Quan un polític s'asseu davant de la gravadora i es queda en mànigues de camisa, o bé significa que està disposat partir-li la cara a l'entrevistador, o bé que té ganes de despullar-se metafòricament i en dóna un senyal literal. No va còrrer la sang, la qual cosa significa que Navarro tenia ganes de deixar clares moltes coses. En so de pau.

He fet una prova, i a quasi tothom a qui he dit que entrevistaria Pere Navarro, s'ha cregut que em referia l'exdirector de Trànsit i exgovernador de Girona. És vostè poc conegut?

Les darreres enquestes diuen que en poc temps ja em coneix el 50% de la població. Això és molt, perquè no he estat gaire temps en el càrrec. Ara bé, li asseguro que al meu poble em coneixen molt més, eh? (riu).

El nacionalisme i l'independentisme han guanyat el discurs mediàtic a Catalunya?

Sí, això és molt mediàtic, però el que hem de fer nosaltres és incidir sobre els problemes socials que té Catalunya en aquest moment. Estimar Catalunya és estimar els catalans, sobretot els que estan en dificultats. Nosaltres volem que els catalans tinguin oportunitats, i això és el que s'hauria de col·locar al centre del debat.

No deu ser que el PSC està una mica acomplexat per una suposada falta de pedigrí catalanista?

Noslatres no hem sigut mai nacionalistes, sempre hem defensat el model d'una Espanya federal, amb un ampli marge d'autogovern per a Catalunya. La història del PSC ha sigut aquesta, i a dins sempre hi ha hagut gent lluitant pels drets de Catalunya. Gent gens sospitosa de no haver lluitat per Catalunya i els catalans.

Però sembla que el PSC vagi sempre a remolc de CiU.

En ocasions sembla que uns vagin a remolc dels altres quan en el fons s'estableix un diàleg. És cert que el tema del pacte fiscal -un altre tema mediàtic- el va col·locar CiU sobre la taula, però nosaltres vam ser el primer partit que vam fer una proposta concreta al respecte: que es fes una cimera. No és que la proposta tingués gaire èxit en principi, però finalment la va convocar el president Mas. I en la cimera vaig presentar un document, al voltant del qual s'estan duent a terme ara les negociacions. O sigui que hi ha diàleg, però amb clara iniciativa del PSC.

Catalunya està abocada a la independència tant sí com no?

Catalunya ha d'estar abocada a ser un país on hi hagi la màxima qualitat de vida, a ser un país de futur. I a ser un país que estigui lligat d'una o altra forma a la resta d'Espanya de manera justa, amb respecte i amb el seu propi autogovern.

Què trigarà el PSC a refer-se del desgast de set anys de tripartit?

Ho anem fent. Nosaltres hem tingut el desgast de la crisi, que apareix quan estem al govern, i això castiga molt. Jo reivindico que aquells anys es van fer moltes coses molt bones per a l'estat del benestar, recuperant en aquest sentit molt dèficit arrossegat dels anteriors governs: hospitals, escoles, carreteres... Però evidentment algunes coses no les vam fer bé.

Per exemple?

No explicar bé les coses, de transmetre-les als ciutadans. I els socis de govern van maniobrar contra nosaltres. Per tot plegat al final la gent ens va castigar.

I ara què?

Hem de fer el que estem fent: recuperar la confiança dels ciutadans, la credibilitat. I tornar als valors que sempre hem defensat, ja que avui la població està molt malament i mereix un PSC fort que sigui alternativa.

Si un tripartit com aquell fos necessari per governar i ser aquesta alternativa, el repetiria?

Els partits van variant. La fòrmula de l'última etapa de govern avui no la podriem repetir. Hem d'intentar transmetre a la població que només hi ha dos grans projectes: el de la dreta i el de l'esquerra. I nosaltres som el gran partit de l'esquerra, el partit que dóna garanties a un model de societat que en aquest moment desgraciadament la dreta està destruint. Per tant esperem tornar a governar d'aquí a tres anys, sense coalició.

Quina responsabilitat té el PSC en les actuals retallades? O sigui: què hi ha de la famosa herència?

El govern actual de CiU és el que té més competències de la història de Catalunya, però escoltant-lo sembla que no sigui responsable de res, que una part de la situació del país sigui culpa dels que hi havia abans i l'altra part sigui culpa dels de fora. Si no té cap responsabilitat ni té cap possibilitat d'actuació, què fa aquest govern? En realitat té responsabilitat en el que passa, molta, i nosaltres hem de reclamar que l'assumeixi.

