El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, va anunciar que aspira a tenir totes les "estructures d'Estat propi" a punt el 2014, any fixat per a la celebració d'una consulta d'autodeterminació. En el discurs del ple del Parlament per a la seva investidura com a president català, Mas va detallar els objectius de legislativa per a la reactivació econòmica, l'estabilitat de les finances públiques, la creació d'estructures d'Estat i la consulta d'autodeterminació, sobre la qual en tot cas va obviar dir que s'ha de celebrar el 2014, tal com ha pactat amb ERC.

El líder de CiU va matisar que el pacte de governabilitat amb ERC no exclou la resta de formacions amb representació parlamentària que també defensen la consulta d'autodeterminació. "L'acord no és limitatiu, és obert al diàleg i a la col·laboració, també a la participació de la societat catalana", va afirmar Mas, que va recordar que la legislatura abraça fins a 2017, sense esmentar directament el termini del 2014 fixat per celebrar la consulta d'autodeterminació. "Després de les eleccions vaig oferir un Govern del més ampli espectre, que anés més enllà de CiU, perquè la duresa de la situació i la magnitud sense precedents dels reptes que hem d'afrontar així ho aconsellaven", va afirmar. "Aquest oferiment -va prosseguir- seguirà en peu tota la legislatura i es dirigeix a totes les formacions polítiques que, sense negar la realitat, la vulguin transformar en positiu i estiguin compromesos en l'exercici del dret a l'autodeterminació, mandat que ve majoritàriament de les urnes".

Els objectius

Els dos primers objectius de legislatura que va detallar Mas en el seu discurs passen per buscar un "marc legal" que empari aquesta consulta i, en paral·lel, construir "les estructures d'Estat propi" perquè estiguin "a punt per al nou escenari" que, al seu judici, pot obrir-se després de la celebració del referèndum. Entre les "estructures d'Estat" que va enumerar figuren una agència tributària catalana, la conversió de l'Institut Català de Finances en un banc públic català, la reforma dels Mossos d'Esquadra perquè siguin una "policia integral", l'elaboració d'una futura llei de la funció pública catalana i el disseny d'una seguretat social catalana. Mas, que just fa dos anys pronunciava el seu primer discurs d'investidura amb el pacte fiscal com a horitzó, va assenyalar ahir que ara la "centralitat política catalana" ha virat cap al "dret a decidir".

Va apel·lar, a més, a la "responsabilitat" de la resta de forces polítiques per "facilitar un procés negociat i dialogat" en la recerca de "marcs legals" que emparin el "dret a decidir". "Totes les idees són vàlides, l'únic límit és que l'última paraula només la té el poble. Sigui coincident o no, ha de ser acatada i respectada. I el resultat de les eleccions és clar: hi ha una majoria molt clara, encara que plural, pel dret a decidir sobre el futur polític de la nació catalana", va destacar. Aquest "nou itinerari" és conseqüència, segons Mas, que "l'Estat espanyol ni protegeix, ni defensa, ni respecta Catalunya", malgrat que la Generalitat "sempre ha estat lleial".

En la seva intervenció, que va obrir el ple de dos dies per a la seva investidura com a president de la Generalitat, Mas va lamentar que "s'ha passat d'una evolució autonòmica a una involució autonòmica" i "si bé Catalunya ha de renunciar a voler canviar Espanya, aquesta última ha d'entendre que Catalunya no vol ser absorbida, ni homogeneïtzada ni assimilada".

Cimera econòmica i social

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, també va anunciar la convocatòria d'una cimera econòmica i social que se celebrarà abans que el nou Govern català presenti els Pressupostos per al 2013. L'objectiu d'aquesta cimera, la celebració de la qual havien reclamat tant el PSC com ICV-EUiA, és acordar amb els grups parlamentaris les línies principals de les "prioritats en polítiques socials" amb l'objectiu de preservar l'Estat del Benestar.

"Entre tots hem de marcar les línies essencials i les que no ho són tant. I hem de fer-ho sense perjudicar el sistema. Si aconseguim el consens en això, guanyarem un sistema de drets socials més segur i estable", va assenyalar Mas. Mas va subratllar que tant en l'àmbit social i econòmic com en el "nacional" aquesta legislatura requereix amplis consensos i col·laboració, donada la minoria amb la qual governarà el seu executiu.