150.346 electors catalans que resideixen a l'estranger no podran votar a les eleccions del 25-N i només 16.271 amb dret a vot han pogut superar el primer tràmit del denominat 'voto rogado' i poden ara fer-se esperances de rebre a temps les paperetes que els permetin votar el 25-N, segons ha indicat la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC). Això representa, que poden rebre les butlletes només un 10,38% del total de catalans inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents), que és de 156.617. Un 89,62% dels electors exteriors catalans es quedarà sense poder votar.
Dels 16.271 electors catalans de l'exterior que van poder enviar a temps la petició per poder votar la majoria són de la província de Barcelona (12.041), seguida per Girona (1.528), Lleida (1.392) i Tarragona (1.310), segons les dades fetes públiques per l'Oficina del Cens Electoral.
La Federació Internacional d'Entitats Catalanes assenyala que ara cal esperar que, a partir del 7 de novembre i un cop les paperetes hagin estat impreses, en comenci la tramesa cap els diferents països de residència dels sol·licitants dels vots.
La Federació denuncia la complicació alhora de dur a terme els tràmits per poder votar. Explica que poder votar a l'exterior necessita d'una complexa complicitat entre ambaixades i consolats -on s'ha de tramitar la inscripció al CERA-, Juntes Electorals Provincials -que envien la sol·licitud de 'voto rogado', Correus espanyols -que han d'enviar la primera sol·licitud a temps-, correus nacional de cada país de residència -que ho han de distribuir a temps als domicilis-, Juntes Electorals (que han d'imprimir les paperetes a temps i computar el vot rebut-, entre d'altres tràmits.
Les dades de participació en aquestes eleccions catalanes no diferiran massa dels resultats de participació dels electors exteriors a les recents eleccions gallegues i basques del passat dia 21 d'octubre. I és que només, 3.838 -el 6,77%- dels 56.640 bascos residents a l'exterior van poder dipositar un vot vàlid en les eleccions al Parlament Basc tot i que 6.320 -l'11,15%- havien passat el primer tall i havien pogut sol·licitar el vot. En el cas gallec només van aconseguir exercir el seu dret de vot un 3,25% dels 397.382 electors gallecs residents a l'estranger malgrat que els que van passar el primer tall i havien pogut sol·licitar la documentació van ser 30.524, el 7,6%.
Des de la FIEC es reitera una vegada més que el sistema electoral a l'exterior "és un sistema pervers amb massa incerteses i punts negres que mai ha funcionat ni funcionarà". Critica que la reforma de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) de desembre de 2010 (amb els vots favorables de PP, PSOE, CiU, PNB i BNG i els vots en contra d'ERC, IU/ICV, UPyD i CC) "va ser un autèntic desastre i un frau democràtic i és la font de tots els problemes actuals amb el vot exterior".
La Federació afirma que "no es pot discutir" que en algunes ambaixades i consolats espanyols s'han posat dificultats per l'exercici del vot el proper 25 de novembre, però més enllà d'aquestes circumstàncies, "el problema és el sistema electoral a l'exterior que els que van votar la llei al Congrés, sense reflexionar i amb un total desconeixement de la realitat exterior, han de revisar en els propers temps". Els dos partits polítics majoritaris a Espanya ja han anunciat la presentació de modificacions legislatives a la LOREG en les properes setmanes, però la Federació, considera que malauradament és massa tard per catalans, bascos i gallecs de l'exterior.
En la compareixença de la FIEC davant la Comissió d'Acció Exterior i Unió Europea del Parlament de Catalunya el passat dia 10 de novembre de 2011 van anticipar el que estava a punt de succeir amb el vot exterior i asseguren que així ho continuaran fent davant els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, que són els que poden instar a una modificació de la vigent LOREG, i davant els futurs grups parlamentaris al Parlament de Catalunya "que no haurien d'ignorar", segons apunten, els més de 500.000 ciutadans catalans resideixen a l'exterior, dels quals 156.000 tenen i volen exercir el seu dret de vot.
