Amnistia Internacional (AI) alerta que les retallades suposen "mesures regressives" en els drets a casa nostra, els quals recorda que "no són un luxe sinó una obligació dels Estats". Així ho exposa en l'Informe Anual 2012, que avalua la situació dels drets arreu del món al llarg del 2011. "En sanitat i educació, les retallades són molt fortes i les pateixen col·lectius molt vulnerables", declara la presidenta d'Amnistia Internacional Catalunya, Maria Cañadas, qui adverteix que tot apunta que "la situació anirà a pitjor". D'altra banda, l'informe també reclama que s'investiguin les denúncies "d'ús excessiu de la força" en el desallotjament de la plaça de Catalunya del 27 de maig de l'any passat.
"En nom de la crisi econòmica no es poden reduir els drets de les persones", reivindica la presidenta d'AI, Maria Cañadas, qui assenyala que aquestes pèrdues de drets ja s'estan constatant. I és que "la crisi econòmica no pot desembocar en una crisi de drets humans", que han de ser garantits pels estats, ha apuntat el portaveu de l'organització, Dani Vilaró.
L'ONG considera que els efectes de les mesures d'estalvi ja han creuat la línia vermella, perquè "qualsevol retallada que impliqui una regressió en els drets, ja és anar més enllà del límit", ha assenyalat la coordinadora d'AI. En aquest sentit, la presidenta de l'entitat ha posat com a exemple el cas d'un noi de 15 anys de Guinea Bissau que va anar a l'ambulatori i li van mostrar la factura del que costava tractar-li el braç, que el tenia trencat. Un altre principi que s'ha vist vulnerat, denuncia AI, és el dret a l'habitatge.
"L'ús de la força ha de ser sempre l'últim recurs" de la policia
Amnistia Internacional (AI) denuncia l'existència "l'ús excessiu de la força" per part de la policia en manifestacions del moviment 15-M i protestes estudiantils. També posa de manifest que informes mèdics i imatges de vídeo confirmen que el 27 de maig els agents antidisturbis dels Mossos d'Esquadra van "colpejar amb les seves porres manifestants aparentment pacífics, i van disparar-los projectils de goma". A més, "pel que sembla els agents no portaven número d'identificació en el seu uniforme". I malgrat tot això, "el 8 de juny el Govern català va manifestar que no calia obrir una investigació sobre les denúncies", lamenta l'informe.
AI demana que, si és necessari, es "duguin a terme les accions judicials contra els agents implicats". "L'ús de la força ha de ser sempre l'últim recurs per garantir l'ordre públic, no el primer i el dret a la reunió pacífica és un dret fonamental reconegut al pacte internacional dels drets civils i polítics del qual Espanya és part des de l'any 1977", ha posat de relleu la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, Imma Guixé.
L'entitat, a més, lamenta que el Govern abolís al gener el Codi d'Ètica de la Policia de Catalunya, que implementava el Codi Europeu d'Ètica de la Policia. D'altra banda, l'entitat reclama que s'investiguin i es revisi la utilització de pilotes de goma i els seus efectes. "Una persona va perdre la visió d'un ull per les pilotes de goma i això no s'ha investigat", ha declarat Cañadas.
La fi de la lluita armada per part d'ETA, nota positiva
Amnistia Internacional valora com a nota positiva l'anunci de la fi de la lluita armada per part d'ETA i lamenta d'altra banda que "Espanya va seguir sense escoltar la crida dels organismes internacionals dels drets humans perquè deixés d'aplicar la detenció en règim d'incomunicació als sospitosos de delictes de terrorisme", exposa l'informe.
En un altre ordre de coses, segons dades de l'ACNUR, de les 3.414 persones que van sol·licitar asil a l'estat espanyol només 326 van veure reconeguda la seva condició de refugiats i 595 van rebre protecció subsidària. A més, 60 dones van morir l'any 2011 com a víctimes de violència contra les dones. Pel que fa al racisme i la discriminació, l'entitat denuncia a l'informe que durant el 2011 "continuaven fent-se controls d'identitat discriminatoris, centrats específicament en persones pertanyents a minories ètniques".
Risc d'impunitat per als crims de la guerra civil i el franquisme
En l'apartat que analitza l'estat espanyol, l'Informe Anual 2012 fa especial esment a la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón. "Malgrat que finalment el jutge Garzón ha estat absolt, a Amnistia Internacional ens preocupa moltíssim el text de la sentència del Tribunal Suprem, en tant que considera que els 114.266 casos de desaparicions forçoses no poden ser investigats perquè no eren reconeguts com a crims del dret internacional en el moment de produir-se, el que a més de ser erroni, obre la porta a una total impunitat", ha subratllat la coordinadora d'AI Catalunya.
Condemna al "pobre paper" de l'ONU
En l'àmbit internacional, l'ONG considera que "la valentia" mostrada pels qui han protestat contra els seus règims totalitaris, sobretot al Pròxim Orient i al Nord de l'Àfrica, "ha anat en paral·lel al fracàs del lideratge del Consell de Seguretat de l'ONU, que sembla cansat, fora de lloc i cada cop menys adequat per a la seva funció", exposa l'informe. L'entitat critica especialment el "pobre paper" del consell en l'actuació sobre el règim de Síria i insta a replantejar el funcionament de l'organisme. En aquest sentit, reclamen que es revisi el fet que existeixi el dret a veto per part dels Estats Units, França, el Regne Unit, Rússia i la Xina. "Esperem que països emergents com el Brasil, la Índia i Sud-àfrica puguin tenir un paper més ampli" dins l'organització de Nacions Unides en un futur proper, ha reclamat la presidenta d'AI Catalunya.
Segons les dades de l'ONG, en 91 estats de tot el món la gent va prendre els carrers, les ones i Internet per exigir democràcia, llibertat i justícia. En "almenys 101 països els governs van respondre amb violència i van practicar tortures i altres maltractaments", resa el document anual, el 50è que presenta l'entitat.
Cap a un nou tractat sobre el comerç d'armes
L'informe és contundent en la crítica al comerç d'armes i fa una crida per l'aprovació enguany d'un tractat sòlid sobre aquest negoci, amb l'objectiu "d'impedir que les armes es transfereixin a països on puguin facilitar els abusos greus contra els drets humans, els crims de guerra o la pobresa". En aquest sentit, la conferència de l'ONU que tindrà lloc al juliol per acordar un Tractat sobre el Comerç d'Armes serà una "prova de foc per veure si els polítics són capaços de posar els drets per sobre dels propis interessos i els beneficis". AI denuncia que, segons l'ONU, almenys 55 grups armats i forces governamentals utilitzen nens i nenes com soldats o tropes auxiliars; critica que almenys el 60% de les violacions de drets humans documentades per Amnistia Internacional han tingut a veure amb l'ús d'armes lleugeres; i posa de relleu que només 35 països publiquen informes nacionals sobre les transferències d'armes convencionals.
Pel que fa a la pena de mort, l'ONG assenyala que 21 dels 198 països del món van dur a terme execucions, el que suposa una reducció de més d'un terç en l'últim decenni. Destaca el cas de la Xina, on "es van executar milers de ciutadans i ciutadanes" però no va fer pública la xifra de persones mortes. L'Informe Anual 2012 fa un anàlisi detallat de la situació dels drets a tot el món. L'ONG l'ha volgut fer públic aquest dijous arreu del planeta.
