucionals i jurídiques per fer front a la dinàmica de "recentralització" que percep a Espanya.
D'entrada, el Govern demanarà dictamen al Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya sobre el reial decret llei sobre educació, en considerar que envaeix competències sobre la determinació de la jornada lectiva del personal docent, el termini per a la substitució transitòria del professorat i aspectes de l'àmbit universitari.
El Govern també preveu portar el reial decret llei sobre sanitat al Consell de Garanties Estatutàries i, si els dictàmens confirmen la vulneració competencial de tots aquests projectes, els recorrerà davant el Tribunal Constitucional, sempre que no es puguin modificar per la via d'esmenes.
Una altra de les decisions adoptades va ser encarregar a l'Institut d'Estudis Autonòmics un informe sobre les duplicitats administratives, amb ànim d'identificar aquelles estructures de l'Estat que estan "clarament sobredimensionades".
En aquest sentit, segons Homs, "no s'acaba d'entendre" que segueixin existint els ministeris de Cultura, Educació o Sanitat, ja que aquestes matèries, així com Serveis Socials o Habitatge, estan transferides a les comunitats autònomes.
El Govern intenta contrarestar així el corrent d'opinió a la resta de l'Estat a favor de retallar o suprimir institucions i organismes autonòmics i locals perquè no es dupliquin amb les instàncies estatals.
"Si alguna cosa sobra aquí és el greix excessiu que hi ha en l'Administració General de l'Estat, que té molt per retallar i que ha d'aprimar en l'actual context d'austeritat", va dir.
En un altre gest més aviat simbòlic, el Govern pensa remetre a l'Executiu central un "requeriment formal" perquè faci efectives totes les sentències que "incompleix" amb Catalunya, com el traspàs del 0,7% de l'IRPF per a fins socials, les beques o els recursos de FP. Amb aquesta acció, la Generalitat vol posar de manifest que és el Govern espanyol qui "conculca el principi de legalitat", malgrat que "de vegades s'intenta presentar les coses al revés".
La Generalitat defensarà així mateix les seves competències en mitjans de comunicació, davant la iniciativa de l'Estat per flexibilitzar les formes de gestió dels canals públics autonòmics.
En aquesta múltiple resposta en defensa de l'autogovern, el Govern entén que trobarà "pocs aliats" entre la resta d'executius autonòmics, on impera una "dinàmica de PP-PSOE" en què no és possible sentir veus "federalistes".
D'altra banda, Homs va subratllar que el Govern esperarà fins que acabi la tramitació parlamentària de la reforma laboral per veure si s'han corregit les invasions competencials o si, per contra, s'ha de portar al TC.
La resposta
El president del Govern, Mariano Rajoy, va rebutjar que es pugui dir que el seu Executiu "ofega" Catalunya, i va repassar algunes mesures que ha pres el seu Govern aquests mesos i de les quals s'ha beneficiat la Generalitat, com el pagament a proveïdors, una línia de crèdit o l'augment del termini per reintegrar les liquidacions del 2008 i 2009.
El cap de l'Executiu va rebutjar la proposta de pacte fiscal i va assegurar que en aquest moment l'important és fer una política econòmica que produeixi creixement econòmic, generi ocupació i augmenti el consum perquè d'aquesta manera, ha explicat, el finançament de Catalunya i el benestar i riquesa dels catalans augmentarà.
Rajoy va rebutjar que es pugui dir que l'Estat va en contra dels seus interessos, ja que, segons va relatar, s'ha anticipat a les comunitats lliuraments a compte per resoldre problemes de liquiditat, s'ha endarrerit el termini per tornar els ingressos indegudament percebuts el 2008 i el 2009, s'ha aprovat un pla de proveïdors de 35.000 milions d'euros i s'ha establert una línia ICO per refinançar el seu deute.
