El negoci de les Inspcions Tècniques de Vehicles (ITV) és una indubtable font de conflictes jurídics a Catalunya. La situació es remunta al 2003 amb el Govern de Jordi Pujol i per si no n'hi havia prou amb l'embolic polític i legal, el passat mes de març s'hi van sumar sospites de pràctiques fraudulentes i tràfic d'influències dins el sector, que van acabar amb la detenció de tres empresaris (Sergi Pastor, exconseller delegat d'Applus, Sergi Alsina, soci de l'empresa d'assessorament Alta Partners, i Ricard Puignou, conseller delegat de Certio ITV) i dos càrrecs públics: Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat i Josep Tous, número dos de la Diputació de Barcelona. El sumari del cas de les ITV assenyala també Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), com a "col·laborador necessari" per tal que una nova societat, Upprime Energy, obtingués concessions irregulars d'ITV.
En la compareixença al Parlament del passat 27 de juliol, Pujol va negar qualsevol implicació amb la trama afirmant que no era "ni col·laborador ni necessari" i referint-se a l'aparició del seu nom a les escoltes telefòniques va lamentar que terceres persones l'utilitzessin "inadequadament". Per sentenciar, Oriol Pujol va voler recordar a tota la cambra que fins al moment no havia estat citat per la jutgessa que porta el cas ni se li havia demanat cap informació. Tot i així, el dirigent nacionalista va reconèixer haver-se reunit amb alguns dels imputats, fet que va atribuir als seus successius càrrecs polítics. Pujol va afegir que la tasca del Govern amb el sector de les ITV únicament s'ha enfocat a resoldre "l'embolic jurídic" en el qual es troba immers el sector. L'embolic del qual parlava a finals de juliol Oriol Pujol obliga l'actual Govern a perfilar un model d'ITV definitiu després que gairebé la totalitat del pla impulsat el 2010 pel segon govern tripartit fos tombat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el passat mes d'abril.
Renovacions abans d'hora (2003)
A finals de setembre del 2003, dos mesos abans que se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, el govern de Convergència i Unió (CiU), aleshores encapçalat per Jordi Pujol, va decidir renovar les concessions de les empreses encarregades de la ITV prorrogant vuit anys més, fins al 2014, el contracte de les tres empreses acreditades. La polèmica estava servida ja que les concessions no vencien fins al 2006. En aquell moment, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) van interpretar el gest com un intent de blindar determinades empreses davant les previsions de derrota electoral de CiU.
Aleshores el mercat estava pràcticament monopolitzat per Aigues de Barcelona (Agbar), la qual controlava dues de les tres empreses acreditades per fer les revisions: ECA i Applus Iteuve. Entre elles es repartien aproximadament el 85% del parc automobilístic català. Del 15% restant se n'encarregava Revisión de Vehículos S.A. (RVSA). La decisió de renovar les concessions es va prendre davant l'obligació imposada des de Madrid de triar entre el model concessional existent o la liberalització que establia el decret llei aprovat aquell mateix any. La data màxima per escollir era el 15 de gener del 2004 i el Govern no va voler deixar la decisió en mans d'un possible executiu en funcions. Aleshores Josep Tous era director general de Consum i Seguretat Industrial i va justificar la renovació dient que era important deixar clar que el Govern creia en el model de concessió.
Marxa enrere i avançant sense rumb (2004-2006)
L'agost del 2004, el primer govern tripartit va anul·lar l'ampliació del termini de concessió amb l'objectiu d'aprovar una nova llei que permetés obrir el mercat a la competència. D'aquesta manera es tornava a la situació anterior al setembre del 2003: el període de concessió de les estacions d'ITV catalanes finalitzaria el juliol del 2006.
Però el laberint legal i judicial no havia fet més que començar. A l'abril del 2006, el Departament de Treball i Indústria portava davant el Consell Consultiu un projecte de llei de Seguretat Industrial, el qual es preveia que s'aprovés aquella mateixa setmana al Parlament després de quasi deu mesos de tramitació. Fins aquell moment, les inspeccions tècniques de vehicles s'articulaven a través d'un model de concessió amb duoploi: Applus i RVSA es repartien les inspeccions de tot el parc automobilístic català, aleshores format per 4.391.343 vehicles. En aquells moments, les estacions d'ITV realitzaven al voltant de 2 milions d'inspeccions anuals, activitat que es traduïa en una facturació aproximada de 50,4 milions d'euros.
Tanmateix, el Govern de Pasqual Maragall no va poder aprovar la nova llei per manca de suports polítics -ERC va fer marxa enrere i no va votar-hi a favor- i va haver de prorrogar el model de concessions d'ITV utilitzat fins aleshores. El període màxim d'aquesta pròrroga havia de ser de 18 mesos.
Un model impugnat (2010)
El model aparentment definitiu va arribar el març del 2010, quan després de mesos preparant esborranys, el Govern encapçalat ja per José Montilla va aprovar el Pla Territorial de noves estacions d'ITV -desenvolupat a partir de la llei de seguretat industrial aprovada el 2008-. Aquest pla preveia un període d'adaptació per a les empreses que anava des d'aquell mateix any fins al 2014 -la mateixa data que fixava la prorroga del 2003 del govern Pujol. L'objectiu que perseguia el govern tripartit era ampliar la xarxa d'estacions d'una manera controlada, promoure l'entrada de noves empreses al mercat i aconseguir, entre d'altres, que totes les comarques tinguessin com a mínim una estació pròpia, que cap nucli de població de més de 2.500 habitants es trobés a més de 20 quilòmetres de distància d'una estació d'ITV i que cap empresa controlés més del 50% de quota de mercat. En definitiva, el tripartit buscava implantar la competència regulada. "Hi havia reticència a obrir completament el mercat perquè es considera que la competència total seria perjudicial per als consumidors; es posaria el preu per davant de la qualitat", detallen fonts del departament d'Empresa i Ocupació.
