El cas Treball ja té data de judici. Després de 15 anys d'instrucció, el proper 7 de gener els dirigents del departament de Treball entre 1994 i 1999 s'asseuran a la banqueta perquè es pugui aclarir si van ser responsables de desviar diners de les subvencions dels cursos de formació per al funcionament d'Unió Democràtica, així com d'altres delictes fiscals. L'Audiència de Barcelona acollirà fins a 54 sessions que es donaran per tancades el 17 d'abril.
La Fiscalia va demana el febrer de 2010, en el seu escrit d'acusació, una suma de 55 anys per tots els imputats. A més reclama que Unió retorni diners pel desviament de fons dedicats a fomentar l'ocupació com a resposnable civil subsidiària.
Per contra, la Generalitat -sota l'anterior govern tripartit- va demanar fins a 8 anys de presó pels acusats, però no reclama diners a UDC pels diners que presumptament s'hauria embutxacat de manera irregular.
El cas Treball el va destapar Diari de Girona el 1997 arran de la denúncia d'extreballadors de les empreses de Pallerols que els havien utilitzat la identitat per figurar d'alumnes d'uns cursos que mai havien fet. Posteriorment, un informe de la Guàrdia Civil revelava que la Conselleria de Treball, dirigida llavors pel democratacristià Ignasi Farreras, havia atorgat subvencions per valor de més de 8 milions d'euros a tres empreses de Pallerols per fer cursos ocupacionals cofinançats per la UE.
Confluència d'interessos
Més tard es va descobrir que vuit dels 376 cursos no es van realitzar i que 233 tenien diferents irregularitats. Tots ells s'impartien a les tres societats de Pallerols: Centre d'Estudis Informàtics i Formació (Ceifsa); Tècniques Empresarials i ocupacionals (Teosa) i Assessorament i nous desenvolupaments ocupacionals (Andsa).
A finals dels anys 90, la repercussió política del cas Treball va provocar que fins i tot els grups de l'oposició veiessin a Jordi Pujol com a màxim responsable "per omissió"per no haver controlat el desviament de fons quan era president de la Generalitat. El PSC apuntava que "no i havia una anàlisi de les necessitats" i ICV lamentava que davant les denúncies públiques no hi hagués cap responsabilitat.
Segons el fiscal, el presumpte frau va donar peu a una "confluència d'interessos" entre tots els acusats. Pallerols i la seva dona estaven interessats a incrementar l'activitat de les seves empreses i els imports de les subvencions, mentre que Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé van veure l'oportunitat d'obtenir de les subvencions una via per sufragar les despeses pròpies del partit. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens van obtenir al seu torn de l'empresari "favors econòmics" per al partit a canvi d'atorgar-los subvencions. El fiscal considera que entre d'altres volien aconseguir que un 10% de l'import total anual dels fons que percebien les empreses de Pallerols en concepte de subvencions fos "desviat" a finalitats alienes a les activitats formatives.
El fiscal Fernando Rodríguez Rey deixa clar que el fet que els diferents acusats, amb excepció de Pallerols -el titlla de mer col·laborador ocasional d'UDC- ocupessin càrrecs a la Conselleria de Treball entre 1994 i 1999 i a UDC, fa necessari que Unió Democràtica de Catalunya sigui declarada responsable civil subsidiària i partícip a títol lucratiu.
Sol·licita que Unió aboni 38.978,2 euros pel total dels pagaments que es van destinar a la compra de material d'oficina i informàtica per a seus d'UDC i 158.306 pels recursos destinats a nòmines de diversos militants. Per al conjunt d'acusats demana que indemnitzin la Generalitat amb 595.972 euros.
L'acusació constata que la intervenció de Lluís Gavaldà i Dolors Llorens va ser "determinant", ja que es tractava de fons públics de la seva direcció general i que tots dos intervenien de manera decisiva en la concessió de subvencions.
Entre els testimonis citats per la fiscalia pel judici que es farà a l'Audiència de Barcelona, destaquen el conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També seran citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda. Ignasi Farreras ja va declarar com a imputat acusat de prevaricació el 1998 durant cinc hores davant del Tibunal Superior de Justicia de Catalunya.
