la guspira

´JO O EL CAOS´, L´OPCIÓ DE MAS MOSTRADA A GIRONA

 
´JO O EL CAOS´, L´OPCIÓ DE MAS MOSTRADA A GIRONA
´JO O EL CAOS´, L´OPCIÓ DE MAS MOSTRADA A GIRONA  

ALFONS QUINTÀ A França hi ha unes mil enquestes d'opinió política i social a l'any, és a dir més de dues per dia laborable. Són efectuades per empreses ben conegudes i fiables. Si alguna deixés de ser-ho hauria de plegar aviat, atès que perdria tots els clients i la seva utilitat.
A Gran Bretanya hi ha els bookmakers. Són cases de juguesques que admeten apostes sobre gairebé tot el que tingui algun interès. Com que ningú vol perdre els seus diners, són un bon referent.
Aquí no tenim aquests tipus de termòmetres, o en tenim pocs. Alguns estan tan descaradament controlats i manipulats pels poders públics -en primera línia la Generalitat- que només fan riure. O serveixen per mostrar què voldrien ells que ens empasséssim.
Hi va haver un fet acreditatiu en les darreres eleccions, aquelles en què CiU va perdre dotze escons, entre, ai las, clams de victòria. Mitja hora abans del tancament de les urnes, quan ja hi havia tota mena d'enquestes a peu d'urna que mostraven la clatellada rebuda per CiU, un diputat sortint i entrant de la coalició d'Artur Mas encara anava repartint dades d'una pretesa enquesta que situava CiU, sola, en la majoria absoluta. Com que sabia o temia que era una bestiesa, el diputat no la defensava gaire. Deia "l'han feta les joventuts".
L'home, i els que li encarregaven fer un paper tan efímer i galdós volien endarrerir la mort. Assumia aquella frase mítica i ridícula, coneguda per tots els francesos, aplicada a Monsieur de la Palice: "Un quart d'hora abans de morir encara estava viu".
Ara és també just dir que CiU encara està viva i en el poder. Però si fóssim a França ( i tinguéssim una premsa com la francesa, malgrat que no és la millor del món) les enquestes mostrarien que va molt malament. A Gran Bretanya el món de les juguesques tampoc no li seria favorable. Sense la maleïda TV3 i altres deixalles, tothom sabria que el dia de la inauguració del TAV a Girona, Mas optà per cremar les naus, és a dir per optar per un foll camí sense retorn. Allò de "jo o el caos" sempre acaba instaurant el caos. De fet, ja hi estem.
Ho escric responsablement. Dono com a aval una certa credibilitat, barreja de bona informació, bones orelles ("anar al cafè a escoltar" deia Pla) i d'un cert nas. Respecte a moltes eleccions, ho podrien testimoniar companys del DdG. Mai no m'ha anat malament
Ara és més fàcil que mai. En efecte, Artur Mas és com aquell conductor que va per una autopista contra direcció i es creu que els que estan equivocats són tots els altres. Per ell farà. Assolirà la fi de tots aquells que, per excés delirant d'ego, no han tingut por del martiri, el qual, ai las, l'han acabat patint més els altres, que només volien viure i millorar realistament, que no pas els aprenents d'heroi barat.
L'exemple de fàcil exposició que trobo més adient és el del demagog argentí Juan Domingo Perón. Com Mas, Perón es va creure les seves pròpies mentides. Com Mas, va arribar a emprenyar a tothom menys aquells que vivien - molts il·lícitament - d'una demagògia encegada i, per tant, autoalimentada.
Quan Mas farà la fi del cagaelàstics? Com serà? Fins a quin punt serem, capaços de superar les immenses seqüeles que deixarà?
El darrer interrogant és el que més em preocupa. Com també m'angoixa que hàgim pogut caure en una ensarronada tan palesa des del primer moment i també de tan baixa estofa.
Però la vida segueix i seguirà. Ho he estat constant en la setmana que ara s'escola. He parlar molt amb fonts variades i ben situades. He tingut poc temps per escriure'n amb una certa profunditat. Aviat ho faré. No hi ha cap cataclisme exterior a la vista. El nostre drama ha nascut i rau a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Cal "confiar" en la irresponsabilitat de qui mana allí per anar-se posant a si mateix cordes al coll. Cada dia que passa hi excel·leix més.
Després vindrà un altre drama: com enganxar i refer els plats trencats. Serà molt difícil. Se'ns necessitarà a tots i caldrà un clima de serenor que Mas, més que ningú, ha destrossat, deliberadament, malèvolament i utilitàriament, per a ell. De feina (no pagada) n' hi haurà un feix. Quant a feina pagada, no goso dir res. Està al caure l'Enquesta de Població Activa que pot fer-nos tremolar.

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya