Un informe de la Fundació CatDem, vinculada a CDC, indica que si Catalunya fos independent hauria comptat a l'any amb 13.617 milions d'euros més de mitjana entre 2006 i 2009.
L'estudi calcula quines despeses i ingressos tindria Catalunya en cas de convertir-se en un Estat independent, i conclou que seria "completament viable" econòmicament, atès que mantindria els seus nivells de despesa i pressió fiscal.
L'informe té en compte també l'impacte de la crisi econòmica, ja que estima que, el 2009, la hipotètica Catalunya independent hauria disposat de 922 milions d'euros addicionals, mentre que el 2007 hauria assolit la punta de recursos addicionals, amb 21.071 milions d'euros. La diferència entre la situació real i la hipotètica rau en els ingressos addicionals que tindria Catalunya, especialment pel que fa als impostos que es paguen actualment a l'Estat, menys les transferències de recursos que arriben des de Madrid. Estrictament parlant d'ingressos, el 2006 -el primer any de l'estudi- la Generalitat va recaptar 24.316 milions d'euros. La Generalitat de l'Estat Català n'hauria recaptat 49.270.
Pel que fa a les despeses també s'incrementarien en cas d'assolir la independència, ja que Catalunya hauria d'assumir competències que actualment té l'Estat. El càlcul que fan les autores és que mentre la Generalitat va gastar el 2006 25.139 milions, una Generalitat independent hauria hagut d'assumir una despesa de 30.304.
La diferència entre els ingressos i despeses d'una Generalitat independent hauria estat de més de 18.000 milions, als quals s'hauria de sumar el superàvit de la seguretat social, de 3.500 milions més. En total, més de 21.000 milions d'euros de recursos extra als quals hauria pogut accedir el Govern de Catalunya.
D'una altra banda, el document, elaborat per les catedràtiques d'Hisenda Pública Núria Bosch i Marta Espasa, sosté que si Catalunya fos independent i formés part de la Unió Europea, tindria un PIB per càpita de 28.200 euros, davant dels 25.956 euros de mitjana de l'Europa dels quinze, segons dades de 2009. Aquest PIB seria similar al de països com Dinamarca i Suècia i superaria el d'altres com França o Alemanya.
El boicot comercial
D'una altra banda, un altre estudi, elaborat pel professor Xavier Cuadras, de la UPF, analitza un hipotètic boicot comercial de la resta d'Espanya a Catalunya i apunta que "la reducció de les exportacions cap a Espanya hauria de ser d'una magnitud molt considerable per anul·lar l'efecte positiu que es produiria en l'àmbit fiscal". L'aspecte més destacat d'aquest informe és que "una reducció de les exportacions de la magnitud necessària per compensar el dèficit fiscal que pateix Catalunya avui dia és un escenari tan catastrofista, que en les circumstàncies actuals es pot considerar poc probable". Tot i això, admet que el boicot als productes catalans "no és una possibilitat gens remota", ja es va produir durant les negociacions de l'Estatut del 2005.
Aquest professor afegeix també que "no és gaire atrevit afirmar que la independència i l'eliminació del dèficit fiscal permetria incrementar no només la renda disponible de Catalunya a curt termini, sinó també les seves perspectives de creixement a mitjà termini".
