DAVID BRICOLLÉMANRESA
Dels 145 quilòmetres d'eix Transversal que s'estan desdoblant, en 144 el nou traçat s'ha anat obrint totalment en paral·lel i a tocar del traçat ja existent. Hi ha només una excepció d'encara no un quilòmetre i està situada en terme municipal de Rajadell.
Es tracta d'una minivariant que s'ha construït per salvar de la trepitjada de l'asfalt un conjunt arqueològic, el de Sant Amanç de Viladés, integrat per les restes d'una vil·la d'època romana, un assentament de l'alta edat mitjana i restes d'època ibèrica.
Va ser precisament la construcció de l'eix Transversal, a mitjan dècada dels 90, la que va fer possible la descoberta d'aquest conjunt, però al mateix temps en va comportar una destrucció parcial. De fet, hi havia constància des del 1794 d'una làpida sepulcral que s'havia trobat a la zona, però va ser el 1993 quan, amb els moviments de terra que es van realitzar per obrir la traça de la nova carretera, es va posar al descobert el jaciment.
Tot i la troballa, en aquell moment es va decidir tirar endavant el projecte tal com estava previst.
La conseqüència va ser que des del 1995 les restes van quedar majoritàriament al descobert, però partides per la meitat pel pas de l'eix Transversal. De fet, una part de les restes va quedar amagada sota l'asfalt de la carretera.
En el moment de projectar el desdoblament, en canvi, la direcció general de Carreteres sí que va tenir en compte la presència d'aquestes restes arqueològiques. Un desdoblament convencional, és a dir, en paral·lel al traçat ja existent tal com s'ha fet al llarg de tota la traça, hauria suposat tornar a sepultar una part de les dues meitats que es conserven del jaciment.
Per evitar-ho, en aquest punt s'ha obert una traça -ja està construïda tot i que encara fora de servei, com la resta del desdoblament- que és una petita oscil·lació que durant uns 900 metres se separa del traçat ja existent. La traça s'ha construït entre la part de les restes situades al sud de l'eix i la carretera vella. Amb aquesta minivariant, el jaciment que perillava s'ha pogut preservar, tot i que queda encotillat entre les dues plataformes de l'eix.