El Parlament aprova iniciar el procés d'autodeterminació

La votació que s'ha fet aquest dimecres a la tarda ha posat punt final a un debat que ha protagonitzat l'agenda política catalana des que, fa gairebé dues setmanes, CiU i ERC van pactar la seva proposta inicial de resolució sobre la declaració de sobirania del poble de Catalunya. Durant els darrers dies, aquests dos partits van consensuar una proposta final amb ICV-EUiA, que incloïa referències al paper del Parlament com a impulsor del dret a decidir.

També es van acostar posicions amb la CUP, però el fet de no citar explícitament els Països Catalans i el de mantenir la referència al marc europeu en l'exercici del dret a decidir han fet que només la diputada Georgina Rieradevall donés finalment suport a la declaració. Els altres dos representants de la CUP, David Fernández i Quim Arrufat, són els únics que han optat per l'abstenció. En el vot en contra s'hi han situat els diputats del PPC, que han abandonat la cambra en el moment en què Núria de Gispert informava dels resultats, els nou de Ciutadans i quinze representants del PSC.

Els cinc diputats socialistes que han decidit trencar la disciplina de vot i no participar en la votació han estat Àngel Ros, Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere -tots tres a l'executiva del partit- i Núria Ventura i Marina Geli. Tots cinc han explicat, moments després de la votació, que no podien "votar en contra del dret a decidir" i que han insistit fins el final, fins aquest mateix dimecres al matí, perquè el PSC reconsiderés la decisió de votar negativament a la declaració de sobirania presentada per CiU, ERC i ICV-EUiA.

CiU veu sorprenent el vot contrari del PSC

Pel que fa a les posicions defensades pels grups parlamentaris, CiU ha qualificat de "sorprenent" el vot contrari dels socialistes, anunciat ja des del matí. "És sorprenent que alguna força no hi sigui quan s'havia compromès amb el dret a decidir", ha assenyalat el president parlamentari de la federació, Oriol Pujol, dirigint-se al primer secretari del PSC, Pere Navarro. "S'autoexclou o bé té altres servituds que no vol explicar", ha reblat.

Segons Oriol Pujol, "tothom que està a favor del dret a decidir, en aquesta declaració hi té cabuda". I és que, des del seu punt de vista, "si es vol el federalisme, prèviament s'ha de voler el dret a decidir". En aquest sentit, el president parlamentari de CiU també ha assegurat que el text aprovat "no és una declaració a favor de l'estat propi, de la independència, del federalisme ni del Pacte Fiscal".

Oriol Pujol ha justificat la declaració de sobirania i el procés de transició nacional en què CiU ho emmarca en el fet que el govern espanyol vol reformar "el mapa administratiu i polític" de l'Estat mitjançant "l'ofec econòmic". "El poble de Catalunya, enlloc de caure en la resignació, reacciona i ho fa de manera molt clara", ha assegurat el president de la federació al Parlament, tot afegint que el poble "reclama poder parlar i poder ser consultat".

Tot i els missatges de Pujol dirigits al PSC, el president parlamentari de CiU ha assegurat que "no és el moment de retrets" perquè, tal com ha afegit, el d'aquest dimecres és "un dia històric" que ha d'anar revestit de "solemnitat". També ha volgut deixar clar que, tot i no acceptar esmenes a la proposta de declaració finalment aprovada, "la porta queda oberta a tots" en el procés iniciat.

ERC equipara el dret a decidir a la democràcia

"El document que presentem avui es pot resumir amb una sola paraula: democràcia". D'aquesta manera ha presentat el president d'ERC, Oriol Junqueras, la declaració de sobirania que ha estat aprovada aquest dimecres al Parlament. Una declaració que neix amb la voluntat de reivindicar "un dret democràtic", que els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur.

Davant els arguments de PSC, PPC i C's, Junqueras ha insistit que el text aprovat no significa una acceptació a la independència de Catalunya, sinó la declaració inequívoca que els catalans volen decidir el seu futur democràticament. "El que decidim avui és el reconeixement d'un dret democràtic", ha assegurat. Un valor, la democràcia, que Junqueras ha "exigit" que sigui acceptat per tots els partits que es considerin demòcrates.

El líder republicà ha apuntat, a més, que només existeix un dret a decidir: el dret que permet els ciutadans de Catalunya decidir el seu futur sense dependre de cap institució externa. "El dret a decidir consisteix a no haver de demanar permís per decidir", ha destacat. "Per sobre de la voluntat democràtica dels ciutadans no hi ha res", ha insistit davant les crítiques que el text se surt de la legalitat espanyola.

Per a Junqueras, aquest 23 de gener es convertirà en un dia "històric" en funció de com acabi el procés, l'èxit del qual necessitarà "grans consensos" polítics, econòmics i socials.