Preveient que la nova normativa limitaría la quota de mercat al 50%, Applus -controlava més del 80% del mercat- ja havia arribat el 2007 a un acord d'escissió amb alguns socis minoritaris de l'empresa. Arran d'aquesta operació, es va crear Certio ITV, empresa que va començar a gestionar estacions pel seu propi compte el juliol del 2010. No obstant això, la normativa no va agradar a tothom i el maig del 2010, diversos empresaris van tornar a judicialitzar el negoci de les inspeccions de vehicles a Catalunya en presentar un recurs davant el TSJC contra els nous reglaments: la llei de seguretat industrial i el Pla Territorial d'estacions d'ITV.
Noves adjudicacions (octubre 2010)
A l'espera de la resolució del tribunal català, la Generalitat va convocar un concurs públic per adjudicar sis noves estacions, les quals es dividien en dos "lots". Un es va assignar a Itevelesa, autoritzant així l'empresa per obrir centres a Sant Fruitós del Bages, el Vendrell i Pont de Suert, l'altre a Atisae, qui va rebre el permís per obrir també tres estacions estacions a Sant Celoni, les Borges Blanques i Amposta. Davant l'adjudicació dels tres centres a Atisae, Ricard Puignou, conseller delegat de Certio i actualment imputat en el cas de les ITV, va presentar un recurs en què en demanava la suspensió cautelar. El 2011, el TSJC va considerar pertinent la demanda de Certio i el magistrat Joaquín José Ortiz Blanco, actualment investigat pel Tribunal Suprem per presumpta relació amb el cas de les ITV, va acceptar les mesures cautelars proposades des de Certio i va aturar les tres concessions. La Generalitat va recórrer les cautelars davant el Tribunal Suprem i n'està esperant la sentència.
D'aquesta manera, des del 2010 Atisae té el permís per explotar estacions però encara no n'ha pogut inaugurar cap a Catalunya. Les Garrigues i el Montsià han rebut el cop sense tenir-ne la culpa: a causa de la suspensió cautelar, segueixen sense tenir cap estació d'ITV a la comarca. El pla del tripartit preveia una adequada cobertura territorial, però aquesta no s'ha arribat a assolir i encara ara hi ha vuit comarques sense cap estació d'ITV, entre elles, una de gironina: a les anteriorment esmentades s'hi sumen el Pla de l'Estany, l'Urgell, el Pla d'Urgell, el Priorat, la Terra Alta i l'Alt Camp.
Un mapa paralitzat
(desembre 2011-2012)
El passat mes d'abril el TSJC va emetre una sentència responent als recursos presentats. Aquesta tomba bona part dels articles de la llei de seguretat industrial del 2008 i del Pla Territorial del 2010 al·legant que la Generalitat no té competències per autoritzar l'obertura d'estacions d'ITV ni limitar-ne la creació seguint criteris de distribució territorial tal com buscava el Govern de Montilla. Segons la mateixa sentència, pretendre atribuir aquesta capacitat d'autorització a la Generalitat va en contra de la directiva europea corresponent i de la normativa espanyola, les quals apunten cap a la liberalització i la competència quasi total. Algunes empreses han recorregut la sentència davant del Tribunal Suprem. Per tal de no posicionar-se a favor o en contra de cap empresa, l'actual govern de CiU va optar per declarar-se neutral i no recórrer-la
La sentència del TSJC és una clara llança a favor de la liberalització del mercat. De fet, les lleis òmnibus aprovades a finals del desembre del 2011 pel Govern d'Artur Mas ja van eliminar la restricció numèrica que establia el màxim d'operadors existents en el mercat. Sota la premissa d'agilitzar els tràmits burocràtics i administratius i buscant un major estalvi econòmic, les lleis òmnibus van eliminar l'Agència Catalana de Seguretat Industrial (mai havia arribat a funcionar), la qual tenia potestat per autoritzar noves instal·lacions. Aquesta tasca recau ara en mans del subdirector de Seguretat Industrial, càrrec que exerceix Isidre Masalles, imputat en el cas de les ITV.
El mes de març, fonts de la investigació de la trama entorn a les ITV apuntaven que els cinc imputats tenien la intenció d'aprofitar la flexibilització del mercat derivada de les lleis òmnibus per obtenir una concessió "feta a mida" que els permetés explotar estacions d'ITV a uns determinats municipis.
Enmig de tot aquest embolic d'impugnacions i mesures cautelars que impedeixen tancar el mapa d'estacions d'ITV a Catalunya s'ha destapat una presumpta trama de tràfic d'influències i ?intents d'aconseguir concessions fraudulentes on suposadament hi ha implicats des d'empresaris fins a càrrecs polítics. La planificació del nou model sembla que ha quedat aturada a l'espera que el Tribunal Suprem emeti sentència en relació amb el sistema que ?legalment es pot implantar. A això s'hi afegeix el fet que la persona que havia contractat la Genera?litat per posar ordre al sector, Josep Tous, també està imputada en el cas de les ITV. Segons explicava Francesc Homs, portaveu de la Generalitat, a finals de març, Tous havia d'ajudar el Govern a resoldre el que aleshores era un "conflicte d'interessos" relacionat amb les adjudicacions realitzades pel ?tripartit. Actualment són quatre les empreses que es reparteixen el pastís: Applus Iteuve (26 ?estacions), Certio ITV (10 ?centres), Preven Control, antiga RVSA, (8 estacions) i, finalment, Itevelesa (3 centres).
