De moment, i a l'espera de conèixer la composició del nou Executiu català, no es pot dir que CiU confii? gaire en els gironins a l´hora de dirigir el país. En els 25 anys en què aquest partit ha governat Catalunya des de la reinstauració de la democràcia -en dues etapes separades pels dos governs tripartits- només quatre gironins han ocupat un lloc en el consell executiu, si bé dos dels quals ho han fet en dues ocasions diferents i al capdavant de dues conselleries també distintes. Com es pot veure en el quadre que acompanya aquesta informació, els u?nics gironins amb responsabilitat de govern amb CiU al poder han sigut Joan Vidal i Gayolà, Narci?s Oliveras, Pere Macias i Irene Rigau (els dos últims els repetidors abans esmentats). Inclús es va donar la circumstància que durant tota una dàcada, entre els anys 1986 i 1996, no hi va haver cap conseller gironi?. L´excepcionalitat de coincidir dos gironins a l´Executiu va tenir lloc únicament entre 1999 i 2001, amb Pere Macias al capdavant d´Obres Públiques i Irene Rigau de Benestar Social. Si les travesses que s'estan duent a terme no van errades, és probable que a partir d'aquesta setmana vinent hi torni a haver dos gironins en un govern de CiU, ja que sona insistentment Santi Vila com a nou conseller i es dóna per fet que Irene Rigau (que es convertiria en la gironina que acumula me?s anys de Govern catala?) continuarà al capdavant d´Ensenyament.

Sigui casual o no aquest poc pes gironí en els governs convergents (hi ha teories en tots dos sentits, com es veurà tot seguit en les opinions d'alguns protagonistes), contrasta amb el que va ocórrer amb els dos governs tripartits (formats ambdós per PSC, ERC i ICV), que en només set anys van comptar amb la presància de sis consellers gironins, inclús un d'ells, Joaquim Nadal, compaginant durant uns mesos dues conselleries: Presidància amb Obres Públiques. Com es veu també en el quadre adjunt, entre 2003 i 2010 van formar part de l'executiu a més de l'esmentat Joaquim Nadal, els gironins Marina Geli, Joan Manuel del Pozo, Joan Carretero, Joan Puigcercós i Carme Capdevila.

És més, sumats els mesos en el seu càrrec dels consellers gironins, els de CiU, donaria un resultat aproximat de 14 anys, mentre els del tripartit en sumarien uns 23. Destacats protagonistes d'aquella CDC d´abans dels tripartits, governada amb mà de ferro per Jordi Pujol, exposen els seus records i la seva opinió sobre el perquè del poc pes de Girona en l´executiu.

PERE MACIAS

MEDI AMBIENT (96-97) I O. PU?BLIQUES (97-01)

«La política catalana té sempre molt de política metropolitana»

Pere Macias, avui diputat a Madrid, respon a la pregunta de per quà ha tingut tradicionalment tan poc pes Girona als executius convergents amb una riallada i un «no ho sé, això l'hi hauria de preguntar al president del Govern». Recorda que en el seu temps «vam coincidir dos al mateix govern, Irene Rigau i jo», però reconeix que «a part d'aquest fet, és cert que no n'hi ha hagut gaires». Després de pensar una estona, estima que «la poli?tica catalana té sempre molt de política de l´àrea metropolitana, i per tant és bo tenir al govern gent d'aquella zona». No parla Macias de la gran quantitat de vots que mou aquesta àrea metropolitana, però se l'entén. Recorda aquells temps com els d'una política que no tornarà: «Un es podia dedicar a administrar el país, i m'agradaria que avui ho poguessin fer». Tot i ser conseller de tot Cataunya, assegura que «exercia 100% de gironí» i arribava al Consell Ex- ecutiu «amb les necessitats gironines ben estudiades».

JOAN VIDAL I GAYOLA

GOVERNACIO? (1980-1982)

«És casualitat, no crec que es tingui en compte d'on és cadascú, a l'hora de formar govern»

Vidal i Gayolà ha quedat per a la història com el primer conseller de Governació de la Generalitat reinstaurada. Com abans els Denclàs i Taradellas, poca broma. Gayolà va acceptar anar en la primera llista de CiU sota el compromís de Jordi Pujol de nomenar-lo màxim responsable en assumptes de Governació... però això podia voler dir ser un simple diputat amb competències de Governació si CiU -com era probable- no guanyava els comicis. Gayolà assegura que «vaig dubtar molt si ser candidat per Girona, ja que per ser-ho havia de deixar la presidència de la Diputació, una tasca que m'omplia molt». La llei impedia en aquell moment que alguns alts càrrecs formessin part de les llistes electorals. «Finalment, va pesar més el poder formar part del primer govern de la Generalitat reinstaurada», recorda. I en va formar part, essent-ne l´únic membre gironí. Per Gayolà, la poca presenècia gironina als governs convergents «és casualitat, no crec que es tingui en compte d´on és cadascú, a l´hora de formar govern».

JOSEP LÓPEZ DE LERMA

EXPRESIDENT DE CDC A GIRONA

«Jordi Pujol cau molt bé a les comarques gironines, però no confia en la gent que en prové»

Va deixar CDC l´any passat, però és un dels seus histo?rics. Josep López de Lerma va ser diputat per CiU entre 1980 i 2004 i president de la Intercomarcal de CDC a Girona bona part dels anys 80 i 90. Així de clara és la seva opinió: «Jordi Pujol cau molt bé a les comarques, però no confia en la gent que en prové». López de Lerma rememora que «em vaig queixar moltes vegades davant Pujol, del poc pes que Girona tenia als governs, quan aquestes comarques eren precisament el seu capital electoral més important». «I em consta d'altra gent que li deia el mateix», assegura. El veterà expoli?tic precisa que el pitjor va ser en la primera etapa, on l'únic gironí (a excepció d'Oliveras uns pocs mesos) va ser Vidal i Gayolà «i perquè ho vam acordar en un pacte fet en un restaurant de Santa Coloma, ja que sense aquest compromís de Pujol, Gayolà no hauria deixat la Diputació per presentar-se a les eleccions». A tall d´anècdota, Lo?pez de Lerma afegeix que com que el resultat electoral era incert per a CiU, Gayolà va posar com a condició recuperar la presidència de la Diputació en cas de derrota, però «una maniobra d´Arcadi Calzada l'hi va arrabassar just abans dels comicis, per a gran disgust de Vidal i Gayola?».