El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va admetre ahir per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" de Catalunya "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional". Brussel·les sempre s'havia negat fins ara a parlar obertament de la independència de Catalunya, al·legant que és un afer intern espanyol que s'ha de resoldre dins l'Estat i d'acord amb la legislació espanyola. Barroso obre ara la porta a una negociació internacional a tres bandes en cas de secessió, admetent la dimensió europea del conflicte. L'Executiu comunitari va advertir, però, que l'Estat català no seria automàticament membre de la Unió Europea però sí que preveu negociar-ho.
Barroso, va deixar clar que les conseqüències d'una hipotètica secessió per part d'un territori d'algun Estat membre s'haurien de gestionar d'acord amb la legislació internacional perquè els ciutadans del territori independitzat mantinguin la ciutadania europea, que és complementària però no substitueix la nacional, tal com estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Barroso va respondre a una pregunta parlamentària de l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto. L'eurodiputada va recordar que la Iniciativa Ciutadana Europea sobre Enfortiment de la Participació Ciutadana en la Presa de Decisions sobre la Sobirania Col·lectiva, promoguda per Reagrupament -que l'executiu comunitari no va voler admetre a tràmit argumentant que estava fora del seu àmbit de competència- tenia per objectiu "garantir que els ciutadans d'un nou Estat que pugui resultar d'una possible secessió de Catalunya d'Espanya mantinguessin el seu estatus de ciutadans de la UE".
Bizzotto va reclamar que Brussel·les aclareixi si els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus consegüents drets i obligacions" en cas d'independitzar-se del territori espanyol. El president de l'executiu comunitari aclareix en la seva resposta que l'article 20 del Tractat de Funcionament de la UE necessita que "la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional, això és, la ciutadania d'un Estat membre de la UE".
Rebuig a la iniciativa ciutadana
L'Executiu comunitari es va negar el maig a registrar la iniciativa, presentada un mes abans a Brussel·les, perquè considera, després d'un examen exhaustiu, que "està manifestament fora de l'àmbit de les competències de la Comissió", segons va explicar la secretària general de la Comissió, Catherine Day. "D'acord amb l'article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, només les persones que tinguin nacionalitat d'un Estat membre són ciutadans de la UE. La ciutadania de la UE és complementària, però no substitutiva, de la ciutadania nacional", va explicar Day en la carta.
A més, va deixar clar que no existeix cap base jurídica en els Tractats de la Unió per "abordar les conseqüències d'una secessió d'una part d'un Estat membre" a través de la legislació secundària per garantir que mantenen la ciutadania europea.
