En plena febre de retallades i quan la preocupació per "la classe política" i "els partits" segueix creixent de manera que gairebé un de cada quatre espanyols en té una percepció negativa, segons les enquestes del CIS, no és estrany que els ciutadans també es preguntin si en els seus sous es podria estalviar alguna cosa. Perquè sembla que les "retallades" que els governs, bé sigui el de Mariano Rajoy, bé els propis autonòmics, estan donant als funcionaris, via baixada de sou o supressió de places, no se'ls apliquen a ells.

Perquè no deixa de ser curiós que la mitjana dels sous dels mandataris autonòmics estigui pràcticament igualada a la del cap de l'Executiu central, Mariano Rajoy -76.647 i 78.185 euros anuals respectivament- i que hi hagi almenys cinc presidents de comunitats autònomes que cobrin més que el president del Govern. A més, hi ha mandataris autonòmics amb sous desproporcionats en relació amb el salari mitjà dels treballadors de les seves comunitats. Així, per posar un llistó de referència, Rajoy guanya tres vegades i mitja més que el salari brut anual mitjà d'Espanya, que se situa en 22.790 euros el 2010, segons les últimes dades de l'INE. Per damunt de la mitjana estan els assalariats del País Basc, Madrid, Catalunya i Navarra i entorn a la mitjana se situen Aragó, Astúries i Balears.

Però no obstant això, els sous dels presidents autonòmics no guarden en molts casos relació amb la mitjana salarial. Així, el sou anual del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, és de 122.426 euros, fet que suposa gairebé cinc vegades més que el salari mitjà a Catalunya, que està en 24. 449 euros. A més, el sou del Molt Honorable, en una comunitat que també se situa al capdavant de les retallades, duplica el de Cantàbria, Ignacio Diego (59.534), i gairebé als d'Andalusia, Jose Antonio Griñán (63.808), i d'Astúries, Javier Fernández (63.704).

Després de Catalunya -així es desprèn d'una "comparativa de sous d'alts càrrecs" el 2012, facilitada per la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques de la Junta d'Andalusia-, el sou més elevat és el del lehendakari, Patxi López, (97.519 euros), seguit de la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, que és de 94.079 euros. En els dos casos, aquests sous superen en una mica més de 3,5 vegades els salaris de les seves respectives comunitats -26.593 al País Basc i 25.988 a Madrid-. No obstant això la presidenta de Navarra, Yolanda Barcina guanya 69.354 euros, tres vegades més que els treballadors d'aquesta comunitat.

També guanyen més que Rajoy i estan per damunt de la mitjana autonòmica el president extremeny, José Antonio Monago (81.364) i la presidenta d'Aragó, Luisa Fernanda Rudí (80.975), i una miqueta menys el president canari, Paulino Rivero (77.485), però en els tres casos els seus sous quadrupliquen als dels seus treballadors.

Per sota de la mitjana autonòmica se situen els emoluments d'Alberto Núñez Feijóo, president de Galícia (71.960 euros), que cobra una mica més que el seu homòleg de La Rioja, Pedro Sanz (71.886).

Molt semblant al que percep un secretari d'Estat (68.637) és el jornal anual del president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera (68.981), mil euros més que la de Castella-la Manxa, Dolors de Cospedal (67.892).

En xifres similars està el sou del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra (67.616), és a dir, 9.000 euros menys que el salari mitjà dels presidents autonòmics, però una mica més que el de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, i el de les Balears, José Ramón Bauza(65.585).

També els consellers catalans

Quant als emoluments dels consellers autonòmics, també destaquen els de Catalunya (92.290), País Basc (86.930) i Madrid (78.696), enfront dels més baixos de Cantàbria (56.828), la Comunitat Valenciana (57.600) i Balears (57.882). La mitjana d'aquest tipus de sous és de 67.745, gairebé el d'un ministre, que arriba als 68.982 euros a l'any.

Els directors generals autonòmics més ben pagats estan a Madrid (74.243), una mica més més que els catalans (74.142) i lluny dels andalusos (49.195 euros). La mitjana és de 59.667, set mil més que el que cobra un director general de l'Administració General de l'Estat (52.335). Per la seva banda, els diputats i senadors tenen una assignació bàsica de 2.813,87 euros bruts al mes per 14 pagues, però als qual cal sumar els complements i dietes, que augmenten el sou mitjà de les seves senyories a més de 6.000 euros nets al mes, és a dir, uns 84.000 euros nets a l'any. Respecte als diputats, els més ben pagats són els del País Basc, amb 72.000 euros a l'any, els d'Extremadura (66.850) i els catalans (63.500).