ICV-EUiA creu és una qüestió de democràcia

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, no creu que el debat de la sobirania i el dret a decidir se situï entre "sobiranistes i no sobiranistes", sinó entre "aquells que volen l'expressió democràtica de la ciutadania i els que no". Per al líder ecosocialista acceptar el dret dels catalans a decidir el seu futur és una qüestió de democràcia i lamenta que alguns partits estiguin utilitzant la legalitat com a mur infranquejable per a la voluntat popular.

El líder ecosocialista ha opinat que, tot i que el procés va començar "malament", amb CiU i ERC protagonitzant un acord de govern en què es definien les bases perquè el poble de Catalunya exercís el dret a decidir, "gràcies a l'esforç de tots" el text que s'ha presentat aquest dimecres ha pogut comptar amb el suport d'una àmplia majoria. Qüestions com el lideratge del Parlament, el foment de la participació social en el procés, o garantir la cohesió social i territorial han estat afegides a la declaració a instàncies d'ICV-EUiA.

Tot i l'àmplia majoria assolida, Herrera ha assegurat que no s'aturarà a la recerca de suports més amplis, tant al Parlament i especialment dirigint-se a CUP i PSC, com a la societat catalana. "Que ningú s'equivoqui, això no s'acaba avui", ha apuntat.

La suma dels ecosocialistes al procés cap a la consulta és clara perquè han signat la declaració de sobirania, però Herrera ha posat tres condicions perquè ICV-EUiA estigui en el procés fins el final: el procés s'hauria d'emmarcar en la defensa del dret a decidir i no en la defensa de la independència; s'hauria de liderar des del Parlament i la societat civil i no pas des d'un o dos partits que donin suport al Govern; i s'haurien d'esgotar totes les etapes de negociació i diàleg.

"Depenent de la resposta a aquestes tres qüestions, ICV-EUiA serà al procés o no hi serà", ha assegurat Joan Herrera. Alhora, ha anunciat que els ecosocialistes també s'enfrontaran a la construcció d'un nou país que mantingui els privilegis d'unes poques elits o que no lluiti de manera decidida contra la corrupció.

La CUP fa un 'sí crític'

La CUP ha emès un 'sí crític' a la declaració de sobirania. Només un dels seus diputats, Georgina Rieradevall, ha votat a favor per demostrar el compromís del partit amb la sobirania de Catalunya, però els altres dos s'han abstingut, per discrepar de l'estratègia amb què s'ha iniciat aquest procés, "perillosament vinculada a un acte de Govern, a un acord a dues bandes exclusiu entre CiU i ERC".

"L'esquerra independentista està compromesa amb la lluita per l'alliberament nacional, perquè creu que la independència és l'instrument més poderós per retornar el poder polític i econòmic al poble", ha expressat el diputat Quim Arrufat. Segons ell, el primer pas per assegurar que aquest procés respon estrictament a la voluntat del poble hauria de ser la convocatòria d'un referèndum per començar a negociar posteriorment, en cas que el resultat fos 'sí' a la independència, amb la comunitat internacional. Tot i això, la CUP accepta que la consulta sigui l'últim punt del procés de sobirania, tal com ha acordat la majoria parlamentària.

Les dues principals reserves de la formació d'esquerres eren que el text no recollia tan explícitament com voldrien el concepte de Països Catalans i la voluntat perquè tots els seus territoris compartissin un mateix projecte. Tampoc comparteixen que es vinculi una hipotètica independència de Catalunya a la pertinença a la UE i demanen que es doni llibertat als ciutadans per decidir quin model de país prefereixen.

Una declaració il·legal, segons el PSC

En el costat del 'no' a la declaració, Pere Navarro ha insistit en què el PSC s'hagués sumat a un text que defensés el dret a decidir amb les condicions jurídiques i legals necessàries i de manera acordada amb l'Estat. Això no és el que inclou la declaració presentada per CiU, ERC i ICV-EUiA, segons el líder dels socialistes,que, en la seva intervenció al ple, ha acusat els tres partits de pressuposar el final del procés quan parlen de sobirania i, d'aquesta manera, condicionar-lo.

Navarro ha citat l'Estatut i la constitució espanyola per afirmar que la declaració conjunta no respecta la legalitat. Si es vol un canvi, ha defensat, s'hauria de començar per impulsar modificacions en aquestes dues lleis. Per això, ha dit, la proposta de resolució del PSC fa incidència en la necessària modificació de la constitució espanyola i insta el Parlament i el Govern a impulsar-la.

