RESUM

Llum verd a la declaració de sobirania

Crisi interna al PSC. Dels vint diputats socialistes, cinc trenquen la disciplina de vot del seu partit
El Parlament atorga a Catalunya el reconeixement de "subjecte polític
i jurídic sobirà" segons el text aprovat
85 vots a favor de CiU, ERC,
ICV-EUiA i CUP -un dels seus tres diputats- donen suport a la iniciativa

 
Artur Mas, ahir, durant la seva intervenció al Parlament.
Artur Mas, ahir, durant la seva intervenció al Parlament.  agències

BARCELONA | EFE/DDG El Parlament va donar llum verd a iniciar un procés per fer efectiu el "dret a decidir" amb l'aprovació d'una declaració que atorga a Catalunya caràcter de "subjecte polític i jurídic sobirà", avalada pel 63% dels diputats de la cambra i que va fragmentar el grup del PSC. La declaració va comptar amb 85 vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP -un dels seus tres diputats-, i el rebuig, amb matisos entre els grups, de 41 diputats del PSC, PPC i Ciutadans per contravenir la legalitat. La declaració de sobirania va comptar així amb el suport del 63% de diputats de la cambra catalana, mentre que l'Estatut d'Autonomia, votat el 2005, va obtenir 100 vots favorables dels 135 possibles, cosa que va representar un 88% de la cambra.
Dels 20 diputats socialistes, cinc -Àngel Ros, Marina Geli, Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere i Núria Ventura- van trencar la disciplina del seu partit en no votar, segons que van dir, per "respecte" a part del seu electorat, desobeint a la direcció que, després d'un llarg debat, havia decidit votar "no" a la proposta de resolució de CiU, ERC i ICV-EUiA. El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va admetre que era "el major disgust" de la seva carrera professional i va deixar en mans de la direcció del partit i del grup la decisió de si hi haurà alguna mesura disciplinària contra els díscols.
El líder del PSC, Pere Navarro, va justificar el seu rebuig a la declaració que no fa possible que se celebri una consulta d'autodeterminació de manera legal i pactada amb l'Estat. En el debat previ a la votació de la declaració, la líder del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, va donar la benvinguda al PSC "al costat de la democràcia i de la legalitat democràtica" del Parlament. Va advertir al president català, Artur Mas, que el seu projecte és un "desafiament" al Govern i xoca amb la Constitució i el va avisar que el seu "deliri independentista" el pot portar a "quedar-se sol", fins i tot dins de la federació de CiU que presideix.
Enmig del conflicte obert entre UDC i CDC per la declaració de la federació de Barcelona de Convergència en contra del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, Sánchez Camacho va aprofitar per estendre la mà, sense èxit, als 13 diputats d'Unió perquè no avalessin "el separatisme".
No obstant això, el grup de CiU, amb 13 diputats d'UDC i 37 de CDC, va votar unit a favor de la declaració que la mateixa formació ha pactat amb el seu soci de legislatura, ERC, i amb el grup d'ICV-EUiA. En la línia del discurs de CiU, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, va puntualitzar que no es decideix la independència, sinó únicament el "dret a decidir dels catalans el seu futur", el que es resumeix en una paraula, "democràcia". També el líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va remarcar que "no hi ha un debat entre sobiranistes i els que no ho són, sinó entre els quals volen que es reconegui un exercici democràtic i els que no".

Més reaccions
Amb un diputat votant a favor i dos abstenint-se, la CUP va donar un "sí crític" a la declaració, que el diputat Quim Arrufat va celebrar, encara que va avisar que té "dubtes raonables" sobre com s'ha iniciat el procés sobiranista. Per la seva part, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va llançar dures crítiques al president de la Generalitat i el va acusar d'anar "contra la Constitució i contra l'Estat de dret".
El ple del Parlament va rebutjar la proposta de declaració a favor del dret a decidir que havia proposat el PSC i de base federal, mentre que sí va aprovar la "Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya" de CiU, ERC i ICV-EUiA. En la part dispositiva del text, el Parlament acorda "iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir" d'acord amb una sèrie de principis democràtics, de transparència, utilitzant "tots els marcs legals existents" i "en diàleg amb l'Estat espanyol, les institucions europees". En el preàmbul, la declaració aprovada apunta que la fórmula per "determinar lliure i democràticament" el futur col·lectiu de Catalunya és a través d'una consulta als ciutadans catalans.
Amb la sessió d'ahir, el parlament català ha votat fins a sis vegades sobre l'autodeterminació de Catalunya des de la restauració de la democràcia a Espanya, el primer cop va ser al desembre del 1989. En concret, el Parlament va aprovar el 12 de desembre de 1989 en una comissió parlamentària una resolució que manifestava que "el poble català no renuncia al dret a l'autodeterminació" i que, en el seu punt 3 assenyalava textualment que la pròpia cambra legislativa catalana podria "adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric". Aquesta resolució va ser aprovada per una proposta d'ERC i l'any 1998 el Parlament va ratificar per primera vegada en un ple l'anterior declaració sobre l'autodeterminació de Catalunya.
Al juliol del 2010, amb el tripartit del PSC, ERC i ICV-EUiA en el poder, es va votar de nou una resolució en la qual s'instava a iniciar un procés mitjançant el qual Catalunya aconseguia la seva independència com a estat democràtic de dret integrat en la Unió Europea, però en aquest cas la proposta no va prosperar. Ja en l'anterior legislatura de govern de CiU, el 10 de març del 2011, el ple de la cambra va aprovar una moció que va començar a reconèixer el propi Parlament com a "seu de la sobirania del poble de Catalunya", i en la qual es considera "el dret a l'autodeterminació dels pobles com a dret irrenunciable del poble de Catalunya". Aquesta última moció va ser aprovada per 85 vots a favor (CiU, ERC ICV-EUiA, Solidaritat i el diputat Joan Laporta) i 47 en contra (PSC, PP i Ciutadans). La legislatura va acabar amb una declaració, aprovada l'octubre de 2012, en què s'instava el govern a dur a terme una consulta d'autodeterminació.

Catalunya


El Parlament ajorna la tramitació de la llei del referèndum

El Parlament ajorna la tramitació de la llei del referèndum

Forcadell manté fora de l'ordre del dia l'inici de la tramitació parlamentària de la norma que ha...

Mor el nen de 3 anys que va estar a punt d´ofegar-se en una piscina a l´Ametlla de Mar

Mor el nen de 3 anys que va estar a punt d´ofegar-se en una piscina a l´Ametlla de Mar

El menor, de nacionalitat francesa, va morir dilluns a l'Hospital Sant Joan de Déu on estava...

Una empresa dissenya vestits antimosquits i antipaparres per a gossos

Una empresa dissenya vestits antimosquits i antipaparres per a gossos

Stingbye està especialitzada en la confecció de peces que protegeixen de les picades


Aena defensa el paper de la Guàrdia Civil al Prat i diu que és «transitori»

Aena defensa el paper de la Guàrdia Civil al Prat i diu que és «transitori»

La directora de l'aeroport de Barcelona assegura que el problema és entre l'empresa i els seus...

El TC rebutjarà avui el recurs de súplica per a la tramitació exprés

El TC rebutjarà avui el recurs de súplica per a la tramitació exprés

El ple del TC tanca la porta al nou Reglament del Parlament català per tramitar de forma ràpida...

Enllaços recomanats: Premis cinema