El judici del cas Pallerols no s'ha celebrat perquè totes les parts han arribat a un acord que evitarà que els condemnats ingressin a la presó. El pacte també inclou que l'empresari andorrà Fidel Pallerols, Vicenç Gavaldà, Lluís Gavaldà, Santiago Vallbé i Unió Democràtica de Catalunya abonin 388.000 euros en concepte d'indemnització i, en el cas dels tres primers, afrontin a banda una multa que ascendeix en total a 250.000 euros. Els també acusats Jaume Pallerols, Maria Creu Guerrero i Dolors Llorens han quedat finalment absolts. El pacte suposa que UDC admeti haver-se lucrat a través de subvencions del Departament de Treball entre 1994 i 1999.
El judici havia de començar aquest dilluns al matí, però les negociacions d'última hora van fer que s'endarrerís l'inici fins aquest dimarts a la tarda. A última hora d'aquest dimarts al matí, els quatre principals acusats i el partit democristià han consignat al banc 300.000 euros, que s'han distribuït de forma que no s'ha fet pública. Però tot i que el pacte semblava fet, les negociacions han arribat fins als passadissos davant de la sala de l'Audiència on s'havia de celebrar el procés. Els advocats defensors, els de la Generalitat, els de l'Estat i el fiscal Fernando Rodríguez Rey s'han reunit durant força estona per acabar de tancar els serrells.
Ja dins la sala de vistes, el fiscal ha sol·licitat que se separés de la peça principal l'acusació contra Fidel Pallerols per frau fiscal. Aquest apartat ja s'havia separat anteriorment del procés però s'hi havia tornat a incorporar. Totes les parts han acceptat la separació definitiva i el tribunal ha anunciat que el judici es farà més endavant. A continuació s'ha sol·licitat l'arxivament definitiu de la causa contra l'esposa de Fidel Pallerols, Maria de la Creu Guerrero, militant d'UDC de 1990 a 1998, Maria Dolors Llorens que va ser sotsdirectora general d'Ocupació i consellera nacional d'UDC, i Jaume Pallerols, només acusat per la Generalitat i que no té cap vincle familiar amb l'empresari andorrà. Tots tres han pogut marxar de la sala.
Finalment, els altres quatre acusats han acceptat les conclusions definitives de la fiscalia, que ocupen 79 pàgines, així com la Generalitat i l'Estat. Les dilacions indegudes, per un cas que es remunta al 1999, el reconeixement dels fets i el pagament dels diners desviats han reduït substancialment les penes de presó, que arribaven als cinc anys i que finalment han quedat en un màxim d'un any i mig.
En concret, Fidel Pallerols ha estat condemnat a set mesos de presó i dues multes que sumen 101.000 euros pels delictes continuats de frau de subvencions i falsedat, a més d'inhabilitació per exercir activitat comercial i càrrecs de representació i administració de societats mercantils durant set mesos i prohibició de rebre subvencions públiques o beneficis fiscals durant un any i mig.
Vicenç Gavaldà, exsecretari d'Organització i de Relacions Institucionals d'UDC, ha estat condemnat a la mateixa pena que Pallerols i Lluís Gavaldà, germà de l'anterior i director general d'Ocupació entre desembre de 1993 i abril de 1999 i militant d'UDC, ha estat condemnat a un any i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics. Finalment, Santiago Vallvé, militant del partit des del 1987 haurà de pagar uns 54.000 euros en multes pels delictes continuats de frau de subvencions i falsedat documental.
Del voltant de 600.000 euros que la fiscalia sospitava inicialment que Pallerols havia desviat de les subvencions, finalment només se n'han acreditat 388.484, que són els que el Departament de Treball reclamava. Per això, els condemnats i UDC han de pagar aquesta quantitat, de la qual ja han avançat aquest dimarts al matí més de tres quartes parts, 300.000 euros. Els diners que falten hauran de ser abonats properament.
Les quatre empreses de Pallerols també són responsables subsidiàries i UDC haurà de fer front a la part de Vicenç Gavaldà si aquest es declara insolvent, a més de "respondre com a responsable civil en qualitat de partícip a títol lucratiu" de les següents quantitats: 38.978 euros per la compra de material d'oficina i informàtica per seus d'UDC i 158.300 euros en concepte de nòmines de suposats treballadors de Pallerols que en realitat ho feien per Unió.
Complicada trama de desviament de fons públics
Segons es considera demostrat, tres de les empreses de Pallerols cobraven de la Conselleria de Treball per uns cursos que no realitzaven i part dels diners van acabar a les arques d'Unió entre el 1994 i el 1999, quan els democristians dirigien el departament.
Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé 9 MEUR, tot i que tenien informes desfavorables d'algunes delegacions territorials de la Conselleria. Segons el ministeri públic, les empreses de Pallerols rebien un "tracte més favorable i menys rigorós" que altres empreses similars en aspectes com la justificació documental d'alumnes o despeses.
Es dedicaven únicament a impartir cursos de formació ocupacional, i tots els seus ingressos depenien de les subvencions de Treball. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d'atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) simplement firmava. Pallerols rendia comptes periòdicament amb Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.
El mecanisme per inflar els pressupostos, i per tant les subvencions, consistia en que les tres empreses, amb seu i administració conjunta, "importaven" material didàctic de la seva matriu andorrana, cosa que els permetia deduir l'impost de societats. Mentre que en empreses similars el cost del material didàctic suposava el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins el 50,08%. De fet, entre el 60 i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses s'hauria dedicat a pagar a la seva matriu i un 12,53% serien serveis realitzats entre les filials. A tot això, s'afegeix que s'impartien cursos amb menys alumnes dels que oficialment constaven i que alguns ni s'arribaven a fer.
Ordinadors, mobles i nòmines
Gairebé 200.000 euros van servir per sufragar la compra de mobles i material d'oficines per seus d'UDC a Girona, Vilanova i la Geltrú i el barri de Sants de Barcelona, o el Centre Cultural Gitano de la Mina, gestionat per Lluís Gavaldà. Les empreses també van pagar la nòmina de persones que exclusivament treballaven en tasques administratives i de gestió per a Unió, tot i que aquestes no estaven imputades perquè no s'ha pogut acreditar que coneguessin la procedència il·lícita de les seves nòmines.
El pacte judicial ha evitat un llarg procés que havia de durar fins l'abril i que havia de portar a l'Audiència de Barcelona testimonis com els del conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També haurien d'haver estat citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda, i podrien haver declarat Josep Antoni Duran Lleida i els exconsellers Antoni Isaac i Lluís Franco, a més del diputat d'UDC al Congrés Josep Sànchez Llibre.
