El Govern català, presidit per Artur Mas, tornarà a reunir-se demà després del parèntesi de les vacances d'estiu amb l'atenció posada en la manifestació independentista de la Diada i en la seva possible adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic.
Al juliol, el govern català va haver d'ajornar el pagament de concerts educatius, sanitaris i socials per problemes de liquiditat, de manera que l'executiu insta el Govern espanyol a posar en marxa com més aviat millor el Fons de Liquiditat Autonòmic la creació del qual va ser anunciada a mitjans del mes de juliol.
L'Executiu té previst sol·licitar l'adhesió a aquest fons demà, segons van assegurar en les últimes setmanes diversos consellers, però el govern català encara no coneix tots els detalls i les condicions d'aquest fons, per la qual cosa no és descartable que la petició formal es pugui demorar.
L'autonomia més endeutada
Els problemes de tresoreria que van aflorar al juliol són una mostra de la delicada situació de les finances del Govern català, que lidera la comunitat més endeutada d'Espanya amb un deute que supera els 42.000 milions (el 21% del seu PIB) i que ha d'afrontar uns venciments de 5.755 milions en el segon semestre.
Per si no n'hi hagués prou, el Govern, que el 2011 va registrar un dèficit del 3,9%, ha de tancar l'any amb un desajust entre despeses i ingressos equivalent a l'1,5% del PIB, un objectiu que sembla gairebé impossible de complir, atès que el marge de maniobra del Govern d'Artur Mas, que ha aplicat ja tres plans d'ajust, és molt limitat.
Així doncs, el curs polític s'intueix molt intens, atès que a les estretors pressupostàries s'hi suma l'agitació del debat identitari, marcat per l'aspiració del Govern de disposar d'un pacte fiscal i per la realitat d'haver d'aprovar uns pressupostos per al 2013 més restrictius encara que els d'aquest any.
D'entrada, el Govern haurà d'aclarir demà si secunda o no formalment la manifestació independentista que ha convocat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per a l'11-S, o bé si expressa simpatia per la convocatòria, però deixa la participació en mans de representants de partit.
En la seva última compareixença davant els mitjans el passat 9 d'agost passat, el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer una crida a la societat catalana perquè durant la Diada hi hagués un "clamor" a favor del pacte fiscal i, pocs dies després, el conseller d'Interior, Felip Puig, va deixar la porta oberta al fet que el cap del Govern pogués participar en la manifestació de la Diada.
Aquesta possibilitat ha provocat als últims dies una reacció en cadena de declaracions tant des del Govern com per part dels partits i, mentre les formacions independentistes han animat Mas a encapçalar la manifestació, el PSC li ha reclamat que propiciï una convocatòria el "més unitària possible" i no una que "no representi la immensa majoria".
Des del PPC, la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, ha avisat Mas que seria un error participar en aquesta manifestació i li ha demanat "sentit comú, sentit d'Estat i sentit de la responsabilitat" en un moment en el qual, a més, el Govern haurà de negociar les condicions de l'ajuda del Fons de Liquiditat Autonòmic.
De fet, la decisió que prengui l'Executiu català sobre la manifestació de la Diada podria tensar encara més les relacions entre CiU i el seu soci estable durant aquesta primera part de la legislatura, el PPC, que s'han refredat després de l'aprovació del pacte fiscal al Parlament el 25 de juliol passat.
En aquest escenari, ERC ha estès la mà a CiU per a futurs acords parlamentaris. Això sí, amb condicions. La creació d'una Agència Tributària pròpia de forma unilateral és, entre d'altres, un dels objectius irrenunciables per al partit independentista.