El primer secretari del PSC ha volgut marcar distàncies amb el que ha qualificat com "immobilisme del PP". Ha reconegut que els socialistes catalans no es van trobar còmodes amb la sentència del TC sobre l'Estatut, no estan d'acord amb l'actual model de finançament i, encara menys, amb la centralització que, segons ell, està emprenent el govern del PP. No obstant això, ha afegit, són partidaris de recuperar allò perdut amb la sentència o millorar el finançament a través d'una reforma constitucional que converteixi l'espanyol en un estat clarament federal. El federalisme, ha dit, seria la millor solució per a Catalunya.

"No volem trencar, no volem marxar, volem seguir junts", ha declarat Navarro. "Però no d'aquesta manera", ha afegit el líder socialista, que ha afirmat que la declaració porta Catalunya cap a un "carreró sense sortida", perquè divideix la societat, trenca vincles amb l'estat espanyol, perjudica l'economia catalana i posa en risc l'ancoratge a la UE. I, dirigint-se al president Mas, ha dit que la "seca adhesió" de CiU a les posicions d'ERC impedirà que Catalunya exerceixi el dret a decidir. El no compliment de la legalitat, ha dit, fa més difícil que es pugui celebrar la consulta. "Tornem a la casella de sortida, al conflicte, allà on vostè potser està més còmode" però, ha conclòs, "on Catalunya perd".

Camacho afirma que és "un dia trist"

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, ha començat la seva intervenció en castellà i clamant que aquest dimecres és "un dia trist per a Catalunya". Segons ha explicat, els catalans viuen moments molt greus tant per la situació econòmica general, com per l'afegida crisi institucional i política. En aquest sentit, la dirigent popular ha recordat que abans de les eleccions del novembre, els diputats dels grups favorables al dret a decidir eren 86 i ara en són 87. I ha lamentat el cost econòmic, polític, social i institucional que, segons ella, ha provocat la convocatòria de comicis avançats. "Tot per un diputat més", ha apuntat. Sánchez-Camacho ha afirmat que, per tant, la declaració que aquest dimecres es cota s'aprova amb menys recolzament que la reforma de l'Estatut.

A la llista de greuges de la declaració, la líder dels populars catalans ha afegit que està al marge del marc legal, és inconstitucional i, a Europa, només trobarà la complicitat dels euroescèptics. Amb l'aprovació del text, ha dit Sánchez-Camacho, alguns volen iniciar un camí cap a la independència i llançar un desafiament al govern espanyol.

Sánchez-Camacho, que ha celebrat que el PSC se situï "en el costat de la legalitat i la democràcia", ha avançat que la gran majoria dels catalans no volen la independència de Catalunya. Voldrien, segons ella, que el Govern es preocupés per allò que ara mateix és el seu problema, que no és altre, diu, que la crisi econòmica.

La dirigent popular, que ha passat al català a mitja intervenció, ha admès que s'han de millorar alguns aspectes de l'estat autonòmic. Però això, ha afegit, no es pot fer des de la "trencadissa", la divisió i la ruptura. Segons ella, Mas ha començat un camí cap al no res que està aconseguint que fins i tot es produeixin esquerdes en el sí de CiU. Insistint en la polèmica entre els dos partits integrants de la federació nacionalista, Sánchez-Camacho ha demanat als diputats d'Unió que no votin a favor de la declaració.

"És possible enfrontar els problemes sense trencadisses ni divisions i amb un millor finançament", ha apuntat la líder dels populars catalans. Però l'aprovació de la declaració, ha dit, suposa "un engany". "No volen el dret a decidir, volen que els catalans diguin sí a la independència". I ha acabat deixant clar que el PPC liderarà el 'no' a la independència, i no participaran de "l'engany" per intentar garantir la convivència i la pluralitat.

C's també creu que la declaració passa "per sobre" la llei

En una intervención que ha fet íntegrament en castellà, el president de C's, Albert Rivera, ha acusat a CiU, ERC i ICV-EUiA de "passar per sobre" de la legalitat, la democràcia, el consens constitucional, l'estat de dret i l'Estatut. En un estat de dret, ha dit, es respecten les lleis i qui les desafia va en contra de la democràcia, ha afegit.

Rivera ha qualificat la declaració com un "deliri" portat a terme en una seu democràtica. El debat d'aquest dimecres suposa, segons el líder de C's, "fer teatre, fent servir una institució de l'Estat". Per això, Rivera ha instat Mas a començar a treballar en aquesta legislatura per solucionar els problemes que preocupen realment als catalans, que no són altres, segons ell, que la crisi econòmica i l'atur.

El vot en contra de C's a la declaració sobiranista és, segons Rivera, un vot afirmatiu a l'estat de dret, a la democràcia, a l'Estatut, a la constitució espanyola, a la convivència i a la unitat de l'estat espanyol. I s'ha emplaçat a construir una alternativa als partits sobiranistes que sigui capaç de fer possible un executiu català que defensi la unitat.