El darrer judici per corrupció de tots els homes de Duran, el cas Pallerols, ha acabat amb una bufetada als ciutadans. Unió ha admès que robava els nostres impostos (i 45% d'Europa) i ja sumem una vintena de condemnats criminals d'Unió. Ni un ha anat a la presó, uns per l'absurditat que penes sota dos anys no compten; el president d'Unió Ignasi Farreres perquè el Tribunal Suprem diu que és un babau que no sap el que signa com a conseller de Treball; i els dos únics que havien d'anar entre reixes han estat indultats per Rajoy. Només l'1,5% ha estat tornat dels 760 milions robats. Els catalans hem recuperat 10 milions i tots els homes de Duran s'han embutxacat 750 milions. Què faríem ara amb 750 milions!

Xavier Horcajo, que va investigar a El País la corrupció de tots els homes, i dones, de Duran, explica: "El judici arriba 16 anys tard d'una de las més brutes corrupcions polítiques vistes en aquest país, i això que en tenim per fer-ne una enciclopèdia: manllevar els diners destinats als aturats. A l'andorrà Fidel Pallerols, en les seves comptabilitats, trobaren veritables incunables: factures sumptuàries que implicaven Duran. Dels 102 centres finançats 42 estaven lligats a dirigents i militants. La cunyada de Duran, Cristina Colls, apareix com a receptora d'un salari de Pallerols. Veritablement esperpèntica va ser la trobada que vaig mantenir amb ella. Deia que jo havia arruïnat la seva carrera. Què volia, que no cobrés a final de mes? Jo li vaig contestar que no podia ser que cobrés d'uns centres i estigués treballant en un partit. Llavors ella em va confessar que Duran era un faldiller i que el seu pare li havia demanat que deixés el seu treball i controlés la situació col·locant-se al costat de Duran per marcar-lo de prop en benefici del matrimoni contret precisament amb la seva germana. Duran era pur frenesí i es lliurava als plaers més exclusius que altres pagaven per ell, com Fidel Pallerols. En la comptabilitat apareixen factures de l'hotel Georges V de París o gavardines caríssimes de l'elitista botiga de moda Aramis de Barcelona. I fins i tot altres picardies no aptes per a un democristià. Sempre s'ha dit que són cristians de cintura cap amunt i simplement demòcrates de cintura cap avall, però Duran supera tots els límits. Les factures pagades per Pallerols acrediten que dues senyoretes, dues mademoiselles parisenques, van pernoctar a Barcelona. Una de les mademoiselles va haver d'adquirir a Barcelona una peça de llenceria femenina, potser perquè el jumellage, l'agermanament, va ser més violent del previst. Uns 50 dirigents d'Unió van rebre milers de milions. Era el complement necessari, explicaven els jutjats, per sacrificar-se fent política, una mena de prima que cobraven dels impostos dels ciutadans".

La justícia espanyola no ha fet justícia, els corruptes no han tornat els diners robats als catalans (i europeus), i els polítics gaudeixen d'impunitat, com si Catalunya fos un país tercermundista. Els dos màxims responsables d'Unió, Duran i ?Sán?chez Llibre, ni tan sols han estat jutjats i s'han escapolit de declarar com a testimonis perquè el judici al Cas Pallerols no s'ha celebrat en acceptar els criminals les seves penes simbòliques i Unió el retorn simbòlic de quatre rals a la Generalitat a compte dels 750 milions evaporats. Duran no haurà de respondre del què feia a París a l'hotel Georges V, de si les gavardines d'Aramis eren de la seva talla o de si les mademoiselles de París eren militants democristianes.

Quan jo vaig publicar Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya, del qual el Tribunal Suprem no ha tocat ni una sola coma, Duran prometia públicament que dimitiria si la justícia demostrava que Unió havia robat diners. Ara que Unió ha admès al jutge que robava els nostres impostos, Sr. Duran sigui honest per un cop a la seva vida i dimiteixi.