Els militants, quadres i dirigents de CDC que discrepen de Mas tenen un referent que poden citar pel seu nom. És Lluís Recoder Miralles, fins el passat dia 27 conseller de Territori i Sostenibilitat.

Finalment, Recoder no va descartar que es declarés aspirant a la presidència de la Generalitat, afirmà que CDC i UDC poden prendre "camins divergents" i que aquella federació de partits "perilla". La informació va ser reproduïda pel diari digital eldebat.cat (que es troba a Internet) a partir d'una entrevista de Recoder concedida a una revista local de Sant Cugat, ciutat de la qual Recoder va ser alcalde.

Eren declaracions efectuades meditadament i sens dubte revisades pel propi Recoder. No hi havia cap improvisació. Surt a la llum un primer pas que confirma la seriositat de la situació interna a CDC, avançada un munt de vegades en aquesta col·laboració.

Per altra banda, una font periodística barcelonina em va informar que creia saber que s'estaven elaborant enquestes que indicarien una molt forta caiguda de l'expectativa de vot de CiU i "altres canvis força espectaculars". No va voler donar-me cap pista, però en la conversa afirmà que "crec que hauràs d'esperar poc temps".

Tot això són dades força precises. N'hi ha d'altres que no ho poden ser tant, si bé me les prenc per pa beneït. Moderant el que em diuen fonts molt fiables, estem entrant en un període de degoteig en contra de Mas. Tothom espera a veure si Xavier Trias diu alguna cosa.

No vull especular sobre l'ordre ni contingut del degoteig que està començant a caure, sinó parlar seriosament d'una confluència de posicions contra Mas, contra la seva permanent i reiterada anada vers més i més radicalisme i, òbviament, contra el seu front comú amb ERC.

És un front que beneficia ERC i posa els pèls punta a sectors econòmics de molt primer ordre, així com al que en podríem dir la CDC d'abans, o de sempre, fins que arribà Mas. ERC vol fer el "sorpasso" (avançament en escons de CDC, com diuen a Itàlia) i tot indica que podria assolir-ho.

Hi ha un altre aspecte que encara pesa més. És l'assumpció per CDC de les mesures econòmiques i polítiques preconitzades per ERC. N'he parlat amb importants fonts econòmiques que conec de fa molts anys. Mai no les havia vist alterar-se. Ara no es poden contenir. Cites ERC i treuen foc pels queixals.

"Prefereixo mil vegades -em diu una d'aquelles fonts- Iniciativa. Aquesta té un sentit de la realitat superior a ERC, així com algunes economistes que saben de què parlen. Tractar amb ERC és impossible. No entenen res sobre res. A la vegada, Iniciativa parla dels problemes de les classes populars, mentre que ERC ni això. La prova és que la veig assumint les retallades, fetes de qualsevol manera, de la Generalitat. A Iniciativa la pots situar. ERC està fora del món i de la realitat, ja es va veure amb el Tripartit".

Hi ha un sentiment generalitzat que a Catalunya es dóna una anada deliberada, volguda per Mas, vers la polarització. Els extrems tendeixen a pujar i el que era un centre ampli s'està encongint.

Un alt empresari em diu que "CDC era el nostre partit, pel seu catalanisme possibilista i pel seu model de societat. Ara no ho és: estem políticament i econòmica desvalguts, com també ho estan sectors molt humils de la societat (menestrals, botiguers, autònoms). No va de rics, que cada vegada ho són menys, contra pobres, sinó de trencadissa o bé respecte pel principi de la legalitat, sense el qual no hi ha democràcia".

Fonts institucionals (en queden poques, però alguna) em diuen que sobre Mas hi ha pressions perquè vagi vers l'apaivagament, inclòs ara el propi Jordi Pujol, molt angoixat pels temes judicials. Però no creuen que Mas ho vulgui, ni que ERC li permetés. "Aviat farà dos mesos del 25-N -em diu una font- i Mas encara no ha assumit que va perdre les eleccions. Aviat pot veure que ara encara perdria més escons. Si ja no reacciona estem perduts. Hi ha un problema polític i n'hi hauria un altre de personal: un home així no pot tenir poder".