El judici pel cas Treball se supèn fins demà a la tarda per arribar a un acord entre les parts

L'Audiència de Barcelona iniciarà demà a les 5 de la tarda el judici pel cas de corrupció amb Unió com a beneficiària

 13:37  

BARCELONA/GIRONA / ACN/EFE L'inici del judici del cas Treball ha quedat ajornat fins aquest dimarts a les cinc de la tarda, ja que els magistrats han decidit donar més temps a les parts perquè segueixin negociant un possible acord. Al judici es demanen penes de set a onze anys de presó per l'empresari andorrà Fidel Pallerols, la seva dona i un altre parent, a més de quatre excàrrecs d'UDC, que s'haurien beneficiat irregularment d'uns 600.000 euros en subvencions de la Conselleria de Treball. La fiscalia estaria disposada a rebaixar les penes de presó a dos anys i Unió podria assumir part de la indemnització que inicialment demanava l'acusació pública.

L'Audiència de Barcelona havia d'iniciar avui el macrojudici pel cas Treball, que va esclatar al final del "pujolisme". A l'espera de l'acord, estava previst la presència de sis processats al banc dels acusats, entre ells dos exalts càrrecs de la conselleria de Treball i a militants d'Unió, acusats d'ordir una trama per desviar el 10% de les partides per a cursos de formació subvencionats per la Unió Europea. En el seu escrit d'acusació provisional, el fiscal apunta que la trama va adjudicar entre 1994 i 1999 cursos de formació per un total de 8,8 milions d'euros des del departament de Treball, dirigit per UDC, a tres societats de l'empresari andorrà Fidel Pallerols, a canvi que els tornés un 10% de l'import, que en bona part va acabar a les arques d'Unió.

Segons el fiscal, el cas va venir propiciat per una "confluència d'interessos" entre Fidel Pallarols, exalts càrrecs del departament de Treball i exdirigents d'Unió acusats, ja que l'empresari andorrà va poder incrementar l'activitat de les seves empreses, mentre que els polítics van veure l'oportunitat d'obtenir de les subvencions una via per sufragar despeses del mateix partit, dels responsables del departament i també personals.

El fiscal considera que el llavors director general d'Ocupació Lluis Gavaldá, per a qui demana 9 anys de presó, va jugar un paper "determinant" en la trama amb l'exdirectora general d'Ocupació Dolors Llorens, per a qui també reclama 9 anys, ja que tots dos van intervenir "de forma decisiva" en la concessió de les subvencions i es van lucrar amb les mossegades. Per contra, el fiscal exculpa el llavors conseller de Treball Ignasi Farreras perquè considera que, si bé era qui signava la concessió de les subvencions, ho feia fruit d'una "mera revisió formal de l'expedient" que li arribava "directament condicionada i determinada" pels informes previs tramitats i gestionats per la direcció general dirigida per Lluis Gavaldá.

El fiscal considera a més que l'exdirigent d'Unió Vicenç Gavaldá, germà de l'exdirector de Treball, va jugar un "paper decisiu" en la trama, ja que va mediar perquè Treball adjudiqués els cursos a les empreses de Pallerols i va ordir entre les dues parts per propiciar el desviament de fons, per la qual cosa li demana 11 anys de presó. El ministeri públic també demana 11 anys de presó per a Fidel Pallerols, un empresari que mantenia una estreta relació personal amb Lluis Gavaldá, ja que tots dos compartien celebracions familiars, vacances i inversions empresarials.

En el seu escrit, el fiscal detalla que la "conjunció d'interessos" entre els implicats va forjar en un acord amb l'"última finalitat" d'aconseguir que una xifra pròxima al 10% de l'import anual dels fons públics per a cursos de formació que rebien les empreses de Pallarols de part del departament de Treball fossin desviats a fins aliens a les activitats formatives. Per aconseguir un marge econòmic que facilités el desviament, Pallerols va sobrevalorar, segons el fiscal, els costos reals de les tres empreses que impartien els cursos -Teosa, Andsa i Ceifsa- i en ocasions va cobrar per cursos que no va impartir o va consignar un nombre més elevat d'alumnes dels quals realment assistien a classe.

En el seu detallat escrit d'acusació, el fiscal detalla que del 10 % dels diners de les subvencions desviades, Unió Democràtica de Catalunya es va beneficiar almenys de 197.284 euros, dels que ara demana que respongui com a responsable civil a títol lucratiu. Segons el fiscal, els diners que van anar a parar a les arques d'Unió es va derivar per a la compra de material d'oficina i informàtica per a seus de la formació democratacristiana -un total de 38.978 euros- i per pagar nòmines de treballadors -158.306 euros-.

Es dóna el cas que el judici per aquest cas que esquitxa a Unió Democràtica de Catalunya s'inicia als pocs mesos que un jutge d'instrucció de Barcelona imposés a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) -els socis d'Unió a CiU-, una fiança de 3,2 milions d'euros en entendre que el partit s'ha lucrat amb l'espoliació confés del Palau de la Música comès per Fèlix Millet.

Enllaços recomanats: Premis cinema