Un debat agitat i amb posicions molt confrontades, tot i que amb poques propostes de futur. Els candidats dels sis partits gironins amb representació parlamentària van protagonitzar ahir una hora i mitja de discussió al voltant de la independència, les retallades, les infraestructures i la crisi econòmica en el debat organitzat conjuntament per Diari de Girona i Cadena SER, moderat pels periodistes Alfons Petit i Màxim Castillo. La independència, el desdoblament de la N-II i les retallades de la Generalitat van ser els temes que van aixecar més polseguera.

Tots els partits van mantenir les seves posicions en el debat sobre la independència: ERC i SI s´hi van mostrar clarament a favor, ICV-EUiA va defensar el dret a decidir, el PSC va posicionar-se amb el federalisme i CiU va defensar un «estat propi». Tot i que el candidat del PSC, Juli Fernández, va insistir al de CiU, Santi Vila, perquè concretés la proposta, el convergent es mantenir en la seva proposta d´estructures d´estat. El cap de llista de SI, Toni Strubell, va dir que els darrers dos anys s´han perdut «miserablement» en el camí de la independència, mentre que el del PP, Enric Millo, va qüestionar la convocatòria d´eleccions: «S´ha agafat l´excusa que no s´havia pogut negociar el pacte fiscal; cosa que és mentida, perquè encara quedaven dos anys; i que hi va haver una manifestació molt nombrosa, però en aquella manifestació no hi havia cap pancarta que reclamés unes eleccions anticipades», va assenyalar.

Tots els partits, excepte el PP, van avalar la convocatòria d´un referèndum. Fernández (PSC) va defensar-lo sempre que fos dins de la legalitat, mentre que el candidat d´ICV, Marc Vidal, va considerar que «quan les lleis són injustes, s´han de canviar». En una línia similar, Strubell va recordar que molts nous estats s´han pogut crear en els darrers anys gràcies a la creació de nous marcs legals.

Des d´ERC, Roger Torrent va demanar a PP i PSC que aprenguin de l´actitud del Regne Unit amb Escòcia, mentre que Vila va justificar la convocatòria d´eleccions per la massiva participació en la manifestació independentista de l´11 de setembre. Millo, en canvi, va subratllar que la situació econòmica actual «pot fer pensar que hi ha més independentistes dels que realment hi ha», i considera que la principal prioritat del proper govern han de ser les polítiques socials i econòmiques, més que no pas el dret a decidir. «És lamentable que el govern en funcions doni la culpa als altres i que posi la independència com a solució de tots els mals», va dir. La posició de Millo va ser rebutjada per tots els nacionalistes, i Strubell va qualificar de «lamentable» la campanya del PP en què diu que els Garcia haurien de marxar d´una Catalunya independent.

Pel que fa a les retallades dutes a terme per la Generalitat, les culpes van acabar repartides entre el govern català i l´estatal. Des de l´oposició es va acusar CiU d´haver fet retallades ideològiques per a desmantellar l´Estat del Benestar, mentre que Vila (CiU) va negar-ho i va assegurar que els ajustaments s´han fet exclusivament amb l´objectiu de preservar-lo.

Vidal (ICV), però, va considerar que l´austeritat ha estat un «fracàs» perquè el país està molt pitjor que abans del govern de CiU, mentre que Fernández (PSC) va afirmar que les retallades, per si soles, són incapaces de crear riquesa. Per això, va reclamar una nova fiscalitat que permeti obtenir recursos per a «reconstruir l´Estat del Benestar», i va acusar CiU d´haver promès coses l´any 2010 que sabia que no podia complir. Millo (PP), mentrestant, va acceptar que cal «racionalitzar la despesa», però va considerar que això no pot passar pels serveis socials ni la salut.

Les crítiques, però, també van arribar fins al govern de l´Estat. Strubell (SI) va indicar que, si no hi hagués «espoli fiscal», les retallades no haurien estat necessàries, mentre que Torrent (ERC) va assenyalar que, «mentre no tinguem tots els nostres recursos, l´Estat del Benestar quedarà afectat». Vila (CiU), per la seva banda, va remarcar alguns dels incompliments del govern central amb Catalunya, com per exemple la Llei de la Dependència.

En l´apartat d´infraestructures, la N-II en va ser la protagonista, tot i no ser competència de la Generalitat. I els governs de l´Estat, tant del PP com del PSOE, van tornar a rebre fortes crítiques. CiU, ERC i SI es van mostrar escèptics amb les inversions de l´Estat a Girona: segons Vila (CiU), els dos principals partits fan pressupostos amb finalitats «polítiques, no econòmiques». El candidat convergent també va recordar una llista d´incompliments que inclou la N-II, el tren convencional i altres carreteres. Millo (PP), en canvi, va replicar que l´actual govern popular ha tornat a posar Girona en la seva agenda de prioritats, després d´anys d´abandonament del PSOE. Fernández (PSC), per la seva banda, va admetre que el seu partit hauria «pogut fer més» per aquesta carretera, però va considerar que es tracta d´una «responsabilitat compartida» i creu que s´ha d´acabar de fer «per dignitat i seguretat». Torrent (ERC) també va exigir l´acabament del desdoblament, en considerar que els gironins «s´hi juguen la vida», i va reclamar que l´autopista sigui gratuïta mentre les obres no estiguin acabades. Vidal (ICV), finalment, va mostrar-se partidari d´acabar només el tram sud. El candidat ecosocialista vol, en canvi, una aposta molt més clara pel tren.

En el darrer bloc, dedicat a la reactivació de l´economia, la majoria dels partits es van mostrar partidaris de simplificar les lleis per a la creació d´empreses i a augmentar el suport a les petites i mitjanes empreses. Vidal (ICV), a més, va ser l´únic en posar l´accent en la lluita contra el frau fiscal.