L'Estat de les autonomies, que va imposar la pau social entre regions i nacionalitats després de l'unitarisme franquista, ha estat posat en dubte darrerament des de diferents fòrums polítics i socials. A Espanya, fins i tot el president del Consell d'Estat, el popular José Manuel Romay Beccaría assegura que l'estat autonòmic "no és sostenible". A Catalunya, el debat tendeix cada cop més cap a les opcions independentistes, que ja s'han convertit en majoritàries entre els ciutadans. Diferents experts analitzen el rerefons del debat autonòmic i quins són els reptes que hauran d'afrontar tant Catalunya com Espanya en els propers anys.
Existeix una ofensiva contra l'Estat de les autonomies? De qui? Amb quins interessos?
El consultor en estratègia electoral i política Pau Canaleta considera que "la crisi és una ocasió massa bona per deixar-la passar. I el PP, amb l'excusa de la crisi, aprofita per intentar reduir el poder de les autonomies i ampliar el del govern central". Tanmateix, el politòleg figuerenc afirma que "no només és el Partit Popular, és tota l'estructura de l'estat: poder judicial, alts funcionaris, poder econòmic lligat a l'administració, grups mediàtics, etc. Mai s'han cregut l'estat de les autonomies i amb la crisi, veuen l'oportunitat per tornar a lloc -Madrid- tot el que es va cedir en la transició i en 35 anys de democràcia". Canaleta també considera que hi ha diferents interessos, però "el principal és uniformitzar, és consolidar l'Espanya de matriu castellana amb una gran i única capital. Amb França i París com a exemple", conclou.
En el mateix sentit insisteix l'exrector de la Universitat de València Pedro Ruiz, catedràtic d'Història Contemporània de la mateixa universitat, que adverteix que "alguns sectors, sobretot de la dreta més rància, aprofiten la crisi per carregar contra l'Estat de les autonomies. Sembla com si volguessin tornar a una centralització que, durant segles, va servir a l'interès d'uns pocs i va tenir efectes molt negatius sobre les economies de la major part de Espanya", assegura Ruiz.
L'especialista en gestió de conflictes i governança Xavier Pastor afirma que l'intervencionisme de l'Estat reprodueix les idees que s'estan produïnt a Europa. "És una ofensiva intencionada que s'està demostrant en el tema economic. Hi ha una voluntat de controlar els pressupostos de l'Estat per part d'Europa i això li ha donat idees a algú que aprofita per fer-ho també a nivell polític". Pastor augura que les opcions de tirar endarrera el model autonomic tenen poques possibilitats d'èxit. "Penso que més és dificil tirar enrere el dret de les persones, però el dels territoris també és dificil de treure". En aquest sentit, Xavier Pastor es pregunta per a què serviria una "ofensiva per tornar enrera" i considera que en tot cas l'Estat només pot "congelar la situació", assegura.
Per al soci-director de la Consultoria Sociopolítica Neòpolis, Gerard Quiñones, "podríem parlar d'una consolidació clara de les lògiques centralitzadores que s'han desenvolupat durant els darrers anys". "Les polítiques d'infraestructures de les dues darreres dècades (amb la xarxa radial del tren d'alta velocitat al capdavant), en són un clar exemple", concreta Quiñones.
Des de l'òptica econòmica, Manuel Sanchis, professor titular d'Economia Aplicada a la Universitat de València, amplia el focus. Al seu judici, en aquesta ofensiva contra l'Estat de les autonomies "hi tenen interessos la dreta nacionalista, l'esquerra jacobina i les empreses que, amb raó, es queixen de la fragmentació del mercat i de la duplicació de funcions, amb la qual perdem tots. L'Estat autonòmic és un actiu per al creixement i la cohesió territorial que ha ajudat a resoldre el "problema regional", que juntament amb la "qüestió de la força armada" i la "qüestió religiosa" era per a Pierre Vilar un dels tres problemes clau del "bienni reformador" de la República".
És responsable el model autonòmic de la crisi? En quina mesura?
Per al constitucionalista Carlos Flores Juberías, el model autonòmic ha estat responsable de la crisi "en molt bona mesura i, pel que sembla, ho és més encara a ulls de l'opinió pública. Malgastar ho han fet tots, és cert. Però mentre l'Estat i els ajuntaments són instàncies de govern absolutament necessàries i anteriors a la pròpia Constitució, les comunitats autònomes són de nova creació i, a més, es van llançar a crear institucions, a assumir competències i a engegar polítiques que potser no calia duplicar".
