CiU, ICV-EUiA i ERC aproven una agència tributària pròpia

Tot i que el partit liderat per Alícia Sánchez-Camacho havia donat per fet en les últimes setmanes que s'abstindria en el model de pacte fiscal acordat per CiU, ICV-EuiA i ERC, finalment ha canviat d'opinió i ha votat en contra dels punts del text que estableixen les bases del nou model, tant la fórmula d'Agència Tributària Catalana com la contribució a la solidaritat amb els altres territoris. Tot i així, els populars catalans s'han abstingut en la resta del contingut del pacte fiscal.

Per la seva banda, el PSC ha donat suport a tots els punts de la proposta menys els que defineixen com serà l'Agència Tributària de Catalunya i el que fixa l'aportació catalana a l'Estat. El text aprovat estableix que la gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l'Agència Tributària de Catalunya, que serà l'única administració responsable.

A més, diu que l'Agència ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l'organització i l'exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de "col·laborar administrativament amb d'altres administracions de caràcter local, estatal i europeu, especialment en la lluita contra el frau".

El PSC també s'ha abstingut en l'establiment de "l'aportació catalana" a l'Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns prestats que afecten a Catalunya i que li són propis, i en concepte de cooperació interterritorial. Una aportació que serà revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l'Estat.

En canvi, els socialistes han aprovat juntament amb CiU, ICV-EUiA i ERC que la Generalitat disposi de "plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos suportats a Catalunya, dins del marc d'harmonització fiscal comunitària". Així mateix, els socialistes també han votat a favor que a l'hora de determinar l'aportació catalana, "Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. I que els recursos ala solidaritat "s'han de destinar als serveis bàsics de l'estat del benestar tenint en compte l'esforç fiscal.

Pel que fa a la resta de la proposta aprovada, s'ha repetit el mateix esquema de votació, CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA han votat a favor, el PPC s'ha abstingut mentre que C's i SI hi ha votat en contra. D'aquests punts destaca la constatació que els successius sistemes de finançament que ha tingut la Generalitat de Catalunya al llarg dels 32 anys han suposat un "avenç en termes econòmics i de capacitat normativa però no han permès resoldre alguns dels problemes de fons que pateix el nostre país". A més, el text diu que la publicació de les balances fiscals evidencia que Catalunya se situa "en un preocupant dèficit fiscal, amb l'enorme perjudici que ha representat aquesta circumstància pel desenvolupament i el benestar del país i retreu a l'Estat la "manca de lleialtat institucional".

La proposta aprovada també reivindica un acord de finançament que suposi un canvi de model respecte als diferents acords assolits en la història de l'autogovern de Catalunya. Insta el Govern a garantir la lleialtat institucional entre la Generalitat i les administracions locals i a establir un sistema de finançament dels ens locals "adaptat a la redistribució competencial que determini el model d'organització territorial propi. Un model que tindrà com a principis "l'autonomia local, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat, i el reequilibri territorial".

La proposta de pacte fiscal que es portarà a Madrid també insta a crear un "grup de treball amb capacitat decisòria" per fer el seguiment de la negociació amb l'Estat, integrat pel Govern i per les forces parlamentàries que manifestin el seu ple suport a la proposta. Un grup que fixarà "un calendari d'actuació", que anirà lligat al temps de negociació amb l'Estat.

Finalment, no es fa cap referència a on aniran destinats els nous recursos que generi el pacte fiscal, malgrat la proposta inicial del Govern establia que anirien a parar de manera prioritària a polítiques bàsiques de l'estat del benestar. Finalment no hi ha hagut acord amb ICV-EUiA que no volia que es condicionés al compliment de la legislació catalana en matèria de limitació del dèficit i reducció de l'endeutament.

L'últim punt de la proposta aprovada insta el Govern a aconseguir la "màxima implicació activa" de tots els sectors polítics, econòmics i socials de Catalunya al voltant de l'acord, així com traslladar a les institucions europees la naturalesa i els objectius de l'acord.

L'estat propi i el pacte social

Més enllà de les esmenes transaccionades i dels punts clau de la proposta del Govern, hi ha hagut dues votacions que, tot i suposar el rebuig dels textos, mantenien una certa atenció mediàtica. D'un costat, Solidaritat havia mantingut una esmena seva on demanava que si "l'Estat continua refusant aquest model de finançament, la Generalitat procedirà a prendre les mesures necessàries per implementar-lo, establint unilateralment un estat independent per Catalunya". En aquest punt, CiU ha optat per abstenir-se, quedant així els seus 61 vots en blanc; els 14 de SI, ERC i Joan Laporta a favor; i els 56 vots de la resta, en contra.

L'altre focus d'atenció s'ha situat en l'esmena que ICV-EUiA ha deixat viva fins a la votació per reclamar el que els ecosocialistes han anomenat "pacte social", és a dir, detallar més concretament que els ingressos addicionals que puguin provenir del nou finançament vagin destinats a polítiques socials, serveis de l'estat del benestar i que no siguin utilitzats per rebaixar la pressió fiscal de Catalunya. Aquest punt que Iniciativa ha volgut mantenir en no haver arribar a un acord amb el Govern, ha tingut, però, el rebuig de la majoria de diputats, quedant-se només ICV-EUiA i el PSC votant favorablement. ERC s'ha abstingut.