El Tribunal Suprem imposa també el castellà com a llengua vehicular en el segon cicle d'educació infantil a Catalunya de forma genèrica, igual que el català, en una sentència en la qual adverteix que l'atenció individualitzada és tan discriminatòria com la segregació d'alumnes per raó de llengua.

En la sentència, el Suprem estima parcialment el recurs d'una família contra una sentència del ple contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que avalava el decret de la Generalitat de 2008 sobre el segon cicle de l'educació infantil i declara nuls diversos articles, que estableixen el català com a llengua vehicular a les escoles. En la mateixa línia que en les seves últimes sentències sobre el dret de diversos alumnes a ser escolaritzats en castellà, el TS basa la seva sentència en la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que, segons la seva interpretació, atorga al castellà la condició de llengua vehicular en l'ensenyament igual que al català.

Concretament, la sentència del TS anul·la ara per inconstitucionals els articles 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5 del Decret, que estableixen que el català ha de ser la llengua d'expressió en les activitats de les escoles -tant en les internes com externes-, descarta la separació dels alumnes en funció de la llengua, implanta metodologies d'immersió lingüística i obliga als centres a aprovar un projecte per a l'ús del català.

També revoca el Suprem els articles 10.1, que obliga als centres a aprovar un projecte educatiu per aconseguir la normalització del català en tots els àmbits docents i administratius, i el 14.3, que estableix que les escoles han de dedicar atenció preferent als alumnes immigrants perquè aprenguin el català. Segons el Suprem, per ser constitucional el decret de la Generalitat ha de reconèixer el dret dels alumnes a ser escolaritzats en castellà, sense condicionar-lo "a que se sol·liciti per qui ho posseeixi a títol individual".

"O el que és el mateix, la norma reglamentària, últim producte normatiu, ha d'assumir explícitament aquesta doctrina constitucional i declarar el caràcter docent i vehicular del castellà, juntament amb el català, de manera que si aquesta és la llengua habitual de l'alumne aquest dret se li ha de reconèixer sense necessitat que s'insti", aclareix la sentència.

El Suprem rebutja en la seva sentència que el castellà "quedi reduït en el seu ús al d'objecte d'estudi d'una assignatura més, sense que es faci efectiva la seva utilització com llengua docent i vehicular en l'ensenyament".

Per a l'alt tribunal, també és inconstitucional l'atenció individualitzada que ofereix la Generalitat als alumnes que sol·licitin ser escolaritzats en castellà, la qual cosa segons el seu parer "condueix a una situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grups de classe per raó de llengua habitual". Segons la sentència, en condicionar l'atenció individualitzada a l'obligació de sol·licitar-la prèviament s'incorreria en una inconstitucionalitat que a més "desnaturalitzaria" el dret dels alumnes a rebre l'ensenyament en la llengua habitual.

Respecte a la incorporació al sistema educatiu dels alumnes estrangers que no coneguin ni el català ni el castellà, el Suprem obliga a que la Generalitat iniciï als nouvinguts "en aquesta primerenca edat" també en el coneixement del castellà com a llengua cooficial i vehicular en l'ensenyament. Per aquest motiu, anul·la l'article del decret de la Generalitat que excloïa "qualsevol menció del castellà" respecte a l'escolarització d'immigrants.

Això no obstant, l'alt tribunal accepta que el "centre de gravetat" del sistema educatiu el constitueix el català, pel que no posa inconvenients a que als alumnes nouvinguts que no sàpiguen ni català ni castellà se'ls doni una "dedicació preferent" en català.

La sentència notificada ahir haurà de ser executada pel TSJC, que l'any passat, després d'una altra sentència del Suprem, va donar un ultimàtum de dos mesos a la Generalitat per implantar el castellà com a llengua vehicular.

Recorregut l'ultimàtum, el ple de la sala contenciosa del TSJC va avalar en un acte -que també està impugnat al Suprem- el model d'immersió lingüística en l'educació catalana, però va demanar a la Generalitat que garanteixi l'escolarització individual dels alumnes que reclamen el castellà com a llengua vehicular.