V

ictor Lustig ja té sucessor, i és català. Del Bages, per ser més concrets. Si Lustig va ser capaç l'any 1925 de vendre la Torre Eiffel a un empresari metalúrgic fent-se passar per oficial del govern francès tot assegurant que les despeses de manteniment aconsellaven desfer-se del monument, Jordi Sardà Bonvehí no li va a la saga i aquesta mateixa setmana s'ha fet passar per representant de Gas Natural Fenosa i ha signat amb el govern ucraïnès un acord valorat en 1.100 milions de dòlars (850 milions d'euros) per a la construcció d'una planta de gas natural liquat (GLN) al Mar Negre. Una planta que -com la venda de la torre Eiffel fa gairebé un segle- només existia en la seva imaginació.

El cas no només ha provocat un desmentiment categòric de la companyia espanyola -que no en sabia res- sinó també un escàndol polític a Ucraïna i tota mena de suspicàcies a Rússia, de la dependència energètica de la qual pretenia desmarcar-se Kíev amb el contracte. La importància de l'acord va merèixer inclús la presència del primer ministre ucraïnès, Mykola Azrov, i del seu ministre d'Energia a l'acte de la firma, rubricada per Jordi Sardà Bonvehí, que si buscava assolir els cinc minuts de glòria pronosticats per Warhol va quedar sobradament servit.

Sardà, que actuava al marge de la companyia espanyola, va anunciar fins i tot la presència d'una delegació de l'empresa que mai va arribar a aterrar a Ucraïna. Les autoritats ucraïneses han indicat que pensaven que Jordi Sardà tenia poders per signar, al temps que aquest reconeixia davant els mitjans locals que ha comès un error.

"No explicava res"

Jordi Sardà Bonvehí, de 43 anys d'edat, pertany a una coneguda família de Sant Vicenç,a prop de Manresa, que té diversos dels seus membres dedicats als negocis. El seu pare, Joan Sardà, ara jubilat, va ser un dels socis de l'empresa de dissenys Dimont, , i dos dels seus fills també es dediquen a les seves respectives activitats empresarials. "En Jordi, en canvi, mai no s'havia interessat en les empreses, ni en la meva, ni en les dels seus germans, ni en cap altra. No va mostrar mai cap interès pels negocis", va assegurar divendres rotundament. Tot al contrari, des de ben jove havia seguit una trajectòria ben allunyada del món empresarial. Va marxar de casa quan tenia poc més de 20 anys i, després de treballar com a monitor d'esquí a l'estació del Port del Comte, es va establir a Andorra, on va treballar durant anys de monitor a l'estació d'Ordino-Alcalís.

Fa uns anys, segons va explicar el seu pare, va anar a fer turisme a Ucraïna i, un cop allà, va conèixer la seva actual parella i va establir en aquest país la seva residència fixa. "Però mai no ens ha explicat gaire a què es dedica allà. És una persona que sempre informa molt poc", reconeixia divendres el seu pare. El 2008, per sorpresa dels seus familiars, va decidir crear dues empreses i va domiciliar les seves respectives seus a Sant Vicenç i a Manresa. Tal com consta en el registre mercantil, les dues societats, Ukrainvest Spain Promociones S.L. i Karelia Bonvehí SL, es dediquen oficialment a l'activitat immobiliària. "Mai ens n'ha donat explicacions de res i, en aquest cas, tampoc no va fer-ho. Però estem segurs que aquestes dues empreses no tenen activitat des de fa anys", va afegir el pare. De fet, Joan Sardà reconeixia que la relació de la família amb el seu fill és ben escassa. "Ens ve a veure a l'estiu i ens truca per Nadal per saber com estem. I ben poca cosa més".

Joan Sardà es manifesta incapaç de valorar si el seu fill és innocent o no "perquè primer he de parlar amb ell per saber què ha passat. El que s'explica és una cosa molt estranya: que una persona sola hagi embolicat tot un govern d'allà... Déu n'hi do! Per tant, fins que no m'ho expliqui ell mateix, jo no podré valorar-ho", va afirmar.

El projecte tira endavant

El Govern ucraïnès ha reaccionat a l'incident insistint que construirà la seva primera terminal de GNL al Mar Negre i que aconseguirà en poc temps proveir-se de gas a un preu inferior al combustible importat des de Rússia. El coordinador de l'agència ucraïnesa d'inversió nacional, Vitaly Demyaniuk, va anunciar que el "malentès" no afectarà el projecte, que ja s'ha posat en marxa i que compta amb l'interès d'una empresa nord-americana, Excelerate Energy.

Sobre Sardà Bonvehí, Demyaniuk va reconèixer que "no treballa" per a Gas Natural Fenosa. Mentrestant, el líder al parlament del principal grup de l'oposició, Serhiy Sobolev, ha lamentat el "frau" d'aquest contracte "amb persones inexistents" -erròniament, ja que la persona era ben existent- i ha reclamat una investigació detallada.

Falta ara saber què pretenia exactament Sardà Bonvehí amb la seva farsa. Potser allò que sí va aconseguir Víctor Lustig, que sí va vendre la torre Eiffel: agafar un tren cap a Viena i viure com un marquès durant uns anys. Tanmateix, faria bé Sardà en saber que és millor no temptar la sort: Lustig va voler fer més estafes al cap dels anys i va acabar els seus dies a Alcatraz. Això sí, diuen que vivint-hi com un rei.