LA SUBSTITUCIÓ D´artur MAS

 
LA SUBSTITUCIÓ D´artur MAS
LA SUBSTITUCIÓ D´artur MAS  

ALFONS QUINTÀ El ninot de neu de l'independentisme s'està fonent com si hagués arribat l'estiu. Dir-ho no és cap agosarament.
El primer gran mal presagi de l'aventura de Mas va ser l'absència de tota construcció teòrica per part del mateix Mas i dels pocs que l'envolten. Pensar els supera. No hi arriben, ni de lluny. Per tant, des del primer instant va ser una operació de saltataulells ignorants.
Ningú pot prendre i portar mai a bon port cap decisió important (triar una professió, casar-se, tenir un fill, canviar de país) si no és per una raó intrínseca al tema que sigui. Però el pocavergonya de Mas no arribava ni a entendre el que feia. Assumí un pretès gir històric no pas per raons objectives, sinó per mantenir-se en el poder, malgrat que a la fi de l'anterior legislatura ja havia demostrat ser un gran inútil.
Des d'abans de Mas, i per obra i gràcia del pujolisme, teníem allò que a alguns els anat bé i a la majoria molt malament. Per exemple, tenim una multimilionària família Pujol de la qual el secretari general d'Unió Sindical de Policia, José Manuel Sánchez Fornet, que és clarament progressista, no del PP, va afirmar a la TV, el passat deia 27, que estimava el seu patrimoni en 500 milions d' euros, és a dir 83.000 milions de pessetes. El fetge d'aquella família és gran.
Havien dit que tot el seu patrimoni familiar foren accions de Banca Catalana, que, a inicis dels vuitanta, van arribar a valdre menys que el paper de fumar. Llavors tampoc va ser per culpa de "Madrit", sinó tot el contrari. Ho he explicat diverses vegades. Puc demostrar que fou per una pèssima gestió. Mai Jordi Pujol, dinant i sopant a soles, va contradir aquest meu (i seu) convenciment, ni va acusar "Madrit" de res.
Després de tants desastres, de tantes enganyifes i de tantes anades enrere, com els crancs, potser hauríem de començar a vacunar-nos dels mals que encarnà Pujol i ha potenciat Mas. Avui aquest és "la crònica de la mort (política) anunciada". Mas desapareixerà i com Pujol no haurà deixat res de bo. Hem de començar a pensar a liquidar el sistema i la demagògia que els féu possibles.
Per sort, també hi ha persones competents que creuen que ha arribat l'hora de dir prou. Per exemple, fa pocs dies -el 29 de desembre passat- vaig trobar al DdeG un article que de fet és un dictamen magnífic i demolidor. Fou una informació de Marian Martínez basada en una conferència del professor Jesús Fernández-Villaverde.
"El procés de selecció de les elits polítiques i socials és horrible; cal canviar-lo" deia el professor citat. Afegia més coses, totes crucials: "reduir el nombre d'ajuntaments en un vuitanta per cent", "els rectors (de les Universitats) no estan preocupats perquè la institució acadèmica tingui el màxim nivell, sinó perquè el personal administratiu els doni suport en les següents eleccions o perquè els estudiants estiguin contents", agregant que el sistema educatiu "és un fracàs", etcètera.
Els problemes esmentats i altres que cita són tan crucials com ignorats. Temo que algú que els vulgui encarar sigui massacrat, perquè els "dolents" són més que els "bons" per dir-ho en terminologia de les pel·lícules d'abans, dites de l' Oest.
Els que han estat fent bullir l'olla s'han rodejat d'inútils que els protegeixen i es protegeixen perquè altrament moririen de gana. Qui tira la primera pedra i amb quina empara prèvia compta? Fa molts anys que m'esforço a intentar ensumar-ho i no trobo a ningú ni a res.
El màxim que es pot fer, i encara, és deturar les maldats més escandaloses, com l'encarnada per Mas. Deliberadament, ha instaurat una pèrdua de serenor, una violència i un marc de mentida mediàtica pura que ho ha empitjorat tot. Mas és una persona limitada però no pot ser que no ho vegi, com també veu que tota racionalització i tot progrés acceleraria la seva desaparició. Ell vol perdurar, com sigui. No ?m'estranyaria que, com Jordi Pujol, una de les seves grans inquietuds sigui que no el substitueixi algú de millor. Però estem en una situació tan crítica que potser seria millor que demà el substituís algú no gaire bo que no pas que ho fes demà passat un altre de millor. Cal liquidar el tema o el tema ens liquidarà com a poble.

Enllaços recomanats: Premis cinema