Segons l'opinió del sociòleg Xavier Coller, el model autonòmic "és només una de les parts que porta el pes de la responsabilitat, però no l'única, ni de bon tros. Sí que és veritat que des de les autonomies s'han comès disbarats com els de les caixes, on es va col·locar a persones poc competents però dòcils en la seva direcció i gestió".
Una opinió que també manté el consultor electoral Pau Canaleta: "Té la seva part de culpa com totes les administracions, empreses i ciutadans. No veig més irresponsabilitat en algunes CCAA que en alguns ajuntaments, per exemple. El problema és que la crisi ha posat el descobert que l'invent del "café para todos" no s'aguanta per enlloc", afirma.
En aquesta idea insisteix el responsable de Neopolis, Gerard Quiñones, que addueix que "fa certa gràcia que aquells qui van promoure el "café para todos" ara reneguin del model". Per això afirma que pel que fa a la responsabilitat de les autonomies "en cap cas és tant flagrant com els efectes del creixement desmesurat del sector immobiliari, el comportament del sistema financer espanyol i les mesures d'austeritat pautades des d'Alemanya".
A aquesta quota de responsabilitat, l'analista financer Rafa Beneyto li posa xifres: "Durant els anys de crisis (2008-2011), el dèficit acumulat de les comunitats autònomes ha assolit el 28 % del total de les Administracions públiques, mentre que l'Administració central ha generat el 70 %. Respecte de l'endeutament, les autonomies representen el 19 % del total de les Administracions públiques, i l'Administració central el 76 %. Després de 30 anys d'existència del model autonòmic no es pot qüestionar l'avanç de l'estat del benestar en els serveis prestats per les comunitats".
A la demonització autonòmica tampoc s'hi apunta l'historiador Pedro Ruiz. "L'Estat de les autonomies no és el causant de la crisi. L'endeutament autonòmic és una conseqüència, d'una banda, de la caiguda dels ingressos a causa d'una crisi a escala mundial i del final d'una situació insostenible i excepcional com la provocada per la bombolla immobiliària en el cas espanyol i, per una altra, de l'increment de la despesa en serveis bàsics transferits a les comunitats, com l'assistència sanitària i la educación". Ruiz també incideix que a aquest endeutament hi ha contribuït, a més, "la mala gestió i la irresponsabilitat d'uns governants presumptuosos, que han avantposat l'èxit personal i la rendibilitat electoral a la garantia del benestar a llarg termini dels ciutadans".
Quins canvis caldria aplicar en el model autonòmic? Cap a on s'hauria de tendir? Quines mesures serien imprescindibles?
Com ja apuntava l'expert en resolució de conflictes Xavier Pastor, cal descartar completament la supressió del sistema autonòmic, que a dia d'avui es troba més que arrelat en la nostra cultura política i que només una minoria discuteix. Pastor, però, opina que algunes comunitats s'"estan cansat de l'actual model de donar diners i que l'Estat no te'ls torni". L'expert assegura que "alguns creuen que cal alguna cosa més que govern autonomic i aquest no és el model de l'Estat. Amb aquells models que es va pactar en la transició, la força política -en referència a CiU- que podia mantenir la identitat del país, ara té una situació que cada cop es fa més dificil".
Xoca amb aquesta idea la postura ultraautonomista de l'analista financer Rafa Beneyto. "Les comunitats són la conseqüència d'una determinada organització de l'Estat implantada ja fa més de 30 anys. S'ha avançat força en la descentralització de la despesa, però molt poc en la cessió de responsabilitat respecte dels ingressos. És possible que moltes comunitats no tinguin voluntat de mantenir moltes competències ni d'assumir les responsabilitats de gestió dels impostos, pel que pot haver arribat el moment de plantejar-se una segona transició que faciliti diferents opcions a les comunitats". Una espècie d'Estat de les autonomies a dues velocitats.
També proposa un pas endavant l'exrector valencià Pedro Ruiz, qui aposta per "avançar en una descentralització que defineixi millor les competències polítiques i fiscals dels tres nivells de govern i Administració pública, eviti duplicitats, suprimeixi tot allò innecessari, com les diputacions provincials, i clarifiqui l'atribució i l'exigència de responsabilitats a cadascun d'aquests niveles".
Per al consultor electoral i polític Pau Canaleta, "cal desfer el "café para todos" i que les autonomies que mai no han reivindicat autogovern -i a les quals gairebé se les va obligar a autogovernar-se- tornin competències a Madrid com sanitat i educació i que les nacions de l'estat, ampliïn competències i sobretot, disposin dels recursos per gestionar-les". Una evolució cap a un model diferent perquè el consultor polític figuerenc considera que "Espanya o es reconeix com és -una Espanya castellana i tres nacions diferents- o fracassarà", conclou Canaleta.