Per què al PSC no ha agradat l'aparició de moviments ?interns? Que no són signe de democràcia?

Han aparegut uns moviments com si fossin una alternativa o una crítica a l'actual direcció del partit, però he parlat amb els seus responsables i comparteixen amb nosaltres una idea del partit, de la qual ells també formen part. El que ens preocupa és que apareguin a l'exterior com el que no són.

Sánchez Camacho fa més oposició que el PSC o és només que crida més?

Sánchez Camacho gesticula molt, a vegades massa. I el que demana la ciutadania és que fem política majúscula i propostes que ens ajudin a millorar la situació.

Una proposta seva, per cert, és recuperar l'impost de successions. Servirà d'alguna cosa? Vull dir que en l'actual situació seran quatre xavos...

El Govern diu que són 50 milions d'euros, i nosaltres mantenim que serien uns 400 milions d'euros. Encara que fossin 50 -que segur que són més-, és una quantitat que dedicada a plans d'ocupació juvenil o en lluita contra la pobresa o ajudant a les petites i mitjanes empreses, són molts diners i probablement serien un bon ajut. Pensi que estaríem parlant de 50 milions d'euros de les famílies més riques de Catalunya, que ja estaria bé que aportessin alguna cosa més.

Carme Chacón va ser la cap de llista del PSC a les generals, però aquí no la veiem gaire...

[M'interromp, rient] Doncs l'haurem de fer venir més.

No, en campanya ja ve una miqueta. Però li consta si es preocupa gaire pels problemes del territori en representació del qual va ser elegida?

Està clar que sí, encara no fa gaires dies vaig una llarga conversa amb la Carme, i ella el que vol és fer de diputada.

No vol dir que les ambiccions personals -polítiques per descomptat- de Carme Chacón no suposen una mena de llast per al PSC?

El PSC és un partit plural, i aquesta és una de les seves grans forces. Si nosaltres fóssim una mena de secta tots diríem sempre el mateix: quan un digués A tots respondrien A. Però no és així. El PSC és un partit amb vocació majoritària, i evidentment al seu interior hi ha persones que opinen de manera diversa, però comparteixen la mateixa idea de model de societat.

L'economista Miren Etxezarreta em va dir fa poc en una entrevista que és lògic que Catalunya pagui més que altres regions espanyoles si és més rica, que per això serveixen els impostos. És una mica la seva mateixa visió?

Fa poc per exemple el president d'Espanya ens va anunciar com si ens hagués tocat la loteria -i després se'n va anar a futbol a Polònia perquè ja devia estar tot solucionat- aquests 100.000 milions d'euros per al rescat de les entitats financeres espanyoles. Doncs algú els ha posat, aquests 100.000 milions d'euros. Els han posat els països rics per ajudar-nos a rescatar un sistema financer que es troba en una situació molt difícil. Això funciona així. La solidaritat significa que els que tenen més renda ajudin els que en tenen menys, exigint-los a la vegada responsabilitat.

Per tant, com deia Etxezarreta, Catalunya ha de ser solidària?

Nosaltres diem que Catalunya mereix millor finançament, evidentment. Necessitem més diners, evidentment. Però també reconeixem que hem de ser solidaris amb altres comunitats. I és clar, això vol dir també que aquestes altres comunitats han de ser responsables a l'hora d'utilitzar aquests diners. Això funciona així a aquesta Europa que volem construir, perquè si no els més rics diren: els diners per mi i els altres ja s'espavilaran.

Em parlava de Rajoy i el futbol: sort que La Roja va bé, que segons el president és això el que ens ha d'animar de cara al futur, no?

He, he, i a més de dir això, en lloc d'assumir les seves responsabiliutats se'n va a Polònia a animar la selecció. Realment deu ser una prioritat el resultat de l'Eurocopa, per al govern d'Espanya. Jo penso que l'esport ha de ser esport, i la feina pel país ha de ser la feina pel país.

Joaquim Nadal continuarà fins a final de legislatura presidint el grup parlamentari del PSC?

Joaquim Nadal és avui el president, com Miquel Iceta és el portaveu, i la previsió és que segueixin així. Ara bé, en política mai se sap. De la mateixa manera que no sabem si demà estarem "rescatats", molt menys puc dir amb un cent per cent de seguretat que això segueixi així. La intenció hi és, per això els vam nomenar, perquè fessin una tasca al capdavant del grup parlamentari.