El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va anunciar ahir que es replantegen ara la seva decisió d'abstenir-se sistemàticament en totes les votacions sobre la consulta d'autodeterminació aquesta legislatura, una postura polèmica que va anunciar el primer secretari, Pere Navarro, en el debat d'investidura. La decisió d'abstenir-se, qüestionada per sectors crítics del PSC i desacreditada des de CiU i ERC, passa per tant a no ser immutable, de manera que el PSC la pren com un "principi general", un "principi de sortida", revisable "en funció de com es materialitzin algunes iniciatives", segons Collboni.

Aquesta serà una de les qüestions que abordarà el Consell Nacional extraordinari del PSC del pròxim 2 de febrer, una reunió que intentarà donar resposta al debat intern del partit, que s'ha aguditzat després que el passat 25-N els socialistes deixessin, per primera vegada, de ser segona força a Catalunya en obtenir el pitjor resultat electoral de la seva història.

Així ho va anunciar Collboni, després que la direcció del partit ja desestimés, després dels comicis, la proposta dels sectors crítics de convocar un congrés extraordinari. El pròxim Consell Nacional votarà un document, un "full de ruta" per recuperar suports perduts, proposat per la direcció del partit, amb el qual els socialistes volen iniciar la "reconstrucció" de la formació, "obrint-la a la societat".

Més decisions

A la reunió es tractarà també de "posar al dia" les decisions que va adoptar el congrés del PSC de desembre del 2011 i encara no s'han posat en marxa, com l'elaboració d'un reglament de les eleccions primàries, que s'ha de configurar "aviat". El Consell Nacional té també l'objectiu de posar data a una convenció política a partir de la qual el PSC vol recuperar suports clau de sectors ara allunyats del socialisme català, sobretot de cara a les eleccions municipals de 2015, en què es juguen la recuperació de l'alcaldia de Barcelona.

Abans d'aquesta reunió de l'òrgan màxim entre partits, el corrent crític Avancem, liderat per Joan Ignasi Elena, celebrarà un acte al costat de membres destacats d'ERC i ICV amb la intenció de proposar una Aliança Catalana de Progrés, l'objectiu clau d'aquest moviment.

Aquest acte, que ja va ser convocat al mig de la campanya electoral i mai va arribar a celebrar-se, té el beneplàcit de la direcció ja que aquesta aliança de les esquerres és un dels mandats congressuals del conclave de desembre de 2011, el qual va ajudar a pujar Navarro a la secretaria general, de manera que assistiran destacats dirigents de la cúpula socialista.

En la roda de premsa d'ahir, la primera de l'any, Collboni també va explicar que el PSC "no se sent interpel·lat" pel Consell Català de la Transició Nacional que crearan CiU i ERC, amb la intenció d'"obrir-lo" a altres formacions: "el PSC no abonarà cap tipus d'estratègia independentista", va subratllar Collboni.

Mesura polèmica

La decisió del PSC d'abstenir-se en totes les votacions sobre la consulta d'autodeterminació es va anunciar el 20 de desembre durant el debat d'investidura. En aquell moment, Navarro va assenyalar que aquesta decisió era un gest de rebuig al pacte CiU-ERC, que deixava els socialistes, segons la seva opinió, "exclosos" de l'assumpte. "Com que vostè té ja el pacte fet, el procés decidit i el camí escrit, el nostre partit no posarà pals a les rodes, cap. Amb la nostra abstenció permetrem que vostè i el seu soci tirin endavant el seu pacte, no ens hi oposarem, ens abstindrem", va assegurar.

En el torn de rèplica, Mas va qualificar aquesta decisió del PSC de "tèbia i còmoda", de manera que va acusar Navarro de "no voler-se mullar".