Duran, corrupció de pagament

 
Duran, corrupció de pagament
Duran, corrupció de pagament  

En abonar la quantitat sostreta sense necessitat de judici, Unió es confessa com un partit íntegrament corrupte,
i Artur Mas es frega les mans davant el desgast que experimenta l'ala dreta del seu tripartit

MATÍAS VALLÉS En el seu paper de president i propietari absolut d'Unió, el diputat Josep Antoni Duran i Lleida queda entrellaçat per a la posteritat amb la figura innovadora de la corrupció de pagament. Si el corrupte no és descobert, gaudirà del botí íntegre. Si es veu sorprès i disposa de contactes de categoria, com li ha ocorregut a Unió en el cas Treball, en tindrà prou e reintegrar les quantitats sostretes. El risc de devolució pot calcular-se en un tímid deu per cent, que animarà els inversors reticents a involucrar-se al mercat espanyol.
La corrupció de pagament, legalitzada a favor d'Unió més enllà de les condemnes cosmètiques, restableix un preocupant classisme judicial perquè no tots els reus poden fer-se càrrec de les factures dels seus delictes. Descendint al pla polític, per primera vegada pot parlar-se en propietat d'un partit íntegrament corrupte, encara que els sondejos demostren que els ciutadans apliquen amb major generositat la delictiva denominació d'origen.
A canvi d'eludir la presó, la corrupció de pagament taca per sempre el sacrosant -mai més ben dit en un partit democratacristià- honor d'Unió. Les previsibles i successives condemnes, per desviament de subvencions europees al finançament del partit, haurien estat compatibles amb una vigorosa proclamació d'innocència. El càstig podia ser reinterpretat per Duran com una persecució a càrrec de la justícia espanyola. La seva UDC ni tan sols s'ha reservat la coartada del judici injust.
Per tant, Unió s'ha fet càrrec del pagament de 400 mil euros per impedir la compareixença en el judici de Duran en qualitat de testimoni. El preu suposa un rècord a l'altura de les fortunes abonades pels oligarques russos que contracten Elton John per als seus aniversari. El dispendi quadra al dirigent democratacristià amb suite a l'hotel Palace, un polític que sempre es va distingir pel seu afany d'exclusivitat.
Duran ha preservat la seva condició de líder per a minories selectes però ben establertes. No obstant això, la corrupció de pagament planteja una incògnita raonable sobre l'origen de les sumes restituïdes. S'efectua una verificació exhaustiva, per garantir que els corruptes confessos encara que inconfessables abonin la quantitat estipulada amb el fruit d'activitats legals?
En el cas més favorable per a Unió, el seu finançament legal correspon en un grau substancial als contribuents, que tornen a veure's copejats amb un destí impropi per als seus impostos. Per no parlar de la breu restitució del perjudici causat, després de tres lustres de caríssima instrucció.
Descendint encara més fins als inferns de la Generalitat, la confessió d'Unió com a partit corrupte presenta una vessant propicia per a Artur Mas. L'enemic públic número u de l'Estat es frega les mans davant el desgast inesperat que experimenta l'ala dreta del seu tripartit.
A l'introduir en el Govern la variable de la independència, Unió es convertia en un factor d'inestabilitat per damunt de la volcànica Esquerra Republicana. De fet, Duran subordinava la seva resposta afirmativa en el referèndum a l'enunciat concret de la pregunta, curiós desenganxament de la llarga marxa cap a la independència. Gràcies a la corrupció del seu soci a mort, Artur Mas podrà concedir-se una treva amb l'alleugeriment addicional que ja ha protagonitzat una transició en el si de Convergència, encara que segueix governant sota l'estricta vigilància de la família Pujol.
Artur Mas s'ha alliberat del cep de Duran, que absorbeix una tercera part dels rèdits de CiU sense aportar ni una cinquena part dels sufragis de la coalició. En abraçar-se amb entusiasme a la corrupció, ha passat de la simbiosi al parasitisme. Unió ha fet honor al seu nom, que és Duran. El diputat seguirà presidint tan satisfet la comissió d'Afers Estrangers, i assumirà la independència de Catalunya com a titular d'un passaport diplomàtic de l'Estat espanyol. El finançament està assegurat.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema