pel pressupost el coneixerem

 
pel pressupost el coneixerem
pel pressupost el coneixerem  

L'articulista apunta que Mas "sembla tornar a la Suècia pujoliana" i recorda que "les polítiques d'austeritat s'han justificat per la salvació de l'estat del benestar"

XAVIER DOMÈNECH La frase més comentada del missatge de Cap d'any d'Artur Mas, "no hi ha projecte nacional sense projecte social i no hi ha projecte social sense projecte nacional" la podria haver signat tranquil·lament Iniciativa per Catalunya, que fa uns mesos va proposar que el pacte fiscal anés del bracet amb un pacte social sobre el destí dels diners que s'aconseguissin. De fet, l'endemà del discurs es comentava que el PSUC havia estat pioner a vincular totes dues coses, i que l'independentisme marxista dels anys seixanta i setanta parlava d'"alliberament nacional i de classe", a partir dels teòrics que presenten l'explotació dels treballadors i l'esclavatge dels pobles com dos aspectes indestriables de la mateixa perversitat del sistema.
Però també és cert que Jordi Pujol ha teoritzat molt sobre la cohesió social com a ciment de la construcció nacional, i que la Convergència dels primers anys es presentava com un partit de centreesquerra amb propostes inspirades en la socialdemocràcia sueca, paradigma de gran despesa pública (i d'alts impostos) a l'Europa occidental.
És clar que Pujol i el PSUC arribaven a la conjunció de les preocupacions nacional i social des de punts de sortida diferents. Pujol partia de la preocupació per la nació, i veia la política social com un camí indefugible i eficaç per aconseguir la cohesió que li donés força. I se n'ha sortit prou: quan tanta gent associa benestar i independència és que el missatge ha penetrat. El PSUC, en canvi, partia de la necessitat d'alliberar les persones sotmeses a l'opressió i a la injustícia exercides pels poderosos, i veia la privació de la identitat nacional com una de les manifestacions d'aquesta opressió (o "alienació", en llenguatge de l'època).
Ara Artur Mas lliga els seus projectes nacional i social, i amb això sembla tornar a la Suècia pujoliana. Però no hem d'oblidar que les polítiques d'austeritat s'han justificat per la salvació de l'estat del benestar. Ens retallen avui per no haver de retallar encara més en el futur. És a dir, que la retallada pot formar part d'un projecte social progressista. Això no ens ho ha explicat només Artur Mas; també ho han argumentat els socialistes espanyols quan governaven, i ho farà aviat el centreesquerra italià quan governi. I fa una dècada, Schroeder va retallar per salvar l'estat del benestar alemany.
Per tant, què vol dir exactament Artur Mas quan vincula els seus projectes nacional i social, i viceversa? Aviat ho sabrem. Tan aviat com es presenti el projecte d'impostos i de retallades per a l'any que acabem de començar. Com diria el Llibre: pels seus pressupostos els coneixereu.

Enllaços recomanats: Premis cinema