L

a fiscalia del Tribunal de Comptes tindrà en els propers dies sobre la taula l'informe de l'Ajuntament de Reus sobre les factures autoritzades pel president de l'ICS, Josep Prat, a través del holding públic Innova. El mateix organisme fiscalitzador va anunciar fa una setmana que obria investigació sobre els moviments a la Corporació de Salut Selva Maresme -ens que controla els hospitals de Blanes i Calella-. El PSC ha demanat l'obertura d'una comissió d'investigació al Parlament sobre tots els casos presumptament irregulars en la gestió sanitària a Catalunya, des de l'anomenat cas Crespo fins al Consorci de Salut, passant pels pagaments d'Innova. El Parlament va encarregar a la Sindicatura de Comptes el 13 de juny passat una àmplia fiscalització sobre les despeses de protocol i representació, estudis i dictàmens del mateix Consorci de l'hospital de Blanes. La CUP de Reus va denunciar Prat i Innova a la Fiscalia de l'Audiència Nacional i l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) està indagant sobre la duplicitat de càrrecs a la sanitat catalana.

Ara tothom investiga. El que ningú diu és que es fa amb set anys de retard. L'embrió de tot el que s'ha descobert els darrers mesos ja es coneixia des d'almenys el 2005. Aquell any algun mitjà de comunicació -pocs, com de costum-, entre ells el Diari de Girona, van treure a la llum les estretes relacions entre el sector públic de la sanitat catalana i diverses empreses privades que actuaven de proveïdores, algunes d'elles controlades per antics alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol.

En un ampli reportatge publicat en aquest diari el 16 de gener de 2005 -quan feia un any que governava el tripartit- es posava de relleu l'intercanvi de càrrecs del sector públic al privat i a l'inversa entre persones de CiU i del PSC i es denunciava l'opacitat existent en diversos contractes milionaris amb empreses proveïdores. Alguns dels noms que avui estan a l'ull de l'huracà ja sortien citats fa set anys.

És el cas de Carles Manté, nomenat director del Servei Català de la Salut (CatSalut) quan Marina Geli va entrar a la conselleria el 2004. Es donava la circumstància que Manté provenia de una de les dues grans patronals hospitalàries, el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), on havia estat ni més ni menys que director general. També havia format part de diverses empreses del sector. Ara Manté està sota sospita per haver cobrat des de 2007 -just quan va deixar de ser director del Catsalut- i fins a juny de 2011, factures per valor 720.000 euros al holding Innova, segons ha publicat El País aquesta setmana.

I qui firmava i autoritzava aquestes factures? L'aleshores màxim responsable d'Innova que no era altre que l'actual president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat. L'alt responsable de l'ICS també està essent investigat perquè va estar mesos simultanejant el seu càrrec pùblic amb el del holding Innova i amb el de membre del consell d'administració d'una de les principals empreses sanitàries a Espanya, USP Hospitals. Josep Prat va haver de dimitir dels dos darrers càrrecs després d'una denúncia de la CUP de Reus i dels articles publicats en aquest diari a finals de 2011 i principis de 2012 per Alfons Quintà.

El Grup Serhs i Ramon Bagó

Un altre dels noms que ja apareixia el 2005 i que ara s'ha tornat a qüestionar és el de Ramon Bagó, propietari d'un gran conglomerat d'empreses (Grup Serhs), que va acaparar desenes de contractes sanitaris mentre era dirigent de l'organisme públic Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) -antigament CHC-. El 2005 ja es revelava que aquest grup era un important proveïdor del sistema de salut públic i que Bagó havia ocupat diversos càrrecs a CHC, entre ells el de president. L'empresari té una fortíssima relació amb CiU, tanta que va ser director general de Turisme en el primer govern de Jordi Pujol i alcalde de Calella per la federació nacionalista. Ara, qui el té en el punt de mira és l'Oficina Antifrau, per la seva duplicitat de càrrecs.

El "no" cas Crespo

I en mig de tots aquests escàndols també ha reaparegut un antic afer que el 2005 ja va aixecar molts dubtes. Es tracta del cas Crespo o del "no" cas Crespo, depenent de qui en parli. En aquesta ocasió ha estat ICV en la seva tasca d'oposició parlamentària qui ha tornat a posar en l'agenda les presumptes irregularitats entre l'exalcalde de Lloret, l'empresa privada proveïdora Centres Mèdics Selva Maresme i la Corporació que gestiona els hospitals de Blanes i Calella.

Crespo hauria cobrat 47.714 euros per la venda de la seva cartera de clients a través de factures mentre era alcalde de Lloret amb dedicació exclusiva. Intervenció de la Generalitat va obrir una investigació que va acabar amb la celebració d'un ple extraordinari per donar explicacions de la situació. L'aleshores alcalde i ara diputat de CiU al Parlament sempre va mantenir que havia actuat correctament perquè les quantitats que estava cobrant no eren en concepte de cap sou.

En aquell moment sí que algú va voler investigar, però les indagacions van quedar en un calaix. La descoberta d'Intervenció va arribar a la Sindicatura de Comptes que va iniciar un informe. L'organisme fiscalitzador va detectar un seguit de presumptes responsabilitats comptables, administratives i fiscals en operacions realitzades per Centres Mèdics Selva Maresme.

I aquí és on es demostra l'interés d'alguns per tapar certes informacions. Malgrat allò descobert, el ple de la Sindicatura va decidir arxivar l'informe el novembre de 2006; deixar-lo només en "projecte d'informe"; amagar-lo al Parlament i a l'opinió pública i només enviar al Tribunal de Comptes allò tan embrionari que havia detectat Intervenció. Resultat: arxiu.

Però un dels síndics no es va mostrar d'acord amb aquella decisió i va decidir emetre un vot particular que sí va arribar al Parlament. Es tracta d'Agustí Colom, proposat per ICV, i que havia estat el responsable de la investigació. Colom considera que l'acord de la Sindicatura era una peculiaritat en els procediments de l'organ i que no era la seva "forma pròpia d'actuar". O sigui, que l'intent d'investigar, d'anar més enllà i de veure si hi havia alguna actitud censurable va quedar totalment frustrat el novembre de 2006.

Denúncies i silencis

Ara ha aparegut el vot particular i toca córrer. Alguns grups de l'oposició han posat el crit al cel (especialment ICV i ERC), mentre altres formacions han preferit negar l'existència de quansevol possible irregularitat (CiU ha optat per atacar a Iniciativa i dirigents del PSC han preferit declarar que no hi ha cas). No cal oblidar que quan totes aquestes històries van saltar a la llum el 2005, qui governava la conselleria de Salut era el PSC. I aquí és on hi hauria una possible explicació al silenci del partit en aquests assumptes fins que aquesta setmana el primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, anunciava la petició d'una àmplia comissió d'investigació parlamentària.

Així hem arribat a un punt on el debat està instal·lat de fa mesos en les retallades en un sector especialment sensible. Paral·lelament van reapareixent casos que fa set anys ningú va voler investigar o que el poc o molt que s'havia descobert es va tapar. Els noms de Bagó, Manté, Crespo o la tant comentada sociovergència sanitària han ressucitat en el pitjor moment.