CiU i ERC treballen en la redacció d'una declaració de sobirania que es limitarà a reivindicar el "dret a decidir" i aconseguir el "respecte de la comunitat internacional", text que se sotmetrà a votació en el primer ple de gener i que es basarà en un document que Artur Mas va presentar en campanya. Així ho van avançar fonts d'ERC, que van admetre que en la reunió de dilluns entre nacionalistes i republicans, la primera de les quals tindran cada setmana per seguir el seu acord de governabilitat, no hi va haver un intercanvi de papers sobre aquesta qüestió, sinó que CiU va presentar com a base un text que el president català va anunciar en la campanya com una declaració solemne "pel dret a decidir, fonamentada en la transparència i la legalitat".

Als republicans els sembla bé partir d'aquest text per elaborar una proposta que, segons el seu parer, ha de ser senzilla, breu i prou àmplia perquè reculli també el suport del PSC i ICV-EUiA, per a la qual cosa, afirmen, no incorporarà conceptes com "transició nacional" ni "Estat propi", sinó que es limitarà a reivindicar "el dret a decidir" de Catalunya. L'altre assumpte que negocien aquesta setmana CiU i ERC és la composició de l'anomenat "Consell Català per a la Transició Nacional", que segons van avançar fonts republicanes tindrà una part "impulsora", el Govern, una altra d'"assessora", fonamentalment experts en la matèria, i una tercera "participativa" en la qual entrarien altres partits polítics i entitats.

Els republicans donen per fet que ICV-EUiA i la CUP voldran participar en aquest organisme, cridat a impulsar "la transició nacional", però assumeixen que el PSC no hi estarà dins ja que no comparteix aquest objectiu. Fonts parlamentàries del PSC i ICV-EUiA van explicar el seu malestar perquè CiU i ERC no els han fet arribar cap document relacionat amb la declaració sobiranista que el Parlament aprovarà en dues setmanes, en el ple previst per als dies 23 i 24 de gener. Socialistes i ecosocialistes consideren un greu error de CiU i ERC pactar bilateralment aquest text i tot el que es refereix a la consulta d'autodeterminació, perquè al seu entendre això "fa més petit" l'anomenat "dret a decidir", que també defensen el PSC i ICV-EUiA. Davant aquestes queixes, el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, va considerar "lògic" que els dos partits amb més representació parlamentària consensuïn un primer document "no tancat" al qual podran fer "aportacions" altres forces polítiques que comparteixin el mateix objectiu.

Noves estructures

La Generalitat crearà una secretaria d'Hisenda amb l'objectiu de desplegar l'Agència Tributària pròpia de Catalunya, una de les "estructures d'Estat" clau que l'executiu d'Artur Mas vol constituir abans de la consulta d'autodeterminació que CiU i ERC pretenen celebrar el 2014. Així ho va anunciar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, després de reunir-se el Consell Executiu, que va aprovar la creació d'aquesta nova secretaria en el marc de la reestructuració de la conselleria d'Economia i Coneixement per "reforçar les estructures de la hisenda de la Generalitat".

L'objectiu del Govern és preparar-se "tècnicament" per poder assumir competències tributàries que ara no té i que aspira a obtenir bé per la via d'esgotar al màxim les possibilitats que ofereix l'Estatut, bé mitjançant una "modificació de la llei espanyola" o bé d'altres mecanismes "a explorar". Homs va definir el pas fet ahir com l'avanç en la construcció d'una "carcassa" a la qual caldrà anar donant contingut, després de l'acord de l'any passat entre la Generalitat i les diputacions per impulsar la creació de l'Agència Tributària pròpia.

"Es tracta d'estar a punt tècnicament per fer front a les competències que encara no administrem. Esperem tenir llesta l'Agència Tributària el 2014, però sempre hem d'enfocar les dates des de la flexibilitat del calendari", va assenyalar Homs. Preguntat pel "dilema" que tindrien els ciutadans en el cas d'haver d'escollir en quina agència tributar, si en la de l'Estat o en una eventual agència catalana, Homs va afirmar que la intenció del Govern és "fer les coses de tal manera que aquest dilema no es produeixi". I va precisar en aquest sentit: "Els ciutadans han d'anar a pagar els seus impostos on digui la llei. Cal fer que les coses quedin orientades a que ho puguin fer -tributar en la catalana, ho farem amb marcs legals, hem de preparar-nos per a quan la decisió política es faci efectiva, que creiem que es farà".

El portaveu del Govern, Francesc Homs, també va revelar que tant ell, en qualitat de conseller de la Presidència, com el responsable d'Economia, Andreu Mas-Colell, han iniciat contactes amb la Comissió Europea per traslladar-li la "necessitat" que el Govern flexibilitzi l'objectiu de dèficit autonòmic. Un dels objectius prioritaris de l'executiu d'Artur Mas és que el Govern ampliï aquest objectiu del 0,7% del PIB actual a l'1,5%, per a la qual cosa els nacionalistes han acordat amb els seus socis parlamentaris d'ERC un conjunt d'iniciatives parlamentàries i governamentals en aquest sentit. En el marc d'aquestes accions, la Generalitat ha començat a fer pedagogia en el si de les institucions europees, a les quals vol traslladar que l'objectiu marcat pel Govern per a les autonomies és "injust".

Les reaccions

La CE va dir que l'únic interlocutor que reconeix per parlar dels objectius de dèficit a Espanya és el Govern central, segons va assenyalar el portaveu europeu d'Economia, Simon O'Connor. Per la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, i el vicesecretari d'Organització del PP, Carlos Floriano, van lamentar que el Govern de la Generalitat no desisteixi en el seu "desafiament independentista" i es dediqui a crear més estructures d'Estat.