Si algú va veure ahir de bon matí Juli Fernández fent footing,que n'informi a aquest diari. El candidat del PSC haurà demostrat prou voluntat no ja per representar Girona al Parlament sinó als Jocs Olímpics, després que dimecres a la nit compartís gintònics -així, en plural- amb les joventuts del PSC al bar Spritz, a Girona. A prop de la 1 de la matinada encara assegurava que es llevaria d'hora pel footing matinal. Calen testimonis. (Obrim parèntesi per deixar les coses clares: els que anem a córrer amb un equipatge el valor del qual és inferior a 30 euros, sabatilles incloses, simplement fem això: anar a córrer; si el preu de tot es situa entre 30 i 100 es fa footing, com Fernández; jogging el fan els que duen equip d'entre 100 i 2oo euros; de 200 euros endavant ja es fa run: ser modern surt car).

Uns trenta membres de les joventuts del PSC van assistir a la trobada amb Fernández, per a sorpresa del periodista, que no creia possible que hi hagués ni un sol jove pertanyent al PSC. Ni a cap partit polític, ja que surt el tema. A menys que fossin actors contractats -en aquest cas, amb grans dots interpretatives-, van demostrar interès per la política i tenir un futur en la mateixa: feien preguntes d'actualitat però sense posar en cap compromís a Fernàndez, que és el que mana al PSC.

Més que en l'aspecte, la joventut se'ls notava quan parlaven de política amb la il·lusió de qui encara hi creu. Hi havia també el candidat Ignasi Thió, de qui asseguren que un dia va ser jove, i Fernàndez, que no recorda si va ser-ho i per això es va presentar amb americana grisa.

En acabar, música disco, retro però amb visió de futur: les dues primeres peces que van sonar van ser Mamma mia (Abba) i Dóna-li la culpa al boggie (The Jacksons Five), que de ser certes les enquestes seran les dues expressions que sortiran diu?menge de boca dels dirigents del PSC una vegada coneguts els resultats de les eleccions: crit d'ensurt i, tot seguit, s'haurà de començar a buscar culpables externs. Per què no el boggie?