La secció segona de l'Audiència de Barcelona ha condemnat com a responsable civil subsidiària Unió Democràtica de Catalunya (UDC) en el cas Treball en constatar que hi va haver «aportacions directes al partit», segons indica la sentència. En concret, la decisió judicial indica que UDC haurà d'assumir la responsabilitat civil subsidiària respecte de les quantitats degudes per l'acusat Vicenç Gavaldà, destacat responsable del partit en l'època en la qual se centra l'activitat de la trama, entre els anys 1994 i 1999. També es declara la responsabilitat civil en qualitat «de partícip a títol lucratiu d'UDC» de les quantitats de 38.978,23 euros dels pagaments per compra de material d'oficina i informàtica per a seus d'aquest partit i de 158.306,59 euros, en concepte de nòmines de treballadors d'Unió que van ser abonades amb quantitats desviades de les subvencions dels cursos per a aturats.

La sentència arriba dues setmanes després que UDC acceptés tornar, de forma solidària amb la resta de processats, els 388.000 euros desviats de subvencions públiques per la trama del cas Treball, en un acord pactat amb acusacions i defenses que ha evitat la celebració del judici per aquest cas i lliura els condemnats d'ingressar a la presó. Després de setmanes de negociació, acusacions i defenses van arribar a principi de gener a un pacte en què els processats, entre els quals figuren exalts càrrecs i militants d'UDC, van acceptar, com sostenia la Fiscalia, que van desviar fons de la UE destinats a cursos de formació per a desocupats a través de les societats de l'empresari andorrà Fidel Pallerols.

El pacte

El pacte va ser possible després que el ministeri públic, que inicialment demanava per als processats penes de fins a cinc anys de presó -l'Audiència de Barcelona ja va rebaixar la seva petició inicial d'onze anys en revocar alguns dels delictes-, s'hagi avingut a rebaixar la condemna a quatre d'ells, retirar els càrrecs a uns altres dos i reduir les indemnitzacions que plantejava en un principi.

La sentència coneguda ahir assenyala que «la conjunció d'interessos» entre els acusats «va forjar en un concert o mutu acord amb l'última finalitat d'aconseguir que una xifra pròxima al 10%» de l'import anual dels fons públics procedents del Departament de Treball aconseguits per les empreses de Fidel Pallerols «fos desviada a fins aliens a les activitats formatives». En aquest concert va jugar un paper decisiu l'acusat Vicenç Gavaldà, que va actuar en qualitat de Secretari d'Organització i de Relacions Institucionals d'UDC, «procurant un benefici per al partit i alguns dels seus membres», s'afirma en la sentència.

A més, Vicenç Gavaldà es va encarregar de promoure l'acord i de mediar entre els responsables de l'empresa i els de la Direcció General (de Treball) i «va ordir i va mediar en els pactes relatius als imports de les subvencions que cada any es destinarien a les empreses de Pallerols», indica la sentència.

La sentència subratlla «el paper decisiu i determinant» del seu germà Lluís Gavaldà, director general d'Ocupació en l'època en la qual va actuar la trama, i que «garantia que es relegués el paper de les delegacions territorials (del departament) en la concessió de les subvencions i s'obviessin informes valoratius en sentit negatiu» emesos per les mateixes.

La sentència detalla les subvencions que es van atorgar a les tres empreses de Fidel Pallerols entre els anys 1994 i 1999, els dos inclosos, que van superar els 1.000 milions de pessetes en aquella època.